LLIBRES I PUBLICACIONS

 

 

Una Revisió de la Renaixença. Ramon Martí d’Eixalà i els germans Estorch i Siqués

de FÈLIX VILLAGRASA i HERNÀNDEZ

Existeix , des de l’edat mitjana, una historiografia catalana pròpia i paral·lela a altres estudis clàssics sobre la història de la resta d’estats peninsulars. Ramon Martí d’Eixalà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1837 impulsà la redacció d’una història catalana a partir dels mètodes científics assajats en altres països. L’obra dels germans Estorch i Siqués és la mostra fefaent de la doble dedicació cultural dels homes de la Renaixença, intervenció en els afers hispànics i desenvolupament de la cultura catalana.

Bombarda Edicions

 

 

1713 La preparació de la Guerra dels Catalans

de FRANCESC SERRA i FRANCESC RIART

La Catalunya de principis del s. XVIII era un Estat constitucional i com a tal mantenia una important cultura militar assimilable, o superior, a la de la majoria dels estats del període. Es tracta, per tant, d’una obra desacomplexada que recupera i interpreta les aportacions de Castellví, Bruguera i Sampere, i les complementa i desenvolupa a partir de la consulta d’una extensa recerca documental.

Ed. Francesc Dalmau

 

 

 


L’evolució independentista del catalanisme

de FERMÍ RUBIRALTA

A L’evolució independentista del catalanisme. Claus històriques, Fermí Rubiralta defensa que l’actual sobiranisme català és el resultat d’un llarg procés de resistència i d’adaptació del catalanisme a les mutacions de la nostra societat i a cada canvi històric, una evolució que ha fet decantar la major part del país a la convicció que l’encaix polític de Catalunya dins l’Estat espanyol és impossible.

Ed. rafael dalmau

 

 

 

2697_Jo Vilana-Perles

Jo, Vilana-Perles

de SEBASTIÀ SARDINÉ

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Oliana 1663, Viena 1741) és el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya. El darrer protonotari de la Corona d’Aragó que va manegar els fils polítics i diplomàtics de la Guerra de Successió des de 1705-1714 i des de Viena fins més enllà de 1734.

 

 

 


 

MajestatPresidentRepublica

Sa Majestat, el President de la República

de SEBASTIÀ SARDINÉ

Novel·la auto-publicada per l’autor.

 

 

 

 

 


 

mur-portada

El Mur de la Memòria Històrica d’Oliana

de SEBASTIÀ SARDINÉ

Amb la intenció de complementar amb un llibre allò que ja es pot visualitzar en el Mur de la Memòria Històrica d’Oliana, instal·lat en la plaça de les Lloses d’Oliana, l’autor ens mostra una pinzellada sobre la vida d’un seguit d’il·lustres olianesos de naixement o d’adopció. En primer lloc els membres de la Nissaga Vilana Perles, especialment Ramon Frederic de Vilana Perles i Camarasa, un personatge clau en la història de Catalunya, i Pau Vilana Perles. Mossèn Riart, Josep Escaler, Lluís Escaler, Emilià Maria Riu, Frederic Gasa, Francesc Tàpies, Albert Vives, Jaume Patsí, Manel Borràs, Joaquim Borrell, Rosa Botet, Josep Puig i Ton Bernaus. Una aportació personal a la història d’Oliana vista des de l’experiència viscuda des del carrer Amunt en què s’hi barregen els records personals d’infantesa de Sebastià S. Torrentallé amb una recerca original dels Vilana Perles que contribuirà a engrandir el coneixement de la història de la nació catalana.


514ylo3yz9l

Òc

de GRISELDA LOZANO

Òc, obre una trilogia de la crònica medieval d’Europa. Bernadeht Centelles, una investigadora del S. XXI, ens porta de la mà a través del seu mentors i un manuscrit a conèixer els esdeveniments i els protagonistes que van forjar el destí d’aquells dies i per sempre van canviar la història.

A través d’una trama de ficció i aventura, ens endinsarem en l’Edat Mitjana, per anar descobrint, la saviesa, el coneixement, les intrigues polítiques, religioses i el món dels càtars. Coneixerem en profunditat als protagonistes que van forjar la història d’aquells dies: Elionor d’Aquitània, Pere Abelard, Innocenci III, Pere II d’Aragó, Avempace, Bernat de Claravall, entre d’altres, ens ajudaran a entendre una fascinant civilització que va establir les bases del Renaixement.


 

E d’aquí nasqueron los mites

de GRISELDA LOZANO

Amb un estil propi, entre el científic i el literari, Griselda Lozano ens ofereix una reflexió interessant sobre qui seiem i d’on venim. La nostra ciència, la cultura i manera de comprendre el Món comencen a definir-se a l’Edat Mitjana, sobretot a Occitània. En aquell moment, Europa viu una revolució social i cultural que sense ella el Renaixement no hauria estat possible. Sens dubte aquest llibre és un treball històric i literari impecable que ha aconseguit els nivells més alts de lectures dins el nostre diari. Ferriòl Macip – Redactor en cap Jornalet

 


El tinent anglès

de Eduard Mira

En el trànsit dels segles XVII i XVIII, Antoni Cruanyes, un nebot del general Joan Baptista Basset, el conegut heroi de l’austriacisme valencià, marxarà des de la seua Dénia natal en busca de fortuna i del misteri i el sentit de la vida. Després de passar per anys d’aprenentatge a València i Anglaterra, les seues passes darrere del general Basset portaran el jove Cruanyes a ser testimoni i actor de trobades galants, de revoltes successives, de batalles navals, d’intrigues de palau o de viatges sense fi, conformant el relat d’un personatge que, a pesar de la seua amoralitat, esdevé tan entranyable com inoblidable, destinat a tindre vida més enllà de la desfeta d’Almansa.

 

 


vibrant ambaixadors catalansAmbaixadors catalans a Madrid. Els Inicis De La Guerra De Separació (1640-1641)

d’ANTONI MUÑOZ GONZÁLEZ 

L’any 1640, la Junta de Braços del Principat de Catalunya va enviar a la cort de Madrid diversos ambaixadors per aconseguir la llibertat del diputat militar Francesc Tamarit, empresonat a Barcelona perquè havia defensat que les tropes de Felip IV de Castella complissin les constitucions catalanes, especialment en relació amb els allotjaments.

Antoni Muñoz i Josep Catà aporta força novetats sobre aspectes concrets de la primera fase de la la Guerra de Separació i revisar-ne alguns: el Corpus de Sang i la mort del virrei Santa Coloma; els esdeveniments al a Selva, l’Empordà i al Rosselló; la convocatòria de la Junta de Braços del 10 de setembre del 1640; la proclamació de la República catalana el 16 de gener del 1641, i l’obediència forçada que van jurar els Braços a Lluís XIII de França el 23 de gener del 1641.

 


barcelona 1713, capital d un estat-jordi peñarroja villanueva-9788494133848

Barcelona 1713, capital d’un Estat

de JORDI PEÑARROJA

La ciutat de Barcelona com a capital d’un estat europeu el 1713. La vida quotidiana a la capital catalana, en el viure lliure del 1713. Un recorregut fotogràfic per la Barcelona setcentista.

 

 

 

 


                                              Edificis viatgers de Barcelona              

de JORDI PEÑARROJA

Durant els seus vint-i-un segles d’existència, l’assenyada, arrauxada i disbauxada ciutat de Barcelona produeix un nombre significatiu d’edificis viatgers, que formen un repertori variat i per a tots els gustos. Des del temple d´Augusta la Casa de la Ciutat; dels convents de Sta Maria de Montsió i de Sta Clara a les esglèsies de St Joan de Jerusalem i Sta Marta; del pavelló Mies a les cases del Gremi de Caldeders…