Marian Roca i Munté, una vida dedicada a Catalunya

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Com a dada curiosa, en Marian va néixer a Reus (1886), al Raval de Robusté, a la mateixa casa on, trenta anys abans, havia nascut el pintor Marià Fortuny. Va a l’escola que dirigeix l’àcrata Joan Montseny (futur pare de Frederica Montseny). Un dia en arribar al col·legi es troben la porta tancada i, mentre esperen per escatir la causa, veuen en Montseny sortir emmanillat enmig d’una parella de la guàrdia civil; el culpaven de l’atemptat del carrer Canvis Nous de Barcelona (1896). Tots els veïns de Reus es van mobilitzar en favor del mestre, que era molt apreciat, i que, finalment, és deixat en llibertat sense càrrecs.

Amb 9 anys, fa d’aprenent a una impremta de Tarragona i després ho fa a Reus en la impremta on es feia el diari republicà Las Circumstancias, que posteriorment es catalanitza. El 1r de maig de 1898, demanen al director que se celebri la festa, cosa que accepta; aleshores traslladen la proposta als altres quatre diaris que es feien a Reus amb el mateix resultat. D’aquell fet en sortí la creació de la Societat Tipogràfica que, de fet, era un sindicat dirigit per Joan Cunillera. Amb el temps, en Marian presidirà aquest Sindicat d’Impressors.

“Foment. setmanari nacionalista republicà” passà a diari el febrer de 1909 i a partir de 1931 esdevé: “Foment. diari portaveu de l’Esquerra Republicana de Catalunya a les comarques tarragonines”. El Foment Nacionalista Republicà va ser una de les entitats fundadores d’ERC.

Amb motiu d’una visita d’en Martí i Julià, el 1906, neix el Foment Nacionalista Republicà (FNR) de la fusió dels catalanistes i dels republicans federals, en Marian hi milita. Va ser director del portaveu d’aquest partit, que sortia amb el títol de Foment, fins al 1939 que hagué de plegar com tota la premsa del país. El 1910 en fundar-se la Unió Federal Nacionalista Republicana, el FNR si adhereix. En una actuació de l’Orfeó Català a Reus, en acabar el concert el públic reclama “Els Segadors”, però abans que l’Orfeó pogués iniciar l’himne, una dotzena de militars uniformats que assistien a l’acte, es van aixecar protestant. En la brega entre el públic i els militars, en Marian, li prenc l’espasa a un d’ells i l’amaga en el mateix teatre Fortuny.

El 1918, la joventut del FNR organitza uns cicles de conferències i la que va fer l’Àngel Samblancat, sobre l’existència de Déu, és publicada pel Foment el que provoca l’excomunicació d’en Marian. S’instal·la pel seu compte amb la seva impremta, dita precisament “Foment”, des d’on imprimeix la Revista del Centre de Lectura i la majoria de llibres que es publiquen a la seva ciutat durant aquest període (1927-1934).

Marca d’impremta treta d’una publicació de 1925. (Viquipèdia)

Durant la dictadura de Primo de Rivera la revista és suspesa i ell detingut acusat de repartir fulls contra el directori, després de cinc setmanes empresonat al Castell del Rei de Tarragona, també conegut com la Torre Pilat, el tribunal militar sobreseu la causa (1924). Marian Roca ho explica a l’opuscle Cinc setmanes al Castell de Pilats (1925).

Va cuidar-se de la venda dels bons de l’emprèstit Pau Claris promogut per Macià i Estat Català. Emissió, destinada a sufragar les despeses de l’acció armada coneguda com els fets de Prats de Molló.

Torna a ser empresonat, ara al vaixell “Manuel Arnús” ancorat al port de Tarragona, pels fets del 6 d’octubre de 1934. Amb la pèrdua de la guerra s’exilia a França acompanyat de la seva dona i la seva germana Joaquima; la mare, vídua, es queda a Reus, on va morir, el 1947, sense la presència d’aquests dos fills. Ell pot evitar els camps de concentració francesos perquè tenia una filla residint a Ais de Provença, per contra, la germana amb la dispersió és tancada a Argelers fins que aconsegueixen treure-la. S’instal·len a Montpeller en una casa facilitada per la “Residència d’Intel·lectuals Catalans” i treballa a una impremta de Seta. Com molts altres refugiats és tancat al camp d’Agde durant la visita de Franco a Petain.

El 14 d’abril de 1942 surten de Marsella cap a Casablanca i d’allà, amb el vaixell portuguès “Nyassa” cap a Mèxic, on és rebut per una colla de reusencs, que eren majoritaris entre els exiliats catalans a la capital asteca. S’incorpora a  la impremta de l’Avel·lí Artís. Es fa soci de l’Orfeó Català, s’inscriu a la Comunitat Catalana d’on és vocal. Milita a la secció mexicana d’Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser un dels organitzadors amb Salvador Armendares, Manuel Alcàntara, Dolors Bargalló i Miquel Ferrer de la Conferència Nacional Catalana que va celebrar-se a Mèxic DF, l’11, 12 i 13 de setembre de 1953. Va col·laborar a la revista Xaloc com a redactor.

Quan mor la seva dona, fa un viatge d’aproximació a Catalunya (1963) i en arribar a l’aeroport de Madrid la policia el separa i li treu la seva fitxa de “rojo separatista” informant-lo de l’obligació de presentar-se a les autoritats quan arribi a Reus, tot i tenir a prop de vuitanta anys.

A Reus és rebut amb l’escalf de la família i els amics, tant és així que anant al teatre Fortuny a veure una representació de “Maria Rosa” de Guimerà i arribant que l’obra havia començat, va ser reconegut pels amics que cridaren «És en Marian», la funció es va interrompre, s’encengueren els llums i les mostres d’afecte foren nombroses. Una popularitat resultada d’una vida dedicada a Catalunya i les seves classes populars.

El 12 d’abril de 1976, Marian Roca mor a Mèxic DF,  lluny de la seva pàtria. El 1979 Edicions del Centre de Lectura de Reus publicà, pòstumament, el seu llibre Records de la meva vida.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)