El futbol és també metàfora de vida i camina de la maneta amb els canvis socials. Arriba la República i la convulsa dècada dels trenta. La directiva blaugrana no sap preparar relleu per a la magnífica generació de ‘L’Edat d’Or’, liderada per Samitier, i l’equip entra en un sot de rendiment esportiu. El públic està més pels mítings, per canviar el món i el país que no pas per acudir a Les Corts. Democràcia popular enfrontada als totalitarismes naixents. Torna L’Avi Macià, ja tenim Estatut i l’Athletic de Bilbao apallissa el Barça per 12-1 en la pitjor derrota de la història. Després de la primera sòcia, la pionera Edelmira Calvetó, entra al club la primera directiva, Anna Maria Martínez Sagi, una altra més de les catalanes lluitadores desconegudes encara avui. En sec, el jove empresari i polític Josep Sunyol assoleix la presidència com una alenada d’aire fresc. L’home de ‘La Rambla’, l’ideòleg del concepte ‘esport i ciutadania’, porta l’esperança de renovació quan un conflicte armat a la pell de brau resultava encara inimaginable. Saba nova sobre la gespa amb promeses de la terra de contrastada qualitat, com ‘El Mestre’ Escolà, Raich o Martí Vantolrà, fan que torni la il·lusió al soci.
Fins que arriba el 18 de juliol, l’alçament dels militars revoltats, i tot s’espatlla. Els futbolistes també pateixen la tragèdia: El canari Arocha morirà al front de Terol entre les files nacionals i la seu del club es bombardejada pels avions italians. L’actuació heroica del conserge Josep Cubells salvarà el patrimoni, igual que abans havien preservat el club gent que no mereix oblit, com Rossend Calvet o Àngel Mur, pare, que es neguen a veure el Barça confiscat i salven l’entitat forjant un fantasmagòric Comitè de Treballadors.
Contingut restringit
Fes-te soci per accedir a aquest contingut!
Frederic Porta, periodista i escriptor
No et perdis la resta d’articles relacionats publicats a VIBRANT
El llibre que tothom esperava ja és disponible aquí: Historia Vibrant
