Pere el Gran com cal

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Pocs reis com en Pere, fill d’en Jaume el Conqueridor, són tan mereixedors de ser dits “el Gran”, apel·latiu reservat als emperadors. «lo segon Alexandri per cavaleria e per conquesta» testimonià Bernat Desclot a la seva crònica Libre del rey en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats. Aquest príncep català és i fou considerat una figura llegendària tant per cronistes nacionals com estrangers, esdevé imprescindible per recuperar la seva imatgeria la Nuova Cronica  del historiador florentí Giovanni Villani (1274 – 1348).

No pretenem obrir cap debat sobre qui ha estat el monarca més important de la nostra història, que en aquest país de seguida fem bàndols i muntem un sidral, però és de justícia fer palès els fets tan significatius que van esdevenir durant el seu curt però intens regnat, nou anys (1276 a 1285) i fins i tot abans com a procurador de la Corona i hereu:

Fou sobirà del Principat de Catalunya, del regne d’Aragó, de València i de Sicília, després de conquerir-la, endegant el domini català al Mediterrani; superà tota una croada papal que pretenia entregar els seus dominis al rei de França, al que va vèncer en diferents batalles navals i terrestres, com la decisiva al Coll de Panissars i presidí les Corts de Barcelona de 1283, considerades la base del constitucionalisme català, s’establia el funcionament regular de les corts i deixaven de ser merament consultives per compartir el poder legislatiu amb el rei, un fet sense precedents a Europa.

Mercè les cròniques contemporànies i la investigació científica feta l’any 2010 sobre el seu sepulcre, l’únic mai profanat d’un rei català, durant la restauració del panteó reial al monestir de Santes Creus coordinades pel Museu d’Història de Catalunya, tenim a l’abast molta informació sobre Pere el Gran i fins i tot del seu aspecte físic. El treball publicat pel departament de cultura de la Generalitat demostra que el rei era un home d’una alçada destacable per l’època, entre 175 i 180 cm; que fou enterrat vestit amb una sarja de llana de bona qualitat tipus gramalla, més pròpies d’un emperador a diferència d’altres reis anteriors enterrats amb robes humils de monjo; sota el crani hi havia un coixí de seda de color carmesí farcit amb una barreja de plomes d’au de gran qualitat. El seu fill, Jaume II, disposà que fos aquest el monestir destinat a ser panteó de la nissaga catalana com a instrument de propaganda política i per al disseny de la tomba s’inspirà en la dels emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic.

Per tot el que coneixem, volem esmenar la imatgeria del comte-rei a les representacions pictòriques més icòniques i més reproduïdes, el retrat de la Galeria Regia de la Generalitat (1588) i el quadre Pere II el Gran al Coll de Panissars (1891). Seguint paràmetres científics, arqueològics i històrics restituïm a continuació la imatgeria com cal. Us assegurem que hi ha biaix:

 

Pere el Gran, pintat per Filippo d’Ariosto el 1587 – Galeria Regia de la Generalitat de Catalunya

 

 

Parteix de la mateixa base errònia comuna a totes les recreacions fetes per d’Ariosto i que ja hem comentat en articles anteriors. Possiblement intenta buscar una sensació medievalitzant, els referents de la qual ha vist en retaules gòtics o fins i tot renaixentistes posteriors a l’època d’en Pere II, i d’aquí podria venir aquest bigoti, la barba, l’estampat de la túnica i la manera de portar la capa d’ermini o potser no és ni tan sols això i el pintor es deixa dur per estereotips habituals al segle XVI. La corona, el fermall de la capa, i el galonat són del tot fantàstics. Tanmateix, hi ha un detall que ens fa rumiar, per què d’Ariosto representa aquest rei portant el ceptre i el globus cruciger (orbe imperial)?… No hi ha dubte que per a la Generalitat del segle XVI encara era ben present la seva grandesa.

 

 

 

Pere II el Gran al coll de Panissars. Obra de Mariano Barbasán, (1889)

D’una qualitat artística inqüestionable tant pel que fa a la seva composició, distribució de l’espai, color i atmosfera. L’èpica que transmet és innegable, però altra cosa és la seva pulcritud historiogràfica, motiu pel qual, cal fer una rigorosa d’adaptació als registres iconogràfics i arqueològics.

Val a dir que els pintors i il·lustradors de temàtica històrica del s. XIX van obrir un camí en la difusió de l’imaginari de la nostra història molt interessant, cal reconèixer-los el seu gran mèrit. Dissortadament el s. XX poca cosa va aportar. Arribat el s. XXI veiem que han avançat els estudis fets sobre aquesta temàtica, hem d’agafar-ne el relleu i continuar la seva inestimable aportació incorporant a les imatges els nous estudis actuals sobre vestit, arquitectura, vida quotidiana, etc., en definitiva, sobre l’escenografia de la història. També cal esperar que en un futur avancin els coneixements sobre aquesta temàtica i altres especialistes amb més informació puguin continuar la nostra tasca.

Centrem-nos doncs en el present treball. Com ja hem vist en altres temes de la iconografia pròpia del s. XIX, era habitual dividir l’edat mitjana en dues parts, romànic i gòtic, sense matisos. El romànic el treien de la informació que aportaven principalment els sarcòfags o estàtues jacents i d’aquí en sortia un prototip de noble o rei com els que veiem en el quadre de Barbasán. En aquest cas els personatges representats i els models emprats es portaven tan sols uns 50 anys, això disminueix el marge d’errades i, àdhuc, a primer cop d’ull pot semblar correcte. Observem, però quines n’hi ha:

 

Si analitzem la imatge del rei Pere, i la comparem amb la restitució actual, veiem que l’elm coronat fa el seu fet malgrat no portar els senyals heràldics. No s’ha tingut present el color dels cabells i barba, que haurien de ser rossos. L’ausberg de malla és obert per la cara (potser per mostrar el rostre del rei?), no cobreix les mans ni és obert ni pel davant ni pel darrere, cosa que dificulta el fet de muntar a cavall. A sobre de l’ausberg, la sobrevesta hauria de dur els senyals heràldics. Finalment el perpunt que porta damunt de la sobrevesta és poc luxós, no presenta cap brodat ni ornament que denoti la seva condició social ni tampoc és obert per davant i darrere com passa amb l’ausberg. L’armament és correcte. La figura que apareix darrere seu, l’escuder reial, porta la resta de l’armament el qual no presenta una forma tipològica correcta, car la llança no tindria la forma cònica que se li dóna ni presentaria un rebaix a tall d’agafador i seria molt més llarga. L’escut és massa alt, no tindria cap umbus metàl·lic i, el més important, aniria amb les armes reials pintades. Als cavallers que l’acompanyen els passa el mateix que a la imatge d’en Pere.

 

Imatge restituïda de Pere el Gran al Coll de Panissars

L’armament defensiu consta d’una cervellera coronada amb les armes reials pintades, un perpunt acotxat folrat de roba ricament brodada sota el qual porta una sobrevesta amb les armes reials, a sota de tot un ausberg de malla amb capmall, unes mitges de malla amb una genollera tèxtil que li protegeixen cuixes, cames i peus. Finalment penjat del coll porta un escut amb les armes reials pintades i la punta arrodonida seguint la tipologia pròpia dels cavallers catalans. L’armament ofensiu consta de la llança amb gallardet o banderola i d’una espasa.

El cap del cavall protegit amb una testera de cuir bullit rivetada de metall, amb l’espai dels ulls protegits per una mitja esfera de ferro. La testera porta les ames reials pintades. El cos del cavall el protegeix el folre, consistent en una primera coberta de drap acotxat anomenada trepa, a sobre una segona coberta de malla i finalment a sobre de tot una tercera coberta de roba amb les armes reials estampades o brodades. A sobre del folre hi va la sella amb les armes reials estampades, és alta per davant i per darrere, car ha d’aguantar al cavaller en el moment d’impactar amb la llança contra l’enemic. Els gambals són llargs per tal de poder combatre amb les cames estirades com si anés dret damunt del cavall, posició que li facilita la lluita d’espasa, ja que pot fer-la anar igualment com en el combat des de terra. La sella s’agafa al cos del cavall per una cingla decorada, porta un pitral de cuir amb picarols I plaques esmaltades I finalment el fre, les capçanes i les regnes guarnides.

 

 

Imatge restituïda de Pere el Gran (1276 – 1285)

La restitució de la imatge de Pere el Gran ha estat feta mitjançant un creuament de dades relacionades amb la seva persona provinents de fonts documentals contemporànies, de l’excavació arqueològica de la seva tomba i d’un parell d’imatges on és representat. Tot plegat ha estat creuat amb paral·lels iconogràfics d’altres monarques de diversos regnes de l’Europa Occidental.

 

Tenia els cabells rossos, i els portava llargs amb una clenxa al mig seguint el costum de l’època, també duia barba com es veu en l’excavació de la tomba. El vestit consistia en un manto ricament brodat, de forma semicircular, i subjectat a sota del coll mitjançant un fermall circular esmaltat ornat amb pedreria, que tant podia portar-lo decantat cap a la dreta o cap a l’esquerra com era habitual en aquesta mena de peça.
A sota hi porta una túnica o gonella de màniga ampla fins a la meitat de l’avantbraç també ricament brodada com el manto, fet habitual ja des de mitjans del segle XIII, per sota de la qual apareixia la màniga més estreta d’una altra túnica. Tot plegat ornamentat amb galó. Sota la gonella, una camisa, uns calçotets i les mitges. Finalment unes sabates de cuir negre guarnides de perles.
Porta com a símbol de poder imperial, el ceptre, el globus cruciger i l’espasa.

 

 

 

 

 

Segell de pere el Gran (1280) i miniatura de la Nuova Cronica de Giovanni Villani, gairebé contemporània, creada pocs anys després de la mort del monarca.Pere el Gran rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV abans de la conquesta de Sicília.

 

La molt interessant i metòdica excavació arqueològica, va generar per la seva transcendència tot un seguit de materials de difusió iconogràfica de la figura del Rei adreçats al públic en general. Dissortadament tampoc es va aprofitar el moment per fer un estudi interessant de la imatgeria.

En la restitució facial, de la qual no en tenim res a dir, no van tenir cap mena de cura ni del pentinat ni la forma del bigoti i de la barba donant-li una imatge descuidada, impròpia del seu estatus. La presentació va anar acompanyada d’un petit audiovisual que mostrava el rei cavalcant, ara sí, amb dignitat, car comptaren amb la col·laboració d’un grup de recreació històrica d’alt nivell que tenien molt clar quina era l’actitud d’un rei a sobre d’un cavall, guarnit i armat sense anacronismes i de quins senyals heràldics portaria la reial persona, però, inexplicablement hi ha un però, el folre del cavall reial lamentablement no portava les barres del Casal de Barcelona, quin descuit!, o potser no?, massa barres a la vista?… Deixem-ho així.

Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

La Comtessa Ermessenda com cal

Per a restituir com cal la imatgeria d’Ermessenda, hem de començar per esmenar la plana a les dues recreacions artístiques més conegudes que s’han perpetrat sobre la distingida comtessa, el quadre de la Galeria Regia catalana (s. XVI) i la sèrie Ermessenda produïda per TV3 (2010). Recuperem com es mereix,

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)