Violència política i impunitat al País Valencià durant els anys de la transició

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

L’any 1976 es va convocar el referèndum per la reforma política del règim franquista, que obria les portes a l’etapa pomposament anomenada com “La Transició”. El 15 de juny de 1977 se celebraven les primeres eleccions generals a l’Estat Espanyol després de la Guerra Civil. Ens estalviarem de definir-les ací com plenament democràtiques, com ha fet tanta gent, per raons òbvies.

La Batalla de València i els seus desastrosos efectes (1977-1995)

El fet de la concurrència de (PSOE, PCPV i PSP) va propiciar el seu triomf al País Valencià, enfront de les forces de la dreta postfranquista (UCD, AP, Centro Independiente) ajustadíssim. 13(PSOE) + 3(PCPV) + 1(PSP) sumaven 17 diputats a les tres províncies valencianes i les dretes sumaven 13 diputats,11(UCD) + 1(AP) + 1(Centro Independiente).

Les forces d’inspiració fusteriana (UDPV i PSPV) no varen obtenir representació; els primers sumaren 47.512 vots, mentre que els segons n’aconseguiren 29.832. Aquella societat no coneixia ni va entendre el missatge de l’escriptor de Sueca, i tanmateix, la dreta franquista, que encara ocupava les diputacions provincials i l’ajuntament de València, va reaccionar de manera molt virulenta contra un fusterianisme que, si fem cas a les dades electorals, no suposava una veritable amenaça.

Dues figures polítiques van destacar en aquest sentit: Ignacio Carrau Leonarte, president de la Diputació entre 1975 i 1979, i, el llavors alcalde de València, Miguel Ramon Izquierdo, tots dos veterans càrrecs franquistes i furibunds anticatalanistes.

Les raons per les quals es va produir aquesta reacció van ser d’una banda aquesta pírrica victòria de l’esquerra a les eleccions de 1977 (que havien de ser constituents i assenyalar el nou marc polític estatal i d’àmbit autonòmic); i d’altra la gran manifestació, amb 800.000 assistents, en favor d’un Estatut d’autonomia per al País Valencià, que es va celebrar el 9 d’octubre d’aquest mateix any.

En realitat, la reacció de la dreta no era tant per espantar els nacionalistes fusterians, ells ja sabien que no tenien una força electoral determinant, sinó que pretenien condicionar l’esquerra espanyola i bloquejar els possibles canvis del marc legal que arribessin a posar en dubte la unitat de l’estat i el poder secular de les diputacions provincials. Cal remarcar que totes elles estaven controlades per sagues de cacics des de feia dècades i feien de corretja de transmissió de les directrius del govern de la dictadura.

Per tant, l’esclat reaccionari anticatalanista a València parteix de l’ajuntament i la Diputació Provincial, a ell s’afegiren algunes institucions culturals que en depenien: com ara el Centre de Cultura Valenciana, que es va convertir en Acadèmia de Cultura Valenciana amb el suport de Xavier Casp (un poeta que havia participat en els Jocs Florals de Catalunya), Xavier Adlert, Vicente Giner Boira, Vicente Simó Santonja i molts altres. L’any 1979 s’atorgaren ells mateixos la competència normativa d’una pretesa llengua valenciana diferent del català; i, emparats per la corona espanyola, van arribar a dir-se “Real Academia de Cultura Valenciana” (despectivament anomenada “l’Haca”). També la històrica associació valencianista “Lo Rat Penat”, on havia treballat Fuster i havia impartit els cursos Carles Salvador, va acabar en mans de l’anticatalanisme després de l’exclusió d’alguns dels seus membres històrics i altres inqualificables maniobres.

La violència verbal, i de vegades física, contra el president del Consell preautonòmic, Josep-Lluís Alminyana i altres membres del seu govern, era diària. A qualsevol acte públic, acudien grups de persones d’ideologia dretana i catòlica, convenientment manipulades per diaris com Las Provincias, a insultar les autoritats i rebentar-lo. Era molt temuda la presència de senyores d’una certa edat, conegudes com les “Ties Maries”, una de les més exaltades era la coneguda com “Paquita la rebentaplenaris”, que era una veritable especialista a interrompre i amenaçar a polítics de l’esquerra i nacionalistes.

Just l’any 1977 es va crear el Grup d’Acció Valencianista (GAV), un grup abanderat del blaverisme, que emparava qualsevol agressió contra sectors i persones de la cultura, intel·lectuals, polítics nacionalistes o llibreries. Es va crear a València un ambient irrespirable, on era perseguit obsessivament qualsevol cosa que sonés a català o catalanista. I tot amb el silenci i la complaença de policies, jutges i polítics de la dreta. Allò que havia començat un sector de la dreta nostàlgica del franquisme va acabar sent emparat per tota la dreta espanyola i per altres poders de l’estat.

El GAV crema la senyera de l’Ajuntament de València, 9 octubre de 1979

Després de les eleccions generals de 1979 la dreta va arribar a controlar el Consell preautonòmic del País Valencià, amb un resultat nefast per a la llengua. Especialment desastrosa va ser la gestió de la consellera Maria Dolores Cabanes, que va adoptar l’ortografia secessionista i es va enfrontar a la Universitat.

L’any 1982 fou aprovat a Madrid l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, un text ple de renúncies i claudicacions davant la dreta, i ambigu respecte dels símbols històrics del país (la senyera quadribarrada) i també respecte a la unitat de la llengua. El 1983 el PSPV-PSOE guanyava les primeres eleccions autonòmiques, començaven un temps d’una autonomia migrada i sense ambició. Dels quals, només el retorn a l’ortografia normativa, i l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament del valencià, que obria la porta de portar la llengua a l’escola acomplien les expectatives.

El blaverisme competia a les eleccions amb l’etiqueta d’Unió Valenciana, i tanmateix, van continuar els atacs a les entitats en favor de llengua i als polítics nacionalistes, encara que no tan generals com en anys anteriors. Per desgràcia, el País Valencià havia perdut una de les millors oportunitats que mai havia tingut de refer-se de tot allò que va perdre l’any 1707 després de la Batalla d’Almansa.

 

Cronologia d’una violència en contra de la recuperació nacional del País Valencià i del projecte polític dels Països Catalans

 

Ja en l’any 1976 van començar a València alguns actes de violència feixista i anticatalanista. El mes d’abril era agredit a la Llotja de València el pare Pere Riutort, que participava en l’acte d’exaltació de la paraula valenciana. Entre els agressors fou reconegut Ramón Pascual Lainosa, regidor franquista de València i president de la Junta Central Fallera.

En novembre d’aquell 1976 esclatava una potent bomba davant l’aparador de la llibreria Tres i Quatre. Aquesta llibreria ja havia patit nombrosos atacs els anys anteriors amb líquids inflamables o còtels Mólotov, el de 31 d’octubre de 1974 fou reivindicat pel partit neonazi PENS (Partido Español Nacional-Socialista)

El 6 d’octubre de 1977 va ser assassinat a Alacant el jove de 20 anys, Miguel Grau i Gómez, mentre pegava cartells de la Diada Nacional del País valencià. El seu assassí, Miguel Angel Panadero Sandoval, activista de Fuerza Nueva, li va llançar un maó al cap des d’un pis de la Plaça dels Estels d’aquesta ciutat. Després de ser condemnat a 12 anys de presó fou indultat pel govern d’UCD, i només en va complir 4.

Miquel Grau fou el primer assassinat de l’extrema dreta al País Valencià. El Temps

9 d’octubre d’aquell 1977, hores abans de la gran manifestació per l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, van ser agredits, en assistir a l’acte de l’ajuntament de València, el diputat nacionalista, Francesc de Paula Burguera i Emèrit Bono del PCPV.

22 de desembre de 1977  explota una bomba col·locada a la impremta Vila de València, on s’imprimia les revistes Valencia Semanal i Cal dir.

13 de març de 1978 un nombrós grup d’anticatalanistes impedeixen un ple del Consell al Palau de Benicarló de València.

26 de maig de 1978 es féu un tancament a la Facultat de Ciències de València per protestar contra les agressions que havia patit l’il·lustre filòleg i professor Manuel Sanchis Guarner.

Pintada a la Facultat de Filologia de la Universitat de València, 1978

26 setembre de 1978 esclata una bomba a una sala de cinema d’Alcoi, que estrenava la pel·lícula: “La portentosa vida del padre Vicente”.

17 de novembre de 1978 esclata una bomba casolana davant la casa de Joan Fuster a Sueca.

22 de gener de 1979 membres del grup anticatalanista GAV foren inclosos a la candidatura per a les eleccions generals d’UCD.

21 d’abril de 1979 un grup d’anticatalanistes boicoteja la presa de possessió de l’alcalde socialista de València Fernando Martínez Castellano.

26 d’abril de 1979 el president del Consell, Josep-Lluís Albinyana és agredit a l’aeroport de Manises quan tornava d’un viatge a París. És arrencada la bandera oficial del País Valencià (que era la quadribarrada) del Palau de la Generalitat de València. Es produeixen atemptats contra les seus de les conselleries de Transport i Cultura.

26 de juny de 1979 mor el treballador de la colla del mercat d’abastaments de València, Valentín Gonzàlez per una intervenció de la policia nacional durant una vaga.

16 d’octubre de 1979 esclata una bomba contra la seu provincial del PCPV.

29 d’octubre de 1979 obliguen la dimissió dels directius de Lo Rat Penat, que eren favorables a la unitat de la llengua.

9 de juny de 1980 se celebra un judici al president del grup anticatalanista GAV per injúries al professor Manuel Sanchis Guarner. En la sentència és condemnat simbòlicament a 3 mesos d’arrest major.

10 de juliol de 1980 un grup anticatalanista agredeix al president de la Diputació Provincial de València, Manuel Girona, per haver estat editor en valencià.

11 de setembre de 1981 dues potents bombes esclaten davant la casa de l’escriptor Joan Fuster al número 10 del carrer Sant Josep de Sueca. L’escriptor era a casa i de poc aquest atemptat terrorista no li costa la vida. Malgrat que tothom va assenyalar a elements del GAV, com a autors de l’atemptat; aquests mai van voler reivindicar-lo i mai s’ha acabat d’esclarir.

A 16 de desembre de 1981 morí d’un infart el professor Manuel Sanchis Guarner, després d’haver rebut un paquet-bomba al seu domicili, que per sort no va explotar. L’il·lustre filòleg havia patit nombroses agressions i insults; fins i tot s’havia intentat assaltar el seu propi domicili. Dies després del seu dolorós soterrar, els feixistes van atacar el nínxol on reposava el gran catedràtic.

Després de ser aprovat l’any 1982 l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, amb totes les claudicacions que varen signar el líder del PSOE, Alfonso Guerra, i el dretà Fernando Abril Martorell, el nivell de virulència del feixisme anticatalanista va baixar una mica, però sense aturar-se en cap moment. Bastava l’arribada a València d’aficionats del Futbol Club Barcelona, o qualsevol altra excusa, per agredir a les persones o insultar-les. En una ocasió es va trobar al líder del partit anticatalanista Unió Valenciana, Vicente González Lizondo acompanyant alguns dels esvalotadors.

L’11 d’abril de 1993, durant les festes de Pasqua, va ser assassinat per un grup neonazi del barri de Marxalenes de la ciutat de València el jove antifeixista, i militant de Maulets, Guillem Agulló de 18 anys, quan era amb uns amics d’acampada al poble de Montanejos (Alt Millars). L’autor de la navallada que li va costar la vida només va passar 4 anys a la presó (el mateix escàs temps que l’assassí de Miquel Grau a Alacant) i la resta dels membres del seu grup foren absolts per la justícia espanyola.

L’any 1995 els partits de la dreta valenciana aconseguien governar la Generalitat. Amb la seva arribada al poder va minvar molt la violència anticatalanista, però sense arribar mai a desaparèixer. A partir d’aquest moment, es veu alguna tímida condemna judicial que no s’havia produït anteriorment.

Josep Mas i Martí, investigador especialista en la història del País Valencià

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)