Pere Reus i Bordoy. La repressió a Mallorca

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Pere A. Reus, fill de Felanitx, es llicencia en dret a Madrid el 1921. Mai va exercir d’advocat, probablement degut al fet de gaudir d’una bona posició econòmica. El 1931, és designat Jutge de Pau a la seva població nadiua, tractant-se del primer republicà que ocupa aquest càrrec. Va estar present a la proclamació de la República a Ciutat de Palma. Home de gran prestigi moral i intel·lectual, aquestes condicions li van servir perquè, junt amb Pere Oliver, el seu partit Esquerra Republicana Balear, del qual era membre fundador, fos hegemònic a Felanitx.

Pere Antoni Reus i Bordoy (Felanitx, 1896 – Palma, 1938).  Jutge de Pau, editor, activista cultural i membre fundador d’Esquerra Republicana Balear. Foto de 1930

A partir de 1933, dirigeix “El Felaginense”, al que canvia el nom per “El Felanitxer” i passa a publicar-se íntegrament en català. Sempre vinculat a iniciatives culturals. El juny de 1936, és un dels signants de la “Resposta al Missatge dels Catalans”.

Tipografia Felanigense, creada el 1931 per Pere Reus, qui creia en la força de la cultura com una eina de canvi i de progrés i també en la necessitat de premsa local en català i la divulgació de les tradicions populars.

Quan esclata la revolta feixista, uns amics li ofereixen l’oportunitat d’embarcar-se cap a Menorca, que estava en mans lleials, i no l’accepta. Acomiada els fugitius a Portocolom i entrega la seva jaqueta a un jove militant d’Esquerra, Pere Capellà, tot advertint-lo del fet que en mig del mar fa fred. Quan li recomanen que marxi amb ells respon: «I que m’han de fer a mi, tanmateix? Jo no he ofès ningú». Cinc dies després és detingut al mateix Portocolom i tancat a la presó de Manacor amb dos felanitxers més, però són tots tres alliberats sense més. Tots tres prenen un cotxe de lloguer per tornar al seu poble i quan, el xofer, s’assabenta que són presos alliberats pren la precaució de canviar la ruta normal per tal d’evitar una emboscada. Efectivament, hi havia un escamot feixista esperant a mig camí. A Felanitx, esperonats per Falange, part del poble surt al carrer demanant l’empresonament dels tres alliberats. El batlle, tinent Joan Falcó, coneixedor de les virtuts d’en Pere es juga el càrrec defensant-lo. Així i tot, són altre cop empresonats a Palma.

El quatre de març del 1938, són sotmesos a un Consell de Guerra Sumaríssim, ell i dotze felanitxers més. En Pere és condemnat a mort acusat de donar suport als carrabiners de Portocolom que s’havien mantingut fidels a la República. A la seva dona Purificació Manzanares li apliquen trenta anys de reclusió.

La vespra de l’afusellament, quan l’han de cridar per posar-lo en capella, el funcionari s’equivoca de nom cridant a un reclús que es deia Pere Antoni Aleu i que no estava condemnat a mort. En Pere Reus amb una gran sang freda s’adreça al carceller per advertir-lo del seu error: «El condemnat soc jo». Treu de la maleta la roba de mudar que s’havia posat pel judici i anà a l’execució completament tranquil.

Moments abans d’afusellar-lo el capellà, Pare Atanasio, va demanar-li si perdonava els causants de la seva mort, la resposta ferma va ser: «No, mai no els podré perdonar». Va estrènyer la mà de tots els soldats que formaven l’escamot i adreçant-se a l’oficial li demana que no el fessin patir inútilment.

Va caure mort a les sis del matí del dia 28 de juliol de 1938 a l’hemicicle del cementiri de Ciutat de Mallorca. En Pere Reus era un home honrat i honest, però això els seus botxins, que ho eren de tota la nació catalana, no van tenir-ho en compte.

A Mallorca els franquistes produïren una massacre salvatge contra la població civil. Durant els primers mesos després del cop d’estat, prop de 3.000 persones foren assassinades a mans dels feixistes. Entre el 19 de juliol i el 4 de setembre de 1936 les execucions foren massives als cementiris de Palma, Manacor i Son Coletes. També, molts hi foren executats en els camins i carreteres de l’illa.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Daniel Cardona i Civit, l’activisme armat

Nascut a Barcelona el 1890. De ben jove és membre actiu de la Unió Catalanista. Treballa a una merceria del carrer Ferran de Barcelona, d’on és acomiadat per llençar una galleda plena de serradures mullades sobre els militars que venien de l’assalt al Cu-cut; els veïns i el fet que

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)