“Papa Baltà” i la Societat d’Estudis Militars

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Miquel Arcàngel Baltà i Botta (Barcelona, 1892 – 1964) va ser farmacèutic i químic, deixeble del  filòsof i biòleg Ramon Turró. El 1916 ingressa, com a soci jove, a la Lliga Regionalista. El 1924, en plena dictadura primoriverista, és un dels fundadors del SEM (Societat d’estudis Militars) que presidia Nicolau d’Olwer procedent d’Acció Catalana i n’era secretari en Ferran Cuito.

Miquel A. Baltà i Botta (1892 –1964). També fou soci de la Societat Catalana de Biologia i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Ponent sobre la reforma de la Facultat de Farmacia al II Congres Universitari Català. Cofundador del SEM

El SEM es proposava formar joves  amb coneixements de maneig d’armament i tàctiques militars per si, en un determinat moment, feien faltar per defensar Catalunya, no dependre de gent forana. En Baltà era la veritable ànima del grup, responsable de la instrucció i organització dels voluntaris. Els primers cursets teòrics es feren a la Llibreria Italiana de la Rbla. de Catalunya barcelonina, propietat d’en Magí Sandiumenge i Puig amb el Miquel Ferrer Sanxis de gerent, i en les sales privades de l’Ateneu Barcelonès. Posteriorment, es traslladaren a un magatzem de material elèctric de l’Enric Fontbernat. En aquest lloc, en Baltà, hi porta una metralladora “Mannlincher”, amb trípode, per ensenyar el seu maneig. La teoria l’aprenien amb manuals de l’exèrcit francès que proporcionava ell mateix. El SEM feia marxes i acampades, sota la cobertura del Càmping Club Catalunya, on es practicaven exercicis militars, tot dirigit pel nostre home que falta mai en cap de les sortides. Les pràctiques de tir real amb arma curta i llarga les feien a les instal·lacions del Tir Nacional de Montjuïc o, esporàdicament, a la muntanya.

El 1925 són descoberts per la policia. En Nicolau d’Olwer s’exilià i altres prohoms del SEM van mantenir-se al paire. La continuïtat va recaure en Baltà, home d’un gran esperit de sacrifici i entrega patriòtica. Aquestes condicions van ser valorades per Francesc Macià, aleshores exiliat a París, que va convertir-lo en el seu home de confiança a l’interior. Baltà va entregar diversos organigrames per dur a terme l’acció de Prats de Molló.

Després de la caiguda dels participants del Complot de Garraf, en una de les reunions que es feien a la farmàcia que en Baltà tenia a la Rbla. De Catalunya –on també s’hi havia amagat gent perseguida- aquest va proposar la creació d’un Comitè Pro-Presos car «aquests patriotes no se’ls pot deixar abandonats de cap manera». Amb Batista i Roca, qui més endavant esdevindria el seu cunyat (també seria cunyat de l’Alfons Maseras, novel·lista mort a l’exili a Tolosa de Llenguadoc), Torrà, Gassó i M. Ferrer aportaren els primers diners i es cuidaren de recaptar cabdals, organitzar festivals, sessions de cinema, teatre, concerts i altres activitats destinades a ajudar els presos i els familiars necessitats. L’endemà de l’organització del Comitè, Baltà és detingut i la seva germana Dolors, que col·laborava amb ell, manté les activitats.

Alguns membres de Bandera Negra que havien participat en els cursos del SEM, ho explicaren en ser torturats per la policia espanyola. Això acompanyat d’un fet fortuït provoca la detenció d’en Baltà. Aquest havia llogat un pis al carrer Balmes amb una cèdula d’identitat que s’havia sostret dels vestuaris del Club Natació Barcelona. En aquest pis hi havia el fitxer, escrit en clau, de la gent que havia passat pel SEM, i altres coses de compromís. Hi va haver una fuita d’aigua i en posar-se el propietari de la finca en contacte amb la persona que constava com a titular del contracte de lloguer, va destapar-se l’afer. Avisada, la policia muntà un servei de vigilància que acabà amb la detenció d’en Baltà (17-8-1925). Batista i Roca va salvar el que va poder i continuà la tasca, encara que molt restringida. Amb el temps ho reconduiria fins que crea ORMICA (Organització Militar Catalana) de característiques semblants al SEM.

Durant la presó, en Baltà s’esforçà que els companys mantinguessin la moral alta, amb mostres de bon humor, donant classes d’anglès, d’activitat física, etc.; també fabricà un rudimentari aparell de ràdio que circulava d’amagat dels carcellers. La dictadura pensant que un altre macroprocés catalanista, després de la commoció que havien provocat el del complot del Garraf i el d’en Macià a París, els perjudicava va aprofitar el 5è aniversari del cop d’estat per alliberar-los i, posteriorment, sobreseguda la causa. El nostre farmacèutic en sortir en llibertat provisional, després de 38 mesos empresonat amb 63 dies d’incomunicació, s’exilia a Perpinyà.

Retorna en acabar-se la dictadura. Quan es proclama la república (abril de 1931) és un dels caps de la Guàrdia Cívica del president Macià, dirigida per Daniel Cardona i de curta existència, junt amb Soler Damians i Pere Rossell Vilar.

El 1934 es casa amb Concepció Batista i Roca. El 1939 el matrimoni marxa cap a l’exili, primer a París, d’allà a Bolívia i  finalment a Cuba. A l’Havana dirigeix els laboratoris farmacèutics OML Garcia i Cia, i treballa a l’institut Finlay. El 1961, després de la victòria de Fidel Castro, sabent que tenia càncer i no volent deixar la seva dona sola a l’Havana, decideixen retornar a Catalunya. Miquel  A. Baltà, home d’uns grans coneixements i vasta cultura, senzill, cortès, ponderat, amb posat cavalleresc amb un gran amor a Catalunya i la seva plena llibertat era conegut pel jovent com el “papa Baltà”.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Jaume Fortuny i Fontanet. Tres condemnes a mort

Jaume Fortuny i Fontanet neix, l’octubre de 1917, al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat, zona plena d’influències cenetistes que condicionà la seva consciència llibertària barrejada amb un fort i profund sentiment nacional abrandat de macianisme. Milità a ERC (Esquerra Republicana de Catalunya). El 19 de juliol de

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)