Vicenç Albert Ballester, pare de l’Estelada

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Nascut a Barcelona el 1872, Vicenç Albert Ballester i Camps, segueix estudis de nàutica traient-se el títol de pilot a Barcelona. Continua així la tradició paterna, ja que el seu pare era capità de la marina. Ell treballa a la Marina Mercant de pilot, però ha de deixar-ho per motius de salut.

Inicia la seva tasca catalanista al si del Foment Autonomista Català, que va arribar a presidir. El 1901 presideix “La Reixa”, grup de suport i ajuda als presos catalanistes que, després, es transformaria en l’Associació Catalana de Beneficència – amb els mateixos fins que “La Reixa”- sota el lideratge d’en Ballester que fou elegit per unanimitat. Va fundar l’Escola Catalana Mossèn Cinto. És un element actiu de l’Associació Protectora de l’Ensenyament Català.

Des de la seva fundació el 1903, col·labora a la publicació La Tralla, adherida a la Unió Catalanista, setmanari d’una gran radicalitat en defensa de la catalanitat. Tant és així, que va patir moltes denúncies  i, fins i tot, algun redactor és empresonat i, el 1907, és suspès. En Ballester hi escrivia amb el pseudònim de VIC (Visca la Independència de Catalunya) i més tard VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). També dirigeix i escriu a Renaixement i col·labora a Som!, publicacions, totes dues, afins a la Unió Catalanista. Va cooperar al butlletí del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria).

Essent nacionalista l’acció que en el nostre poble realitza la Unió, tenen el dret i el deure de cooperar-hi tots els catalans moguts per les aspiracions del Nacionalisme, qualsevol que sigui llur pensar y sentir en materies religioses, polítiques y socials. (VII Assemblea de la Unió Catalanista, 1905)

El 1918, presideix el Comitè Pro-Catalunya, que intentava aprofitar políticament l’esforç dels voluntaris catalans a la Gran Guerra i, és en aquest Comitè i sota la idea d’en Ballester, on neix la bandera estelada. El mateix any participa en la fundació de L’Intransigent, quan aquesta publicació també és suspesa, torna a treure La Tralla, que es manté fins al cop d’estat del general espanyol Primo de Rivera. El 1924 visita a París, on estava exiliat, Francesc Macià. Va ser molt crític amb els preparatius del que després serien els fets de Prats de Molló, car va considerar que no estaven prou ben organitzats. Tot i això, quan Macià proclama la República Catalana, es posa a les seves ordres. En aquesta època escriu a Nosaltres Sols!, portaveu del grup del mateix nom dirigit per Daniel Cardona. Sota la presidència d’en Ballester, la Unió Catalanista es proclama oficialment independentista. Escriu a les publicacions catalanes de l’exterior, Ressorgiment de Buenos Aires. La nova Catalunya de l’Havana i Nova Catalunya de Montevideo.

El 1936, quan l’aixecament dels feixistes espanyols, Ballester -que estava malalt- es trasllada a El Masnou, on va morir el 15 d’agost de 1938. La seva va ser una vida dedicada al servei de la llibertat de Catalunya, el fet a remarcar, però, és que va ser el creador de la bandera estelada com a bandera de combat dels catalans independentistes.

Vicenç A. Ballester (al centre, amb barba) El Masnou, març de 1938

El setembre de 1938, la Joventut Pàtria Nova va demanar que la plaça que després seria anomenada Plaça de la Villa de Madrid, a Barcelona, portés el seu nom, ja que ell hi passava diàriament per anar al local de la Unió Catalanista. Les circumstàncies de la guerra van fer que la petició no prosperés, creiem que ara és un bon moment per fer-ho.

En ser enterrat ho van fer, a petició seva, posant-ho dret «per seguir caminant». A la dècada dels 60, amb motiu d’una remodelació del cementiri de Masnou, les seves despulles foren traslladades al peu d’una paret de separació amb el carrer. En anar creixent la vila, van posar damunt d’aquesta paret un reixat de protecció. El temps i la pluja van fer que regalims de rovell s’escolessin avall pel mur. Damunt la tomba d’en Ballester, com un estrany i mut homenatge, el rovell dibuixa les quatre barres …

Per a més informació: “Origen de la bandera independentista” Joan Crexell, El Llamp, Barcelona 1984. Butlletí “Gent del Masnou” núm. 136, juliol-agost 1998, article de Joan Muray.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

El nostre home a l’Havana

En record i homenatge de Josep Pineda i Fargas nat a Centelles (Osona) el 1894 i mort a Hato Rey (Puerto Rico) el 1973. El 1914 interrompé els seus estudis universitaris i es traslladà a Cuba per fer-se càrrec d’un negoci familiar. S’adscriu al Centre Català de l’Havana que arribà

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)