Recort al rey don Joan I, fundador dels Jochs Florals

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

L’any 1893 Teodor Llorente participà en els Jocs Florals de Barcelona que celebraven el cinquè centenari de la seva institució pel rei Joan I. Aquests versos foren publicats per primera vegada el 14 de maig de 1893 a València en el diari Las Provincias sense títol. Al cap de quinze dies, i novament sense títol, aparegué publicada en La Ilustració Catalana el 31 de maig de 1893. També, i amb el títol de “Lo centenar dels Jochs Florals”, en l’Almanaque de Las Provincias per a 1894. Finalment, i amb el títol definitiu de “Recort al rey don Joan I, fundador dels Jochs Florals”, Llorente la inclogué en les dues edicions del Nou llibret de versos (1902 i 1909).

Recort al rey don Joan I, fundador dels Jochs Florals

Lo rey era aymador de gentilesa,

y digué aixís als doctes trovadors:

–«Oh doctes trovadors, d’ànima encesa,

vingau, y en corts de amor y de sabiesa

 cullireu a plaher daurades flors».

Endressà complaguda la regina

als trovadors los ulls angelicals;

cantaren ells ab magestad divina,

y brotaren la viola y la englantina,

primers capolls de nostres Jochs Florals.

 

La fe ardenta, la pàtria benamada,

l’amor, flama vital de l’esperit,

foren llabor de l’abondant florada

que ab eterna flayror deixà embaumada

eixa història plasent que haveu sentit.

 

Passaren cinch-cents anys: ¿hon soterrades

estan aquelles glòries y grandors?

¡Estels despareguts! ¡Llums apagades!

No queden ni les cendres aventades

del rey gentil y els doctes trovadors.

 

Mes entre mitj de runes y de cendres,

de pobles morts y d’enderrochs trencats,

com en bosch secular brotar y estendre’s

veem al sol de l’abril los ramells tendres

de primerenques flors engarlandats.

 

Aixís renaix y creix, y com un dia,

se obri la hermosa flor, que·l cel envia

al poble que·n son cor la rahil té;

y rebrota la santa poesia

de l’amor, de la pàtria y de la fe.

Sens fi rebrotarà: quant los agravis

del temps traydor sagellen nostres llavis,

al cant uns altres llavis se obriran;

y les dolces cansons dels nostres avis

los fills de nostres fills repetiran.

Teodor Llorente Olivares (València, 1836 – 1911)

 

Vibrant amb la col·laboració de Pau Àngel Esteve, actor, trobador i activista cultural

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Cant a la unitat de la raça

Miquel Duran i Tortajada (València, 1883 – 1947), firmà habitualment Miquel Duran de València, fou periodista, militant republicà i nacionalista. Fundador i president de la societat València Nova  (1906). Fundador i director del Diari de Sabadell (1910). El 1918 va haver d’exiliar-se a París en ser condemnat a presó per sentència dictada

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)