Restituint el coronel Carrasclet

Pere Joan Barceló i Anguera, nascut el 1682 a Capçanes (Priorat), conegut com en Carrasclet o Carrasquet per l’ofici familiar de carboner i venedor de carrascles (carbó), és un dels nostres herois més paradigmàtics, combatent i valerós. Tanmateix, la imatge que gairebé tothom en té d’ell és esbiaixada… 

Pere Joan Barceló lluità a la dita Guerra de Successió (1705-1713) des del primer moment, defensant les nostres constitucions, dins l’exèrcit de Carles III com alferes de la companyia de fusellers de muntanya del regiment de la Ribera d’Ebre sota el comandament del coronel Jaume Falcó i que capitanejava el seu pare, Francesc Barceló que si deixà la vida, i el seu germà Josep n’era el tinent. El 1713, durant la Guerra dels Catalans, Carrasclet ja tenia el grau de capità. El 1714 exercí aquest càrrec al regiment del coronel Antoni Vidal. Després de la caiguda de Barcelona no va abandonar la lluita fins que arribat el 1719 al Rosselló és nomenat coronel d’”arcabusiers de la Catalogne” (fusellers) durant la guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720). Passada la guerra, continuà com a coronel de l’exèrcit imperial austríac fins a la seva mort, en batalla el 1743. I malgrat tota aquesta impressionant trajectòria militar, la imatge que ha transcendit  del nostre guerrer a l’imaginari col·lectiu, dissortadament degut una errònia interpretació de la Història, és la pròpia d’un guerriller o un bandoler, i no la corresponent a la d’un oficial de tan llarg recorregut.

L’estàtua homenatge d’en Carrasclet que el representa al seu poble natal, Capçanes, ha contribuït, inconscientment, ves per on!, a la imatge impròpia que d’ell va pretendre divulgar l’enemic. Digueu que no hi ha per haver-se-les d’espinyar!…

 

Malauradament aquesta escultura és una total distorsió sense cap mena de rigor ni de fonament històric. El capità de fusellers Pere Joan Barceló hauria anat armat i vestit seguint un referent estètic i armamentístic propi del primer quart del segle XVIII que avui es coneix prou bé gràcies a recents treballs realitzats sobre el tema basats en fonts documentals i iconogràfiques contemporànies als fets. Aquí se’l representa com la mala còpia d’un possible bandoler de principis del segle XIX, però fins a l’extrem que ni en això és fidel. El més greu però, evidentment involuntàriament pretès, per acabar-ho d’arrodonir aquesta representació potencia la desacreditació del nostre heroi resultat de la intoxicació divulgativa de les forces borbòniques que el van voler mostrar com un rebel i bandoler, tot negant-li la seva condició de militar professional, primer de l’exèrcit de Carles III, després del de la Generalitat del Principat de Catalunya i finalment de l’Imperial austríac. És una llàstima que una personalitat de tal dimensió no tingui una representació amb el rigor que es mereix. Potser encara som a temps, oi?

 

Després de la desfeta de la Guerra a Catalunya, el 1714 Joan Barceló es retira a Marçà (Priorat) per provar de viure en pau fent de pagès. Però, víctima de la repressió borbònica, va ser empresonat com molts altres excombatents. En Carrasclet fuig i troba aixopluc a la serra de Llaberia on organitza una partida d’homes, la majoria veterans de la guerra, per fustigar als invasors assolint un gran renom per la seva capacitat estratègica. En poc temps esdevé el cap dels diversos escamots que es formen al llarg del país, dels Pirineus a les terres de l’Ebre. Allibera la ciutat de Reus, entre altres poblacions i a un bon nombre de presoners que s’hi sumen a la causa. Porta pel pedregar a les noves autoritats espanyoles, que pretenen esbombar la idea que es tracta de bandolers, rebels sense pàtria ni dret militar. A ell, que havia arribat ajusticiar algun dels seus homes acusat de robatori.

Tot plegat, durant un període de menys de 4 anys. El 1718 accepta el nomenament de coronel de l’exèrcit francès per envair la península a canvi de restablir les llibertats de Catalunya.

En el següent escrit trobareu una descripció d’en Carrasclet i la seva capacitat de moviment i de convocatòria, en dos dies passa de 48 homes a 300, i fora del Camp de Tarragona:

“Y ahora a las 3 de la tarde acavo de Rezivir al Vaile de Saldas, y un correo de Baga. los quales me dan la notizzia, a saver, El Baile de Saldas, Que la noche pasada del dia 13 durmieron en Saldas 48 hombres, con Carrasco, quien Yba monttado con su Cavallo y otros Tres, y llebavan uno con trompeta en toda forma de Cava. y una carga de Escopetas que dezian aberlas tomado a los Vailes de los Lugares por donde havian pasado quando llegaron alla, dijeron ser tropas del REY y que se les diesse aloxamiento, y haviendoles pedido El Rexidor la horden que llebavan dijeron que ellos heran la partida de Carrasco. Y el dho Vaile a dado las Señas de dho Carrasco, hombre pequeño, Moreno, que pareze un Gitano, y seco. Y dijeron que les diesen de refrescar pagando como en efectto lo pagaron, diziendo que ellos no Yban ynqiettando la gentte, si solo para alibiarles, y que no tubiessen miedo… El correo de Baga a dho que entre 10 y 11 del dia de oy han llegdo. a dha Villa una partida de Jente armada, con dho Carrasco, que an dho ser 300 hombres” –Arxiu Antoni Muñoz

 

Restituciò de Pere Joan Barcelò com a capità de fusellers del regiment de l’Antoni Vidal (1714)

 

 

La Generalitat no els proveeix vestit de monició però encara porta una peça de l’última entrega de roba de l’exèrcit de Carles lll, com és la jupa vermella. La resta són de propietat personal que ha anat adquirint amb el temps per substituir les malmeses per l’activitat militar. Com solia ser habitual en aquests casos no segueix cap criteri d’uniformitat. La casaca o gambeto és de color gris de ferro i les calces blaves. Porta unes calcilles de cuir i a sota unes mitges d’estam. Va calçat amb espardenyes i el cap cobert per un tricorni de feltre.

L’armament, també de propietat personal, consta d’una escopeta amb pany a la catalana anomenat Pany miquelet, una xarpa penjada d’una corretja amb dues pistoles i un punyal, i un cintó amb una bossa per portar pedres i bales. Com a complements un sarró de cuir, una carabassa per portar aigua, i penjat a l’esquena amb unes cordes, un altre parell d’espardenyes i una o dues bosses amb pans i menjar per uns quants dies.

 

 

 

Sortosament mercè a l’aportació feta per l’historiador i bon amic Antoni Muñoz comptem amb una descripció física del coronel Barceló així com del seu vestit durant la guerra entre les monarquies francesa i l’espanyola del 1719.

Carta que el governador de Miravet, Diego Pilán, escriu al de Tortosa el 25 de novembre de 1719:

“Muy Señor mio. En este punto tengo noticia de persona muy de credito, como aier por la tarde llego Carrasco en la Villa de Tivisa con unos quatrocientos de a pie y 25 caballos, que ente ellos los nombran sus guardias, siendo de un Regto. de voluntarios, que se forma en Villa Nueva de Moyá, seis horas sobre Balaguer, llamandose el Cabo el Coch de Roviña, teniendo ia ciento y 50 caballos, y Po Zavatè ha ido à unirse con ellos. A el le llaman Brigadier diciendo que ia tiene bajo su horden quatro Regtos. el uno que dejò al Campo de los Franceses, el otro que se forma de Voluntarios, el uno que se hace para su hermano que es este de Tivisa, y otro que se deve hacer para el Escorchat que lo tiene aora en su Compa. el anda muy bien montado vestido a veces de grana y acul con capa azul, perrucha Castaña con bolsa,un espadin de plata que le fuè regalado en Reus, y un grande sable bajo la silla del Caballo. En UlldesMolins hizo passar por las armas dos de los suyos por Ladrones, entre los quales uno de Ascon.”

 

Coronel Pere Joan Barceló “Carrasclet”. Restitució de 1719

 

Tota la seva indumentària es correspon a la d’un oficial major de fusellers de la seva categoria, un coronel havia d’anar ben vestit per donar prestigi a l’exèrcit que servia. Com diu la descripció, porta una casaca de color grana amb divisa blava i a sobre una capa també de color blau així com una perruca de color castany recollida amb una bossa de tafetà que era habitual des del 1713/14, no abans. Segueix per tant la moda del moment. Tot fa pensar que la resta de l’equip estaria a l’altura del que es descriu i portaria tricorni, corbata, jupa i calces, i també unes calcilles o amb més probabilitat uns botins de cuir per muntar a cavall, com li correspondria a un coronel de fusellers a diferència de capitans i subalterns que anaven a peu.

L’armament conegut, un espadi de plata, i un gran sabre a la sella del cavall que és també motiu de distinció. Portaria, com en altres paral·lels coneguts, dues pistoles d’arçó, manta i tapafundes.

 

 

 

Per tot plegat, proposem que, així es pugui, es restitueixi, seguint aquesta imatge eqüestre, una nova escultura per homenatjar com cal el coronel Pere Joan Barceló i Anguera, “Carrasclet”.

 

Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail