Per la unitat dels Països Catalans

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

L’activisme català a en Joan Ballester li va arribar de molt jove: amb divuit anys es fa de Palestra, després ingressa a la Unió Catalanista i el 1935 milita a Nosaltres Sols, organització separatista fundada per Daniel Cardona. Durant la guerra incivil espanyola lluita al front d’Aragó; és ferit a l’Ebre i cau presoner dels feixistes a Tarragona.

Joan Ballester i Canals (Barcelona, 1913 – 1980)

El 1945, junt amb en Joan Mateu i Ballester, Manuel Creus i Montserrat i S.S. Creus, creen el grup Bandera que, amb la col·laboració d’Alfred Oller, Francesc Garcia i Salés, J.F. Llompart i l’impressor Josep Pelegrí i Ramon, editen el butlletí clandestí Bandera del poble català; i també, uns recordatoris de l’afusellament del President Companys.

A partir del 1950, en el seu negoci de publicitat cinematogràfica Públia, que anys més tard va reconvertir en llibreria catalana al carrer del Consell de Cent núm. 281, de Barcelona, esdevé el representant del Diccionari català-valencià-balear, que feia, des de Mallorca, en Francesc de Borja Moll. La divulgació del Diccionari es va organitzar com una eina de propaganda catalanista de primer ordre, que en Ballester va saber aprofitar, sobretot amb una xarxa de contactes a comarques. Aviat, la “parada del Diccionari “ que es muntava al capdamunt de la Rambla barcelonina el dia de Sant Jordi, així com la botiga Públia, es van convertir en un focus de trobades i contactes entre la gent que es movia en defensa de la causa catalana.

Però la tasca més important que va promoure en Ballester, va ser la de divulgar arreu el concepte de la unitat nacional: els Països Catalans. El 1962 va editar un mapa que incloïa tota la nació, amb les divisions comarcals, una cosa que avui pot semblar ben innocent, però que en aquell temps li va costar un procés i una estada a la presó.

“De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”

Va fomentar moltes trobades entre joves valencians, baleàrics i de la Catalunya Central i Nord. Els pagaven el viatge i l’estada i connectaven amb intel·lectuals i joves d’ací. La joventut del Front Nacional de Catalunya eren participants habituals d’aquests seminaris, ja que, si bé en Ballester no es va integrar en cap organització de les que lluitaven contra la dictadura, el fet que el líder del Front, en Joan Cornudella i Barberà, disposés d’un despatx -fosc i tenebrós- en la seva botiga, feia que hi hagués una estreta cooperació. Va organitzar, el 1960, l’Aplec de la Joventut dels Països Catalans sense demanar cap mena d’autorització, que el més probable és que li fos denegada. S’hi van trobar 150 joves de tot l’àmbit nacional. Va fer-se a la Selva del Camp.

A can Ballester (la seva llibreria) es va constituir la Comissió que l’1 de maig del 1962 va organitzar l’homenatge a en Francesc de Borja Moll, celebrat a Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), amb motiu de l’acabament del Diccionari. La mateixa Comissió va fer un acte de regraciament, molt concorregut, a tota una vida de servei a la Pàtria, a en Francesc Maspons i Anglasell amb motiu del seu norantè aniversari; va ser a Bigues (Vallès Oriental), el 13 de maig de 1963, com tants actes d’aquells temps acabà amb multes.

 

Ballester va crear les Edicions d’Aportació Catalana, que vorejaven la il·legalitat. i que popularitzaren l’eslògan Entre tots ho farem tot”, amb una col·lecció de prop 60 títols de temes d’actualitat. polítics i culturals. Alguns d’ells foren prohibits i d’altres segrestats però, sense immutar-se, els seguia venent de sotamà.

El 1963 participa en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili a Montevideo, amb un treball titulat Per una consciència de país, que va guanyar el premi Presidència de la Generalitat. Aquell mateix any va fer-se la Campanya de les instàncies, on aprofitant el dret de petició reconegut pel Fuero de los Españoles, que permetia adreçar-se individualment, fent un requeriment, al vicepresident del Govern (el capità general Muñoz Grandes), 10.000 persones ompliren la corresponent instància demanant la normalització de la llengua catalana en l’ensenyament i el camp dels mitjans de comunicació; tot i que la llei obligava a la resposta, aquesta no va arribar mai. La llibreria d’en Ballester va ser un dels punts de distribució de les instàncies. El bo del cas és que, assabentada la Policia, va fer-li uns registres sense resultat, i no és que els papers no hi fossin és que el munt de paperam que, de forma expressa i caòtica, tenia els desanimava d’entrada. Va ser detingut i multat diverses vegades.

La seva llibreria va servir com a “bústia”, perquè gent de molta confiança hi pogués deixar i recollir coses de tot ordre. També, ja a la dècada dels anys setanta, s’hi va obrir una caixa de resistència per tal de recollir diners per ajudar els patriotes catalans empresonats, ja que en Ballester era membre del Comitè Pro Presos de Catalunya. Elements feixistes espanyols van atemptar diverses vegades contra la llibreria amb pintades i còctels molotov.

A la dècada dels setanta es va dedicar a fer uns fulletons, on exposava la seva posició sobre fets puntuals. Adornats amb les quatre barres i el mapa dels Països Catalans, van sortir-ne una quinzena. Va prendre part en l’intent de reconstitució, a l’interior, del Consell Nacional Català quan Batista i Roca va tornar de l’exili. En Ballester havia mantingut molts contactes amb en Batista amb el qual tenia una afinitat ideològica molt elevada, ja des de l’època de Palestra.

Tres mesos després de la seva mort va crear-se, sota la batuta de l’Ermengol Passola, l’associació Amics de Joan Ballester amb la voluntat de continuar la idea i el tipus d’acció que ell havia dut a terme. Del Principat, hi havia també en Josep Tremoleda, Joan Triadú i Josep Ibáñez Sensarrich; del País Valencià, l’Eliseu Climent; de les Illes, l’Aina Moll, i de Catalunya Nord, en Gilbert Grau. Un agrupament escolta va prendre el seu nom. Ballester va ser un home constant i de pedra picada. Imitem-lo.

 

Robert Surroca i Tallaferro, activista i autor de “En record i homenatge” donant a conèixer patriotes catalans, ja morts, de la resistència interior i de l’exili; publicats entre el 2000 i el 2005, entre altres publicacions per la recuperació de la memòria.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Per la unitat dels Països Catalans

L’activisme català a en Joan Ballester li va arribar de molt jove: amb divuit anys es fa de Palestra, després ingressa a la Unió Catalanista i el 1935 milita a Nosaltres Sols, organització separatista fundada per Daniel Cardona. Durant la guerra incivil espanyola lluita al front d’Aragó; és ferit a

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)