Sant Feliu de Guíxols i l’hospital de les ombres

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

L’Antic Hospital de Sant Feliu de Guíxols, essent un indret amansit i reclòs, conté l’esperit històric del desenvolupament de la medicina baixempordanesa i de la caritat veïnal.

L’existència de l’Hospital de pobres de Jesucrist es conté per primera vegada en document l’any 1305, en un llegat. No fou fins l’any 1713, passada la Guerra de Successió i enderrocada la muralla de la vila, però, que s’obtindria informació administrativa de l’hospital -per part de la Universitat guixolenca-, que havia estat traslladat i reconstruït l’any 1602.

Relleu (1602). El document conservat més antic de l’Hospital de pobres de Sant Feliu és el testament de Blanca de Mordenyac que llegà a l’hospital un llit amb manta (1305).

 

En el transcurs dels segles XVIII i XIX, l’hospital, que sovint s’esqueia com a casa de caritat -atenent, a banda de malalts i marins, orfes i peregrins-, va rebre al llarg de la seva substantivitat un finançament preeminentment caritatiu, censal i de llegats i donacions. Tanmateix, no rebia prou actiu potencialment líquid per abastir les seves despeses reals. Els vilatans ganxons, en motiu de la manca de recursos financers de l’hospital, sovint s’involucraven de manera directa en la seva gestió ajudant l’hospitaler en les seves tasques o dotant el rebost d’aliments, per tal de disminuir les despeses de la manutenció dels hostes.

 

 

A mitjans del segle XIX, en època Isabelina, els canvis de política moderantista foren causants de vàries dissorts econòmiques en l’hospital; constatant-se la creació de la Junta d’Auxilis (que durà fins 1940), jurídicament privada, amb la finalitat de finançar les despeses de l’hospital.

No fou fins l’any 1859 que es vigoritzà un contracte amb les Germanes Terciàries (Carmelites) perquè s’encarreguessin, juntament amb els hospitalers, de la cura dels malalts i de les instal·lacions. El contracte cessà el 1966, quan començaren a fer-ho les Germanes Vetlladores de Sant Josep.

Germanes Vetlladores de Sant Josep

Al llarg del segle XX, l’hospital integrà diferents tasques d’assistència social, alhora que s’estimulà el seu us alternatiu com a clínica medicoquirúrgica. A la dècada dels setanta, l’augment de sol·licituds d’ancians havia allunyat l’ús de les instal·lacions de la beneficència; esdevenint un geriàtric, finalment, l’any 1988. D’ençà de 2004, arran la residència d’ancians es traslladà i, les parets del popularment anomenat Antic Hospital donaren pas al cultiu de la Cultura.

 

Pati interior de l’Antic Hospital (1960-1970). L’actual emplaçament va ser fruit del trasllat de l’Hospital fora el clos emmurallat de la vila entre 1595 i 1602.

 

Billede

Façana actual de l’Antic Hospital. La reforma és de 1929, de l’arquitecte Joan Bordàs

 

Imatges extretes de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Sant Feliu de Guíxols i l’hospital de les ombres

L’Antic Hospital de Sant Feliu de Guíxols, essent un indret amansit i reclòs, conté l’esperit històric del desenvolupament de la medicina baixempordanesa i de la caritat veïnal. L’existència de l’Hospital de pobres de Jesucrist es conté per primera vegada en document l’any 1305, en un llegat. No fou fins l’any

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)