Maria Anna de Copons, l’espia catalana i heroïna de 1714, com cal

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Maria Anna de Copons i d’Armengol (Barcelona 1687-1757). Aristòcrata, membre de la xarxa d’espionatge catalana durant la Guerra dels Catalans (1713-1714). Admirada per la seva intel·ligència i capacitat per a la seducció, experta en treure informació als borbònics, va salvar de l’aniquilació un regiment de fusellers i posà en perill la seva vida per defensar les llibertats i Constitucions de Catalunya.

Conèixer la Maria Anna és fer palès l’existència d’uns serveis secrets catalans, fonamentals en l’organització d’una guerra pensada per a guanyar, que no per resistir. Trobem escandalosa la manca d’imatgeria adequada per a recordar i homenatjar una de les nostres heroïnes més interessants per a entendre la nostra història. Avui el nostre servei a la pàtria serà recuperar i compartir la seva imatgeria com cal, perquè d’ara endavant tothom hi pugui disposar i, fins i tot, monumentalitzar-la per compensar la falta de dones representades.

La primera descripció de la nostra heroïna la trobem a la crònica de Francesc de Castellví, militar i historiador austriacista exiliat a Viena, Narraciones históricas desde el año 1700 al 1725:

«Doña Mariana Copons y de Armengol, de la familia de Copons del Llor, última de esta línea, dama de afable modo y viveza (…) que vivía en la casa de campo (Alella) de su cuñado don José Mata y de Copons, que se hallaba en Barcelona capitán de la Coronela, de la junta de guerra y muy distinguido patricio. Lleonart (coronel Salvador Lleonart, cap del servei secret) tenía conocimiento con esta señora y al salir y entrar de Barcelona confería con ella»

La Maria Anna feia servir els seus encants aristocràtics per a relacionar-se amb moltes dames i cavallers, aristòcrates i oficials d’alta graduació, de diferents obediències que s’animaven a compartir amb ella les seves confidències durant uns temps tèrbols on molts intercanviaven les seves afinitats al ritme dels esdeveniments. De tot, n’informava el coronel Lleonart, cap dels serveis secrets catalans.

Gravat del segle XVIII

El servei pel qual Maria Anna de Copons ha passat a la història es produí el gener de 1714. La Junta Secreta encomanà al coronel Lleonart organitzar l’assalt a la ciutat de Mataró on hi havia el magatzem general que abastia les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona. Coneixedor del terreny, en Lleonart proposà introduir la tropa a Mataró per un passadís subterrani. Per a sorprendre la guarnició valona que controlava la plaça no caldrien més de 400 soldats experimentats. Es convingué que l’assalt fos, la nit del 25 al 26 de gener, comandat pel coronel Ermengol Amill, un veritable especialista en aquest tipus de missions, que s’embarcaria amb 400 fusellers de muntanya al moll de Barcelona. Què podia sortir malament?… Doncs bé, els gavatxos també tenien la seva intel·ligència i d’alguna manera s’assabentaren amb prou temps de preparar una emboscada. 

Desplaçada a Alella, des de l’estiu de 1713, juntament amb molts aristòcrates que fugiren del setge de Barcelona, la Maria Anna vigilava el Baró Le Querchois coronel de la guàrdia valona. El mateix 25 de gener es varen trobar a la Font de can Mata per berenar plegats, mentre ell, foll de desig, li faria la cort. Un soldat va interrompre el berenar amb una ordre escrita, que el baró va llegir amb discreció i tot seguit es va excusar, puix havia d’abandonar el berenar per marxar immediatament amb la seva tropa. La noia es mostrà decebuda i, apel·lant a la seva cavallerositat, l’insistí que es quedés, que enviés per davant als seus homes i que ell s’hi unís més tard, en acabar el berenar. Finalment, el baró es va sentir obligat a mostrar-li l’ordre del duc de Populi perquè comprengués que no podia quedar-se, li comunicava que havia de marxar, sense demora, amb el seu regiment a defensar Mataró, ja que tenia informacions que hi hauria un assalt aquella mateixa nit i tenien previst encerclar als catalans. Tan bon punt com va marxar l’oficial, ella va córrer a alertar al coronel Lleonart.

LLeonart s’embarcà cap al moll de Barcelona on arribà a temps de trobar-se amb el coronel Amill i el seu regiment de 400 fusellers desplegant veles. Gràcies a la de Copons van salvar tots la vida, modificant l’objectiu i desembarcant més al nord, a Canet de Mar, per internar-se cap al Vallès a donar suport al marquès de Poal.

 

Maria Anna de Copons amb la imatgeria adequada. Restitució rigurosa

 La recreació del vestit de la Mariana ha estat feta agafant com a font iconogràfica principal les imatges d’uns murals ceràmics anomenats La Xocolatada que provenen del Palau del marquès d’Alella i avui forma part de la Colecció d’arts decoratives del Museu del Disseny de Barcelona.

 

Els dits plafons il·lustren una festa de l’aristocràcia local en un jardí barroc. El tema central és el consum de la xocolata i d’aquí li ve el nom. Els vestits dels protagonistes, tant masculins com femenins, segueixen els estàndards de la moda francesa del moment, ja que des de la segona meitat del s. XVII i també en aquest moment del 1r quart del s. XVIIl la cort de Lluís XIV era qui marcava les tendències en la moda.

Catalunya com a societat oberta al món que era, no estava al marge d’aquestes noves tendències. Aquesta arribada dels corrents internacionals es veu clarament fent un encreuament entre les dades iconogràfiques existents i les fonts documentals escrites provinents de registres notarials com són inventaris post mortem de béns o compra de vestit nou.

 

Us presentem la Maria Anna de Copons i d’Armengol.

Porta un pentinat amb cresta i 2 rinxols curts a sobre del front i tirabuixons llargs a sobre de l’espatlla que també li cauen esquena avall. A sota i per sobre de la roba interior du una camisa amb puntes a l’escot i les mànigues. El pit i la cintura van molt cenyits per un cosset tancat i ajustat amb uns llassos. De la cintura en avall porta per sobre de la camisa unes enagües amb puntes, a sobre unes faldilles de guardapeus, això és fins a terra, i un devantalet. A sobre de tot un vestit, cos i faldilla amb cua que va fermada als costats i al darrere per unes tanques d’or i pedres. Com a complements unes arracades i collaret de perles, uns guants fins al colze i un ventall.

 

 

 

 

 

 

 

A més de pregar, cal treballar! Aviat, també us podrem presentar la restitució rigorosa del coronel Salvador Lleonart, personatge important que mereix ser reconegut pels seus serveis heroics a la pàtria i en favor de preservar les nostres llibertats.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Jaume II d’Urgell el Dissortat com cal

L’últim comte d’Urgell, dit el Dissortat amb motiu de la seva patètica història, ha estat el protagonista recurrent de diferents obres literàries i, fins i tot, d’una òpera de Giuseppe Verdi. El record romàntic d’aquest personatge és responsabilitat d’alguns autors de la Renaixença (s. XIX) que van voler comparar el

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)