Un científic català inventà el mètode per conèixer la composició de l’aire

Antoni de Martí i Franquès, va ser un experimentador excepcional, paradigma de la Revolució Química i heroi de la resistència a la invasió napoleònica. El 1790 fou el primer a donar conèixer al món la composició precisa de l’aire que tots respirem.

Davant les penoses condicions en què la repressió espanyola havia deixat a Catalunya, els catalans van respondre creant institucions alternatives com la Junta de Comerç que va recuperar l’herència del derogat Consolat de Mar i va contribuir a modernitzar la formació dels catalans amb vocacions tècniques o científiques desenvolupant una xarxa d’acadèmies com la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on es va poder formar en Martí i Franquès.

 

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

 

Qui fou Antoni de Martí i Franquès?

Antoni de Martí i Franquès va néixer el 1750 a Altafulla (Tarragonès), tot i que fou conegut com a Martí d’Ardenya. Fill d’una família més que acomodada, ho va tenir fàcil per accedir als estudis universitaris. Ja de ben petit es mostrà un noi inquiet i curiós, més atret per l’experimentació que pels textos arcaics que havia d’estudiar. Es va qüestionar els fonaments oficials i poc contrastats, que semblaven fins llavors sagrats i intocables, obert de ment i observador de la natura de la qual volia descobrir-ne els secrets. La rebel·lió de la curiositat…

Va estar un experimentador incansable i va cultivar molts camps de les diferents disciplines científiques. Ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fou soci fundador de l’Associació d’Amics del País a Tarragona el 1786. A part dels seus descobriments sobre la composició de l’aire, també va determinar científicament el procés de fecundació i sexe de les plantes. El 1806 col·laborà amb científics francesos per calcular la mesura del meridià de París fins a Barcelona i fixar el metro com a unitat de mesura internacional. Hi ha molt més, el seu currículum provoca vertigen, es tracta d’un dels científics més importants de la història de la humanitat, avui dia seria mereixedor d’un premi Nobel com a mínim i d’un “30 minuts” a la televisió, i malgrat tot, és un gran desconegut per a la majoria de la població. El seu protagonisme científic ha estat pràcticament desconegut fins no fa gaires anys, i gràcies a les publicacions nord-americanes i europees de l’època podem comprovar llur importància. El seu laboratori de Tarragona fou destrossat durant el setge napoleònic i la majoria dels seus manuscrits es van perdre.

Una dada, a l’estranger, el nom de De Martí es va transcriure de forma errònia: Demartí, De Marty, Marty, o fins i tot Macarty, per embolicar una mica més la troca!

 

Antoni de Martí i Franquès (Altafulla, 1790 – Tarragona, 1832)

De què està fet l’aire?

L’Antoni, sempre encuriosit, necessitava conèixer que estava passant a Europa en plena Revolució Química. Enviant cartes, incansable, va aconseguir crear una xarxa de contactes arreu del continent, i adquirí llibres a dojo sobre química dels investigadors europeus més destacats del moment. Lavoisier i Scheele, afirmaven que l’aire és un compost de dos gasos, l’oxigen i el nitrogen. Mentre a Europa els científics es trencaven les banyes per determinar en quina quantitat, proporció i com es barrejaven aquests gasos, Martí i Franquès, amb els pocs medis que té al seu abast inventa a Catalunya el mètode precís per definir-ho.

Fontana i Landriani, afirmen que la concentració d’oxigen és variable, Saussure mesura la concentració d’oxigen als Alps i arriba a la incorrecta conclusió que la concentració varia entre les valls i les muntanyes.

L’Antoni sabia que algunes substàncies es mengen l’oxigen. Va fer servir sulfur de calci per eliminar tot l’oxigen de dins un pot i deixar únicament el nitrogen. Molt meticulós, durant mesos, recollí mostres d’aire amb pots de vidre a indrets diferents i repetint incansable els seus experiments. Començà prenent mostres d’aire al teatre de la Santa Creu de Barcelona, després a la muntanya, a la vall, a prop del mar, del riu, amb sol i tornar sota la tempesta, amb aquesta dèria tan catalana, perepunyetes, de qüestionar-se totes les variables possibles i preguntar-se: «i si…?»

 

De la Revista Cavall Fort, n. 1224
De la Revista Cavall Fort, n. 1224

Després de moltes proves, es va convèncer que havia arribat als valors correctes: l’aire conté el 21% d’oxigen i el 79% de nitrogen i, molt important, la proporció era constant, sempre la mateixa indistintament del lloc o el clima.

Finalment, el 12 de maig de 1790, presentà el seu treball a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La notícia es va escampar per tota Europa i creuà l’Atlàntic. Científics de tot el món van reconèixer que un savi català havia descobert de què estava fet l’aire. I, ves per on!, gràcies al fet que els seus estudis es van publicar en llibres i revistes científiques a diferents ciutats del món, avui podem recuperar amb orgull la memòria de qui va ser Antoni de Martí i Franquès.

 

Jesús Lloria, divulgador cultural, història i tradicions catalanes

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail