Mori el SENY i visca la RAUXA

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Vaig consultar un dels molts llibres antics que tinc per casa i em vaig trobar amb la GUIA DEL CRISTIÀ, un devocionari popular que aleshores es podia trobar en gairebé totes les cases, editat el 1933 pel Foment de la Pietat. En aquests llibres catòlics es veu com ha canviat l’Església en els darrers temps, fins al punt de capgirar alguns conceptes que, tot i les reformes que va fer el concili Vaticà II, potser no haurien d’haver canviat. És el cas de les Obres de Misericòrdia, que tot i ser semblants, han canviat tant el to que ja no tenen la força i el sentit d’antany. És per això que he triat aquesta edició on les obres de Misericòrdia, són clares i contundents.

Fóra bo recordar que les Obres de Misericòrdia són les Accions que, en teoria, tot bon cristià ha de fer cara a provocar un Bé al proïsme. En aquestes accions, fins i tot un no cristià, de ben segur que s’hi avindria.

Les obres de Misericòrdia tradicionals es dividien en 7 de CORPORALS i 7 d’ESPIRITUALS. Avui em vull centrar en les Corporals, les quals tenen una veritable acció immediata damunt de les persones que pateixen.

Les obres de Misericòrdia corporals són:

  1. Donar de menjar a qui té fam
  2. Donar de beure a qui té set
  3. Vestir el despullat
  4. Recollir els pelegrins
  5. Enterrar els morts

I les dues darreres que ens interessen avui:

      6. Visitar els malalts i presos 

      7. Rescatar els captius

 

Recalquem aquesta darrera obra: Rescatar els captius. Aquests dies ho hem sentit del dret i del revés. El judici que es farà als Presos Polítics és una INJUSTÍCIA. Una IGNOMÍNIA. Una FARSA. És quelcom INTOLERABLE.

La meva pregunta és, si aquest Judici és tot això: per què els catalans ho tolerem? Per què no fem una obra de misericòrdia, una acció cristiana a la qual tota persona de bé hi pot estar d’acord: Per què no rescatem els captius?… De nit, sense fer soroll, sense que se sàpiga el dia, els nostres governants, si tinguessin la dignitat que diuen tenir, i la dignitat de tot un poble, el català, sotmès a la follia de Madrid: Han de treure de la presó els nostres captius.

Una altra cosa és si n’hi hauria algun que potser no voldria sortir. Vés a saber per què…

Però si fóssim un país com cal, si recuperéssim el tarannà català tradicional, això ja fa temps que s’hauria d’haver fet.

Contingut restringit

Fes-te soci per accedir a aquest contingut!

 

JAUME NOLLA, periodista i divulgador

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Catanyol sí que és un castellanisme

Fruit de les sinergies amb altres entitats i associacions catalanistes, a Vibrant ens plau publicar els articles de temàtica cultural i identitària escrits per alguns dels seus membres i que trobareu dins la categoria: Fòrum Germanies. Passa molt sovint a Catalunya que l’estudi de la llengua catalana des d’un punt de

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)