L’home de la boina. Antoni Malaret i Amigó

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

L’Antonet, neix l’any 1917 en el si d’una llar d’obrers a Sant Just Desvern, localitat on passaria tota la seva vida. Als 20 anys treballa, a l’ajuntament del seu poble, com a auxiliar de secretaria de l’alcalde Daniel Cardona. En Malaret, com tanta gent, rebé directament les influències patriòtiques d’aquest dirigent de Nosaltres Sols!. Tant és així, que ingressà en aquesta organització. Quan aquest grup s’incorpora a Estat Català, l’Antonet és el director del Casal d’aquest partit a Sant Just.

En esclatar la revolta feixista surt, amb gent del poble, a controlar el punt estratègic de Sant Pere Màrtir. Poc després és secretari del Comitè local de les Milícies Antifeixistes. Durant la guerra participa en l’ofensiva que va dur a l’alliberament de Terol, on és ascendit a sergent per mèrits de guerra. D’allà el traslladen a Madrid. Quan el conflicte s’acaba és detingut i jutjat en Consell de Guerra, gràcies a un error -ja que constava en la paperassa del sumari com a Joan- és absolt.

Soldats republicans avançant pels carrers de Terol, desembre de 1937

El 1940 és un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya (FNC), militància que mantindria durant els cinquanta anys, de neguits i sacrificis, de vida d’aquesta organització independentista. Quan, després de la guerra, l’envien a fer el servei militar a Ourense, recapta informació susceptible de servir als aliats i que, via Front, els és entregada. Quan s’incorpora de nou a l’ajuntament, aprofita la seva tasca per sostreure documents per falsejat la identitat dels militants de Front que es movien clandestinament a la dècada dels 40. Fou un membre actiu, des del primer moment fins al darrer, en les activitats del Front, on ocupa càrrecs en el Consell Nacional de forma permanent i en diversos comitès executius. L’any 1946, facilita el local per la primera Conferència del FNC, que va tenir lloc a Sant Just. La seva característica boina va fer, molt sovint, d’urna on dipositar els paperets de les votacions que tenien lloc en aquests organismes durant la clandestinitat. L’Antonet va ser un puntal d’aquest partit, anant a càrrec seu, moltes vegades, el manteniment econòmic del grup. La masia que tenia al Montseny (Can Patiràs) va utilitzar-se per a reunions i seminaris dels militants del FNC, així com a refugi temporal de gent perseguida, pels nacionalistes espanyols, amb motiu de la seva lluita per Catalunya i la llibertat.

20 d’abril de 1969. Consell Nacional del FNC a Sant Andreu de Llavaneres. Darrera: Magí Colet, Antoni Malaret, Jordi Cardona, Joan Cornudella Feixa, Baltasar Toll Niubó, Antoni Andreu Abelló i Joan Colomines Puig. Primera filera: Jaume Martínez Vendrell, Josep Munté, Robert Surroca, Joan Cornudella Barberà, Pere Culleré, Jordi Vila i Jordi Casas Salat.  Foto d’Iridi Casanova.

El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia es presenta, a Sant Just, en una coalició del Front amb Esquerra Republicana de Catalunya, sortint elegit com a batlle. Un mes abans de la seva elecció com a alcalde (1979), havia estat detingut en l’operatiu contra Jaume Martínez Vendrell, en els fets del cas Batista i Roca. Després de cinc dies a la Jefatura Superior de Policia de Barcelona, és alliberat sense càrrecs. Posteriorment, per problemes econòmics en la seva empresa, dimiteix del càrrec restant com a regidor. Del 1982 al 1991, segueix com a regidor elegit en les llistes de Convergència i Unió, on hi va com a independent.

Com a empresari constructor, ell que havia fet de manobre, va edificar a Sant Just més de quatre-cents habitatges. Des de l’Ateneu de Sant Just, del que va ser secretari general diverses vegades, porta una tasca cívica i cultural constant: fundador de l’Orfeó Enric Morera, de l’escola de l’Ateneu, del Centre d’Estudis Santjustencs, etc. Va escriure al portaveu del Front, Per Catalunya, a la revista El Llamp, a la publicació local La Vall del Verç, també col·laboracions sobre la història de la seva vila i treballs biogràfics d’en Daniel Cardona i en Jaume Martínez Vendrell.

Antoni Malaret i Amigó (Sant Just Desvern, 1917 – 2001). Des dels diferents càrrecs que va ocupar, no parà de fer gestions per a aconseguir la llibertat de Jaume Martínez Vendrell

Com a reconeixement a tota una vida d’entrega al servei de Catalunya se li va concedir la Creu de Sant Jordi. A l’acte d’homenatge que se li va fer, amb motiu del seu 75 aniversari, el president de la Generalitat M.H. Jordi Pujol, va enviar una adhesió on deia:

«Persones com Antoni Malaret han fet possible que Catalunya recuperi el seu sentiment nacional, són d’aquella gent que no deserta, que no plega, que no abandona. Que ha treballat i lluitat pel seu país, pel seu poble, per la seva pàtria. El tremp de la gent i dels pobles es demostra més en els moments difícils que no pas quan les coses van bé. L’Antoni Malaret ha estat sempre igual, fidel a Catalunya, als amics, a la llibertat»

Tot això és cert, però el que ens quedarà, als seus companys i amics, és el record del seu esperit de concòrdia, la seva generositat humana i el seu tarannà d’home bo.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Vicenç Albert Ballester, pare de l’Estelada

Nascut a Barcelona el 1872, Vicenç Albert Ballester i Camps, segueix estudis de nàutica traient-se el títol de pilot a Barcelona. Continua així la tradició paterna, ja que el seu pare era capità de la marina. Ell treballa a la Marina Mercant de pilot, però ha de deixar-ho per motius

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)