Xàtiva, la capital de la governació de “Dellà lo riu Xúquer”

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

La població actual de Xàtiva, uns 30.000 habitants, no ens dóna idea de la rellevància històrica que va tenir la ciutat durant tota l’edat mitjana, i també durant l’etapa foral del Regne de València. Cobejada pels castellans, en haver format anteriorment part de l’emirat murcià, va ser lliurada definitivament al nostre rei Conqueridor pel qâ’id andalusí Abû Bakr Banu Isa l’any 1246. Des d’aleshores, la ciutat de Xàtiva va esdevenir la veritable capital de totes les terres compreses entre la primera frontera amb Al-Àndalus, després de la conquesta de la ciutat de València l’any 1238 -que era el riu Xúquer- i la que quedava traçada pel Tractat d’Almizra de 1244; és a dir, la ratlla Biar-Bussot.

L’actual capital de la comarca de la Costera va ser assenyalada com el cap de la nova governació, que comprenia totes les terres incorporades pel rei Jaume I al Regne de València, arran de les seues conquestes i d’aquest tractat signat amb la veïna corona de Castella. Xàtiva va assolir el títol de ciutat l’any 1347, un dels més antics del Regne de València després del de la pròpia capital.

En el present article ens ocuparem únicament dels fets històrics més rellevants de la Xàtiva cristiana, després de 1248, que fou quan van arribar els nous colons cristians, deixant per a una altra ocasió el rellevant protagonisme de la ciutat en altres èpoques històriques posteriors.

 

Conquesta i repoblació de l’antiga Madîna Xatiba

L’any 1242 es va rendir el governador andalusí de la vila d’Alzira. Amb aquesta rendició es posava fi a un llarg setge que el rei Jaume I havia imposat sobre la capital de la Ribera. Després d’ocupar Alzira el rei conqueridor traslladava tota la pressió al voltant de Madîna Xatiba, que ja havia patit una incursió de cavallers cristians l’any 1240.

L’any 1243, aprofitant una nova escaramussa de les forces cristianes sobre l’horta que envoltava la ciutat, va trobar l’excusa, el rei, per reclamar el vassallatge compromès l’any 1240. La pressió reial va fructificar en un tractat, signat el dia 5 de juny de 1244, entre Jaume I i el qâ’id xativí, pel qual aquest permetria la instal·lació d’una guarnició cristiana al Castell Menor mentre ell seguia mantenint el control del Castell Major de la ciutat en tant no fos lliurada l’any 1246. Així mateix, al ra’îs xativí li foren concedides Montesa i Vallada, on es retiraria després d’abandonar Xàtiva.

La disputa per la ciutat amb Castella va obligar el rei Jaume I a pactar amb Abû Bakr Banu Isa aquestes generoses concessions. El rei Jaume I tenia pressa per tancar l’acord de l’entrega de la ciutat temerós d’una possible ingerència castellana que destorbés els seus plans. Finalment, a juliol de 1646, va acudir personalment a la presa de possessió de la ciutat; per bé que el qâ’id andalusí i les seues hosts no abandonaren la ciutat fins als inicis de l’any 1248. A partir d’aquest moment, la ciutat romandria sota l’empara de formar part del Patrimoni Reial i no va ser concedida a cap senyor feudal.

El dia 21 de febrer de 1248 era consagrada per al culte cristià la mesquita major de Xàtiva. Al costat occidental de l’antiga medina existia el Raval Major amb la seva mesquita que fou consagrada sota l’advocació de Sant Miquel i a la banda oriental un altre raval més petit, conegut com el Raval de Benicabra.

Cromo de la xocolata Juncosa (1933)

Al Llibre del Repartiment del Regne de València trobem la donació de més de 650 cases i edificis i es calcula que els establerts devien superar els 800 caps de família. El repartiment dels béns que havien pertanyut a musulmans per als colons cristians estava a càrrec dels agents anomenats  divisors, un dels primers fou el canonge barceloní Guillem Bernat de Sant Romà.

Entre els noms dels nous pobladors -amb casa a la ciutat- i arribats entre els anys 1248 i 1249, en documentem només 304. Dels quals, trobem un cert predomini dels catalans i occitans sobre els aragonesos, navarresos i castellans; encara que es féu ben palesa la presència de tots ells. Entre els cognoms dels primers repobladors catalans de Xàtiva trobem:

Albareda, Almenara, Amaldà, Andreu, Arnau, Banyeres, Banyuls, Barberà, Barceló, Bastard, Bell.loc, Benet, Benviure, Berenguer, Berga, Bernat, Besaldú, Bestruç, Bisbal, Bosch, Bou, Caldes, Camós, Camps, Canelles, Canet, Carbonell, Carnisser, Castelló, Celles, Cerdà, Claramunt, Claret, Cloquer, Colom, Comabella, Comadoms, Corb, Corts, Cubells, Desvilar, Domènec, Escrivà, Espígol, Esteve, Ferrer, Forner, Fortea, Franc, Freixa, Fuster, Gallifa, Gerb, Girona, Golmers, Granell, Gras, Guillem, Jornet, Llobera, Llobregat, Llotger, Lluc, Martí, Martorell, Milà, Montcada, Montfalcó, Montmajor, Mont-roig, Moyà, Munt, Nadal, Ninot, Noguera, Òdena, Pellisser, Peralada, Pic, Ponç, Pujals, Pujol, Pujols, Rabassa, Ramon, Riots, Roca, Ros, Ruvira, Sabata, Sabater, S’Abella, Sanaüja, Sant Celoni, Sant Ramon, Sant Romà, Sa Rovira, Sarrià, Sa Sala, Saurí, Segarra, Seguí, Sentmenat, Serra, Ses Piles, Soler, Tallada, Tarragona, Torres-Ferrer, Vaquer, Vall, Vallebrera, Valls, Veciana, Vic, Vualard de Vilagrassa.

Al repartiment de Xàtiva de 1248-1249 hi apareixen també un grupet de jueus de cognoms: Abinçalel, Abingalol i Abinlatran, que tindrien també residència a la ciutat. Només hi apareix el musulmà Abû Sayd, Abûzeyt, Çayt; posat que quasi tots els sarraïns abandonaren la ciutat amb el qâ’id Abû Bakr, el qual després de passar un temps refugiat a Montesa, va abandonar el regne per la frontera de Villena. Tanmateix, l’any 1252 es va crear un barri musulmà en una part del Raval Major de la ciutat, a l’extrem occidental del raval cristià.

La Xàtiva cristiana després de 1250

La ciutat de Xàtiva era la tercera del Regne de València en perímetre, després del propi Cap i Casal i de la ciutat de Morella. Tanmateix, la seua importància residia en el seu paper de capitalitat del territori conquerit al sud del riu Xúquer. La Carta Pobla de l’any 1250 ja concedí a la vila un Terme Particular, que comprenia totes les poblacions des del riu Xúquer fins a la meitat geogràfica de la veïna comarca de la Vall d’Albaida. A més, Xàtiva comptaria amb un altre terme major, anomenat Terme General, que incloïa totes les poblacions compreses entre el riu Xúquer i l’extrem meridional de la Vall d’Albaida; amb les valls de Montesa, la comarca de la Canal de Navarrés i Alfandec (la Valldigna).

Els veïns dels pobles pertanyents al terme particular xativí compartien tots els privilegis i franquícies dels de la ciutat i els del terme general estaven obligats a seguir la milícia de Xàtiva quan fos convocada. Segurament aquesta era la principal raó de l’existència d’aquest terme general: la defensa de la regió del sud del Xúquer, que era llavors la més exposada a possibles conflictes bèl·lics amb potencials enemics; fos la corona de Castella o els musulmans. La situació de frontera de tot aquest territori havia de canviar l’any 1304, quan la intervenció del rei Jaume II el Just en el plet successori a la Corona de Castella, en favor dels infants de la Cerda, va comportar una rectificació de la frontera meridional del Regne de València, amb la incorporació d’Alacant, Elx i Oriola.

És per això que el territori administrat des de Xàtiva coincidiria amb la primera frontera de 1244 (entre el riu Xúquer i la ratlla Biar-Busot); mentre que des d’Oriola s’havia d’administrar el territori incorporat al Regne de València en virtut del Tractat de Torrella de l’any 1304.

En pertànyer Xàtiva al rei, l’administració del patrimoni del sobirà estava a càrrec de la batllia, regida per un batlle general que gestionava les rendes que produïen les taxes i els diferents monopolis senyorials, així com les càrregues imposades a la moreria i la jueria, les quals en aquest cas es recaptaven en benefici de la corona. Els encarregats de batllia xativina no pertanyien a la noblesa sinó a famílies benestants de la ciutat, de vegades titulars d’alguna de les alqueries veïnes. El cavaller occità, Simó Guasch, va ser-ne batlle l’any 1276.

Xàtiva. Anton van den Wyngaerde (1563). Österreichische Nationalbibliothek, Vienna

 

Capital de la governació de “dellà lo riu Xúquer”

La governació de Xàtiva era una antiga demarcació administrativa de l’antic Regne de València; es tractava d’una subdivisió de la governació general de València, que comprenia tot el territori del país fins on començava la governació d’Oriola (creada l’any 1305).

Se succeïren períodes on fou independent de València amb d’altres on se la considerava una subdivisió de la general. Ben sovint, el governador xativí era un lloctinent del governador general del regne, excepte en les etapes on la governació de Xàtiva fou plenament independent de València.

El seu territori comprenia totes les terres entre el riu Xúquer i l’antiga frontera del Tractat d’Almizra, que no era altra que la ratlla Biar-Busot. Dins de la governació xativina s’incloïen també la comarca de la Vall de Cofrents i la vila de Capdet, que havien estat incorporades al Regne de València pel tractat de Torrella de 1304.

Les governacions del Regne de València. Viquipèdia

Els primers governadors de Xàtiva foren:

-Conrad de Llançà (1280-1281)

-Ximén Zapata (1282)

-Bernat de Bellvís (1283-1285)

-Ramon de Santleir (1286-1288)

-Jaume Castellà (1289-1305)

-Gombau d’Entença (1306-1321)

-Ponç d’Almenar ( 1322-1373)

-Pau d’Estreme (1374-1398)

-Francesc Ponç de Fenollet (1399-1412)

 

Per concloure, comentarem que la ciutat de Xàtiva va assolir el paper de capital de tot el territori al sud del Xúquer, i fins a la primera frontera amb Castella (que delimitava la ratlla Biar-Busot) per voluntat del rei Jaume I. El Conqueridor va voler que l’antiga Mâdina Xatiba tingués aquesta funció de ciutat cristiana i fos la gran referència del seu rerepaís. Per això no va permetre que la ciutat tingués cap senyor fora del patrimoni reial. Aquesta circumstància va ser seguida també per tots els seus successors, fins a la seua ocupació i destrucció després de la batalla d’Almansa.

El fet de dotar Xàtiva d’un extens terme particular i un altre de general responia a la voluntat de lligar la ciutat i els pobles que l’envoltaven a la defensa de tot aquest territori conquerit a l’islam. Jaume I era conscient del paper de terra de frontera que tenien totes aquestes comarques i va tenir la voluntat d’articular la seua defensa des de la capital de la Costera.

Xàtiva és, doncs, la capital històrica de tota aquesta zona de l’antic Regne de València, i només l’ocupació i la destrucció provocada per Felip V de Borbó l’any 1707, la va apartar d’aquest paper històric.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)