Ni feixisme ni comunisme. Acció i ideologia del Front Nacional de Catalunya (1940-1960)

El 4 de maig de 1940 sis nacionalistes catalans de pedra picada es van reunir en un pis de París. D’aquesta reunió en va sorgir una organització que més endavant es va anomenar Front Nacional de Catalunya (FNC).

La reunió es va dur a terme en el número 39 de la rue Marois de París, a casa d’un dels participants en la reunió, en Joan Massot i Rodamilans. L’esmentat Joan Masot, en Daniel Cardona i Civit i en Jaume Martínez i Vendrell, procedents de l’organització nacionalista radical Nosaltres Sols!, eren tres dels assistents a la trobada. Els altres tres eren Antoni Andreu i Abelló, Marcel·lí Perelló i Joan Cornudella i Barberà, representants d’un dels sectors en què s’havia escindit el partit nacionalista radical Estat Català (l’altre sector d’Estat Català, el que no es va voler incorporar d’entrada al FNC, majoritari, era encapçalat per Vicenç Borrell). Aquesta trobada és considerada el naixement del Front Nacional de Catalunya, un nom amb el qual aquesta organització va ser batejada un temps després.

 

Jaume Martínez Vendrell i Daniel Cardona Civit

El Front Nacional de Catalunya va néixer com un moviment nacionalista i separatista (separatisme era el nom que fins aleshores rebia el que avui anomenaríem independentisme) i la gran majoria dels seus membres provenien d’Estat Català, Nosaltres Sols! i el Partit Nacionalista Català, tres organitzacions que es caracteritzaven pel seu nacionalisme radical. La presència d’en Daniel Cardona com un dels fundadors del FNC, principal figura de Nosaltres Sols!, era garantia d’aquest nacionalisme intransigent hereu, en bona part, del catalanisme radical de la Unió Catalanista. Era evident que en el FNC hi havia militants de diverses ideologies, però això no canviava pas el tarannà indefinit ideològicament de l’organització. Així, el Front tenia una «voluntat d’integrar un ventall ampli que havia d’incloure el catalanisme no marxista».

En aquest sentit, el FNC es va posar com a objectiu lluitar contra l’exèrcit espanyol i expulsar-lo de Catalunya amb l’ajut dels exèrcits aliats que creien que acabarien envaint un estat espanyol dominat per una dictadura filofeixista. Així, durant la Segona Guerra Mundial, el Front Nacional de Catalunya va col·laborar activament en la lluita contra els nazis, portant a terme una colla d’accions encaminades a esdevenir l’organització resistent de referència a Catalunya. El FNC col·laborà amb els serveis secrets de Polònia, de França, de la Gran Bretanya i dels Estats Units, tot proporcionant-los informació de les instal·lacions militars espanyoles a Catalunya i participà en les xarxes d’evasió de pilots aliats abatuts a l’Europa ocupada i de jueus que fugien de la persecució a què eren sotmesos pels nazis.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial el FNC continuà les seves activitats de resistència nacionalista catalana. Un any abans de la fi de la contesa mundial, el 1944, durant la diada de l’Onze de Setembre, activistes del FNC havien penjat una bandera catalana a l’aeri del port de Barcelona, com a símbol de la resistència nacionalista. El 27 d’abril de 1947, durant la celebració que es va dur a terme a Montserrat per l’entronització de la Mare de Déu, una colla d’escaladors del FNC van penjar una altra bandera catalana al Gorro Frigi i juntament amb altres elements catalanistes van escampar tot de fulls volanders catalanistes davant dels nassos dels jerarques franquistes reunits al monestir. Durant la dècada de 1950 els actes de resistència del FNC van continuar, participant en la vaga de tramvies de 1951, en el llançament de fulls volanders, el mateix any, al Gran Teatre del Liceu, i penjant més banderes catalanes en actes públics organitzats per les autoritats espanyoles a Barcelona.

 

La premsa franquista publica una foto manipulada de la senyera que penja un escamot del Front, la diada de 1944 al telefèric de la Torre de Sant Sebastià de Barcelona, convertint-la en una estelada.

Amb el pas dels anys el FNC va començar a construir un discurs ideològic que anà més enllà de la qüestió nacional. El FNC s’acostà a la qüestió social, tot i que totalment allunyat del marxisme i sense posicionar-se ideològicament. Ho explica Daniel Díaz Esculies quan diu que, segons el FNC en aquells anys de la dècada de 1940, «Davant la crisi dels principis democràtics han aparegut diverses alternatives: la feixista, la socialdemocràtica i la comunista, totes elles igualment rebutjables».

Pel que fa a la qüestió social l’ideari del FNC era el següent: del feixisme el FNC deia que «les solucions feixistes han resultat inoperants»; de la socialdemocràcia afirmava que «resulta tant més ineficaç com més fidel es mostra amb els seus orígens marxistes»; i, finalment, del comunisme deia que «ens en separa la nostra posició de servei a Catalunya i la pràctica dels ideals democràtics», entre altres diferències.

 

Butlletí interior del Front Nacional de Catalunya. Perpinyà (1945-1947)

Certament, aquest era el pensament del FNC l’any 1947: rebuig al feixisme, a la socialdemocràcia i al comunisme, tot defensant que calia enfortir la consciència nacional catalana del moviment obrer a Catalunya i que calia reconèixer «la personalitat del treballador dins del procés productiu, i a través de la supressió del capitalisme com a font de poder».

D’altra banda, calia que un moviment com el FNC tingués un òrgan de premsa oficial, tot i les circumstàncies polítiques d’ocupació i de dictadura que vivia Catalunya. Calia que el FNC es donés a conèixer a la població catalana i la publicació d’un butlletí a l’interior i a l’exili seria una bona manera de fer-ho. És per això que sorgí el butlletí Per Catalunya, la diada de Sant Jordi de 1945. Les dues idees principals d’aquest butlletí, que a la vegada eren els dos eixos bàsics que, en definitiva, motivaven l’existència de l’organització, eren: Catalunya i la democràcia.

 

L’any 1960 la ideologia del FNC no havia canviat gaire, pel que feia la qüestió nacional. En aquell any el Front analitzà la situació de Catalunya i posà per escrit la seva ideologia en un document derivat de la reunió del seu Consell Nacional, que es va dur a terme de forma clandestina en un edifici en construcció del barri de la Sagrera de Barcelona. En aquest document el FNC definia la seva política com a «radicalment nacionalista» i pugnava per la unitat dels catalans més enllà d’ideologies que els havien dividit abans de la Guerra Civil «la manca d’unitat dels catalans ens va arrossegar a una guerra estúpida. Com se’ns va dividir el país darrera un plet que fonamentalment ens era aliè o, almenys, n’havia d’haver estat». El rebuig cap al comunisme per part del FNC, al qual titllava de «mestre en demagògia», continuava ben viu i de la socialdemocràcia en deia que estava en crisi.

Pel que fa la qüestió dels Països Catalans, en les seves primeres dècades de vida el FNC era ambigu. En la Declaració sorgida de la celebració de l’esmentat Consell Nacional del 1960 s’hi reconeixia l’existència dels Països Catalans, com a terres on s’hi desenvolupa la nació catalana. Segons aquest mateix document, el FNC lluitava per la independència de Catalunya, sense deixar clar si quan es parlava de Catalunya es referia a totes les terres de llengua catalana.

El Front Nacional de Catalunya, doncs, d’ençà del seu naixement l’any 1940 i fins a la dècada de 1960 fou una organització inequívocament nacionalista i independentista, que reconeixia la nació cultural catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i que no es posicionà ni a la dreta ni a l’esquerra de l’espectre polític, tot i declarar-se antifeixista, anticomunista i contrària a la socialdemocràcia.

 

Fèlix Rabassa i Martí, historiador i divulgador.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Fonts consultades:
PRIMS i VILA, Roger. De la fosca al desvetllament. El Front Nacional de Catalunya a la dècada dels cinquanta. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2008; DÍAZ i ESCULIES, Daniel. El Front Nacional de Catalunya (1939-1947). Edicions la Magrana.  Barcelona. 1983; MARTÍNEZ i VENDRELL, Jaume. Una vida per Catalunya. Memòries (1939-1946). Pòrtic. Barcelona. 1991; Per una política catalana. Text de l’informe aprovat per la Segona Conferència del Front Nacional de Catalunya, 1947;  Informe sobre la situació actual. Discutit i aprovat pel Consell Nacional del Front Nacional de Catalunya en la seva sessió corresponent a l’any 1960 i celebrada en un indret de Catalunya, 1960.
Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail