En Pere Oliver es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1908. En aquesta etapa milità a la Joventut Nacionalista de Catalunya.
«Catalunya és una nació sense estat i Espanya és un estat però de cap manera una nació»
S’instal·la a Felanitx on fa d’apotecari. És fundador, el 1923, de l’Associació per la Cultura de Mallorca i secretari de la seva delegació a Felanitx. Intervingué en la discussió del projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes el 1931. Participa en l’organització del Partit d’Acció Republicana (1932); forma part del Consell Regional d’esquerra Republicana Balear. El 1931 és elegit batlle de la seva població. Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, és destituït i empresonat. Després del triomf de les organitzacions afins al Front Popular, torna a la batllia i és anomenat gestor de la Diputació Provincial de les Balears.
«Els casals han de ser escola de Civisme i de Cultura Social per avançar vers la Justícia Humana. Vull un món d’idees noves, fonamentat en la gaubança de l’home, en la dignificació de l’individu, en la total alliberació de la humanitat»
El juny de 1936, és un dels signants de la Resposta al Missatge dels Catalans, manifest cultural promogut per l’Associació per la Cultura de Mallorca, com a resposta al Missatge publicat el maig del mateix any, per un grup d’intel·lectuals i polítics catalans proclamant la germanor entre les Illes i la Catalunya continental.
Després de la revolta dels militars, assabentat que grups de feixistes, ajudats per la Guàrdia Civil i per oficials retirats, cometen malifetes, atropellaments, detencions i assassinats fuig a Portocolom i d’allà a Menorca que havia quedat en mans del govern legal. Es trasllada a Barcelona on fa de secretari del Consell Executiu de l’Esquerra Republicana Balear, reorganitzada a la capital catalana, el juliol de 1937. El novembre d’aquell any va amb una delegació d’ERB a Madrid per «portar la nostra expressió viva dels nostres sentiments d’amistat, d’admiració i de solidaritat profundes a tots els germans mallorquins que lluiten a Madrid».
Amb la derrota s’exilia a França i, d’allà a les Filipines on hi està fins al 1952 que retorna a Mallorca.
Entre altres publicacions, va col·laborar a La veu de Mallorca (1917) La nostra terra, Nosotros, República i publica el treball d’assaig “La catalanitat a les Mallorques” el 1916, que fou reeditat el 1993.
Tota una vida entregada a la unitat dels Països Catalans.
«Mallorca no serà mentres no sia un fet real i tangible la unió estreta de les seves aspiracions socials amb les nacionals, Si amb l’ànsia de lliberació humana, no s’hi fon, total i plenament, l’aspiració nacionalista que reclama el seu esperit i la seva història: això és: l’idioma vernàcul i la voluntatt de l’etnos.
Per això, entenc, que la millor actuació social-política de les esquerres serà aquella que persegueixi el retrobament de l’ànima mallorquina, vinculant en el moment d’ara el nostre passat meravellós i el futur turgent d’esperançes. Fer del nostre poble una pàtria d’homes lliures, i del mallorquí el ciutadà digne d’una societat vindicada, on sigui impossible qualsevol dolor que vengui determinat per una injusticia social.
Si ho feim així, veurem ben prest el nostre esperit, el de la nostra Mallorca, abastar, amb alta volada, les més pures regions de la llibertat i de la justicia» Pere Oliver i Domenge. “El meu pensar”, publicat l’11 d’abril de 1936 a la revista Nosotros de Manacor.
