Manuel Cruells, un intel•lectual independentista

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

En Cruells viu la seva infantesa a les Borges Blanques (les Garrigues). Ingressa a l’Orde dels Caputxins (1921). En sortir-ne accedeix a la Universitat Autònoma de Barcelona on estudia Humanitats i Filosofia, especialitzant-se en Història Medieval (1936). Mentre està a l’Autònoma ingressa al BEN (Bloc Escolar Nacionalista) i a la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya). Col·labora a la Revista d’Estudis Universitaris Catalans. També s’adscriu al Club Català del carrer Rivadeneyra de Barcelona. Col·labora al diari La Publicitat.

Manuel Cruells i Pifarré (Barcelona, 1910 – 1988)

En esclatar la revolta feixista, el 19 de juliol de 1936, és un dels que, fusell en mà, lluita pels carrers de Barcelona contra els militars revoltats i els nacionalistes espanyols que els donaven suport. Forma part de l’escamot d’Estat Català que confisca del “Diario de Barcelona”. Durant la guerra dels tres anys és redactor en cap del portaveu d’Estat Català, Diari de Catalunya. Esdevé secretari de les joventuts del seu partit, que editen la revista SOM. S’incorpora a l’Exèrcit Popular, lluitant en els fronts d’Aragó i València.

Marxa a l’exili el 1939, instal·lant-se a la Residència de la Ciutat Universitària de Montpeller. Posteriorment col·labora en la sortida de la Revista de Catalunya, que edita la Fundació Ramon Llull a París. És un dels participants en la reunió feta a la capital francesa, d’on neix el que després s’anomenaria Front Nacional de Catalunya (FNC). Des de la fundació, fins que el detenen, és membre del Comitè Executiu d’aquesta organització.

 

Torna clandestinament a Catalunya l’agost de 1940, amb documentació falsa a nom de Pedro Cruz de la Mola, convertint-se en el responsable d’Organització i Propaganda del FNC. El primer document que edita el Front clandestinament “A la joventut de Catalunya”, és redactat integralment per ell. És empresonat en la caiguda de 1943. Un cop alliberat retorna clandestinament a França acompanyat d’en Josep Pallach, on restaria més de dos anys abans de tornar definitivament a Catalunya el 1947.

En Cruells va ser una de les persones que, quan un jerarca de la dictadura visitava Barcelona, era retingut mentre durava l’estada.

 

Torna a ser detingut, el 1950, amb motiu dels papers llençats al Liceu durant la visita de l’esquadra americana, i que denunciaven el suport que el seu govern donava al franquisme. El 1951, el deté el SIM (Servei d’Informació Militar) per prendre-li totes les seves dades físiques i psicològiques a fi de «tener baja control el cabecilla separatista». El 1970, deixa el Front per no estar d’acord amb els plantejaments marxistes que aquest havia adoptat. Quan es constitueix l’Assemblea de Catalunya, el 1971, tot i no estar-hi implicat, la brigada politicosocial el deté al seu domicili. El 1972, és empresonat sota l’acusació de ser l’ideòleg del FAC (Front d’Alliberament Català). És processat, el 1976, pel TOP (Tribunal de Orden Público), sense cap prova, però «por convicción moral» se’l condemna a quatre anys de presó. En Manuel, que estava en llibertat provisional, torna a passar a la clandestinitat refugiant-se a Perafort (Tarragonès).

El 1975, va intentar el rellançament del Sindicat de Professions Lliberals dins la CNT (Confederació Nacional del Treball) amb Heribert Barrera, Baltasar Porcel, Pere Pagès i mossèn Dalmau. El 1977 es presenta a les eleccions al Congrés de Diputats espanyol en les llistes d’Estat Català. El 1980, s’incorpora a Esquerra Republicana de Catalunya, des d’on propugna una unitat entre aquest partit, el Front Nacional de i Estat Català.

En Manuel va tenir dues filles, la primera amb Dolors Serra, i la segona amb Dolors Buron, dona d’una gran vitalitat i procedent del món llibertari que sempre va recolzar a en Manuel en la seva lluita independentista i per les llibertats democràtiques i sindicals.

Va escriure a Serra d’Or, Tele-estel, Canigó, Recull, Avui, etc. La seva obra literària és molt copiosa, tant en textos doctrinaris com, sobretot, en llibres sobre la història de molts dels fets que li va tocar viure. En citarem només uns quants: ”Els catalans indiferents”(1963); “Els silencis de Catalunya” (1966); “Francesc Macià” (1971); “L’expedició a Mallorca. Any 1936” (1971); “De les milícies a l’Exèrcit Popular de Catalunya” (1974); “El separatisme català durant la guerra civil”, “Salvador Seguí, el noi del sucre” (1975); “Escrits a la presó de Barcelona (1944-1945)” (1977)…

Per a més informació: “Homenatge d’Horta a Manuel Cruells” Josep Ma. Reguant a “Hortavui” núm. 49, abril 1989. “Una vida per Catalunya” J. Martínez i Vendrell, Ed. Pòrtic, 1991 i “La Catalunya resistent”, Robert Surroca i Tallaferro, Pagès editors, 2006.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Vicenç Albert Ballester, pare de l’Estelada

Nascut a Barcelona el 1872, Vicenç Albert Ballester i Camps, segueix estudis de nàutica traient-se el títol de pilot a Barcelona. Continua així la tradició paterna, ja que el seu pare era capità de la marina. Ell treballa a la Marina Mercant de pilot, però ha de deixar-ho per motius

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)