MANIFEST DELS AMICS DE LA UNITAT MORAL D’EUROPA (2018)

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

El 27 de novembre de 1914, a la sala de presidència de l’Ateneu Barcelonès, un grup d’intel·lectuals catalans “de professions espirituals” va signar un Manifest dels amics de la unitat moral d’Europa que va tenir una gran acollida entre els sectors antibel·licistes d’una Europa que es trobava immersa en una “guerra civil”, en tant que confrontació entre estats i ciutadans del vell continent.

Aquella tràgica Primera Guerra Mundial va concloure plantant la llavor del que seria una nova conflagració cruenta i salvatge, la Segona Guerra Mundial. Al final d’aquest llarg període de guerres, Europa es va haver d’enfrontar a una nova definició dels posicionaments i equilibris que la situaven com a actor secundari en el tauler geoestratègic, on les noves potències mundials prenien protagonisme i desdibuixaven els perfils del vell continent. Així, Europa va ser engolida per la primacia d’allò econòmic sobre allò moral.

Passat més d’un segle, el 27 de novembre de 2018, de nou des de Catalunya, un nou Manifest continuador d’aquella proclama contrària a la guerra, es redacta des d’un context en què la unitat europea s’enfronta a una creixent minoració. Europa ja no vol jugar al joc de la veritat; prefereix jugar al joc de l’interès. S’ha despreocupat de l’haver de ser en favor d’una manera de ser, que cada cop és més un tenir.

En la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000) es proclamava l’existència d’un patrimoni espiritual i moral propi, sòlidament assentat sobre els valors indivisibles i universals de la dignitat, la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Semblava, doncs, que el camí de la unitat havia de venir traçat per la història. Lluny d’això, l’Europa que s’ha construït en els darrers anys s’ha desentès del seu llegat cultural i polític; s’ha convertit en una mena de cambra hiperbàrica territorial, tancada hermèticament, que nega a tercers els drets fonamentals i els valors universals que diu personalitzar. I negar-ho als altres és negar-s’ho a un mateix.

L’Europa que havia de confluir en valors, drets, humanitat i cultura ha anat poc més enllà d’una decebedora unitat econòmica; sempre a la recerca del benefici i en competència oberta amb altres economies. La política i la idea s’han fet serventes de l’enriquiment i del lucre.

L’Europa oberta, creativa, acollidora, irradiadora i alhora receptora de valors universals dels quals no havia d’importar la procedència dels seus habitants, ha esdevingut un poble clos i abstret que defensa un discutible benestar a canvi d’una feixuga hipocresia.

Les fronteres no s’han esvaït; ben al contrari, les desigualtats han esdevingut murs infranquejables. Barreres contra els que volen accedir-hi des de fora i a qui, en nom d’una identitat excloent que repugna, se’ls barra el pas perquè la dignitat es mesura en unitats de misèria; barricades dins del propi territori, on la llibertat, la igualtat i la solidaritat se sacrifiquen en nom de l’enriquiment i d’una dubtosa sobirania que només legitima les ombres que controlen els ressorts dels vells estats nació. Una Europa d’aparences que ja no és model i paradigma, que ja no és mirall sinó bocins d’una trencadissa que sembla no tenir aturador.

Desitgem recuperar els savis ideals d’una Europa feta a cop de conviccions, de valors universals, d’humanitat i d’humanisme. Una terra d’acollida que no nega el pas a ningú, que accepta a tothom perquè la identitat s’afirma gràcies a totes les persones.

No podem tornar al passat. No volem tornar al passat. Volem fer futur. Plegats. Amb tots els homes i dones de la terra. Recuperant els valors que signifiquen, no els que es compren. Proclamant que els murs serveixen per empresonar-nos i no per protegir-nos de res. Cal tornar a la complexa, rica, inabastable pluralitat d’homes i dones, reunits sota un mateix sostre que aixopluga tothom.

Sabem que no som el centre de res, que la nostra història, els nostres costums, la nostra cultura, no ens fan millors que als altres; només ens expliquen d’una determinada manera i condicionen el nostre futur. Restem oberts a tantes aportacions com ens arribin, a tantes emocions com ens facin sentir, a tants exemples, lliçons o models com ens ensenyin, sense fer escarafalls per llur
procedència.

Volem recuperar el vell anhel d’una Europa on les virtuts públiques esdevenen els valors que ens defineixen: dignitat, llibertat, igualtat, solidaritat. Volem recuperar les actituds que ens han de fer ser el que som: el respecte, la generositat, l’honradesa, l’ètica i la pau.

 

Olesa De Montserrat
Catalunya
Juny de 2018

[signaturelist id=”1″]

[emailpetition id=”1″]

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

El primer exèrcit català després del 1714

El feixisme colp la democràcia. La tensió dels últims anys, mesos, setmanes i dies acaba d’esclatar i la República s’enfronta a un cop d’estat reaccionari comandat per forces feixistes, falangistes i ultranacionalistes espanyoles. Som a l’estiu de l’any 1936. Els primers mesos de guerra civil són caòtics, la Generalitat poc

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)