Les nits més llargues del Setge de Barcelona

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Barcelona, 12 d’agost de 1714. El jove Julià, fuseller de la Coronela, està de guàrdia al Baluard de Santa Clara. La fredor i el silenci de la nit l’acompanyen, mentre guaita les torxes enceses a banda i banda de la muralla. Endins: la ciutat que l’ha vist créixer, els amics, la família. Enfora: un immens campament militar i quilòmetres de trinxeres. Ja fa més d’un any que castellans i francesos han posat setge a Barcelona i alguns dels murs de pedra comencen a cedir.

Des de la seva posició, en Julià veu la muralla enrunada que queda uns metres a l’oest, en direcció al Baluard del Portal Nou: l’anomenen la Bretxa Reial. Corre la brama entre els milicians que la propera ofensiva borbònica serà allà, així que els nervis són a flor de pell. Al cap i a la fi no són soldats, sinó estudiants, fadrins, menestrals… que han acudit a la lleva en defensa de la pròpia ciutat, juntament amb d’altres del seu gremi. Disposen d’equipament i formació militar bàsiques i actuen sobretot dins de muralles en unitats pròpies sota la jurisdicció civil i el comandament del Conseller en Cap i coronel, Rafael de Casanova.

 

Recreació del Baluard de Santa Clara i d’en Julià, fuseller de la 9a companyia (Estudiants de lleis) del 1r Batalló (Santíssima Trinitat) de la Coronela

Arriba l’atac: de sobte, un fort espetec fa vibrar tota la muralla i s’esvaeix la calma de la nit. Campanes, corredisses, crits i trets de fusell ressonen des del Baluard del Portal Nou, on els borbònics acaben de detonar una mina. Tot seguit, s’albiren centenars de granaders castellans que, tot i l’aferrissada defensa de les dues companyies de la Coronela destacades allà sembla que aconseguiran prendre el Baluard. Hi són els sastres, gerrers, matalassers, ollers i perxers de la ciutat.

Al mateix temps, el Baluard de Santa Clara és també atacat per companyies de granaders. Bona part del front del Baluard era enrunada i l’esllavissada facilitava l’atac borbònic des de l’exterior. La defensa, en mans de tres companyies de la milícia gremial es mantenia ferma i comptava amb el reforç de tropes regulars situades estratègicament pel mariscal Antoni de Villarroel. Els combats són extremadament violents i, tot i l’horror de les morts que se succeeixen, cap dels rengles enfrontats recula ni un pam. Entre els soldats de la coronela s’hi compten els estudiants de lleis, calceters, cotoners, pellers, assaonadors, candelers de sèu, espasers, tapiners, oripellers i guardamassilers.

Gravat acolorit de l’atac als Baluards de Santa Clara (esquerra) i Portal Nou (dreta). Jaques Rigaud

Jacques Rigaud: crònica de tinta i pólvora

 

La supervivència de Barcelona és a les seves mans: la caiguda d’ambdós baluards sota control borbònic suposaria el seu domini sobre la Bretxa Reial i la possibilitat d’entrar massivament a la ciutat. Els combats s’allarguen tota la nit i la quantitat de víctimes fa feredat. Sant Llorenç plora aquella nit pels caiguts, que es compten en centenars. El foc no cessarà fins l’albada quan, finalment, es revelarà el destí de la ciutat.

 

El desenllaç

En Julià està exhaust. La que havia de ser una nit tranquil·la ha esdevingut un autèntic avern de sang, foc i acer. Els compatriotes de la Coronela i els regulars apostats al Baluard del Portal Nou sembla que reculen, mentre la situació a Santa Clara es manté estable, però crítica. Els baluards que custodien la Bretxa Reial poden caure en qualsevol moment.

Tropes franceses bombardegen les muralles amb canons per fer-hi esvorancs i obrir bretxes. Guillem H. Pongiluppi

Gràcies a Déu arriben reforços! Després d’hores de combat nocturn al Baluard del Portal Nou, les tropes reglades de reserva vingudes de la zona de Sant Agustí i la travessera reforcen les línies de la Coronela i aconsegueixen restablir les defenses. El Baluard de Sant Pere ofereix suport des del flanc amb foc d’artilleria. A Santa Clara la defensa s’ha mantingut ferma al llarg de la nit tot i les nombroses baixes, sobretot dels oficials. Durant el combat, el capità i Dr. Marià Bassons ha resultat mort i, en venjança, en Julià i la resta de la seva companyia han efectuat una sagnant càrrega cos a cos, amb les baionetes dels fusells.

Sabies que els estudiants de lleis van tenir un comportament heroic durant la guerra de successió?

Arriba l’albada i els pocs supervivents borbònics es retiren d’ambdós baluards, fugint fora muralles: els prop de 900 granaders que havia llançat Berwick al combat han estat aniquilats.

Afortunadament en Julià ha superat la nit i, després del que ha estat el seu bateig de foc tornarà a casa, juntament amb els companys que resten. Les companyies de fusters i escudellers prenen el relleu de la guàrdia a Santa Clara, que ja es prepara per suportar nou atac que s’espera imminent.

El gran assalt sobre el Baluard de Santa Clara

Arribada la nit del dia 13, el duc de Berwick llança una vasta ofensiva i, tot i que en un principi es mantenen les defenses, al cap d’unes hores les tropes catalanes són sobrepassades: la batalla es decanta pel bàndol filipista. Tot i l’heroica resistència, la companyia de fusters de la Coronela de Barcelona és massacrada i els borbònics aconsegueixen prendre la meitat del Baluard. El mariscal Villarroel planifica ràpidament un contraatac per recuperar el Baluard: pel flanc dret les tropes reglades aconsegueixen escombrar els borbònics i recuperen la posició; al flanc esquerre el gruix de tropes, que són de la milícia gremial, queda aturat pel foc enemic i no aconsegueix prendre el Baluard.

És en aquest moment que pren una decisió arriscada: envia un contingent de tropes de la reserva format per fusellers de muntanya i la companyia de granaders del regiment muntat de Sant Miquel, en un assalt que serà molt costós en nombre de baixes. S’aconsegueix aturar l’avenç borbònic durant les primeres hores del dia 14 i ambdós bàndols reforcen el front: per la banda catalana es relleven algunes companyies de la Coronela exhaustes i en Julià és cridat a files de nou per participar del contraatac que Casanova i Villarroel planifiquen meticulosament.

Es preparen un total de 1000 combatents, a més de nombroses peces d’artilleria ocultes i carregades amb metralla disposades encerclant el baluard. També es disposen tropes a la Torre de Sant Joan que, tot i el seu estat enrunat i decadent ofereix una posició tàctica immillorable sobre Santa Clara des de la qual es podia proveir foc de cobertura pels assaltants. L’operació de contraatac s’inicia el dia 14 d’agost al migdia i, gràcies al foc creuat que reben els borbònics i pànic que provoca la metralla de l’artilleria catalana, finalment s’aconsegueix recuperar el baluard.

Maqueta recreativa de la batalla exposada al Born CC durant el Tricentenari (2014). Compta amb el vist-i-plau d’experts com Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernández Cardona, aquest darrer, col·laborador de Vibrant

Els defensors catalans surten victoriosos d’una de les batalles més sagnants i costoses de la Guerra de Successió: es comptabilitzen entre 800 i 900 baixes, que no podran reforçar-se des de la Catalunya interior a causa del setge. La falta d’homes esdevindrà crítica en la defensa final el dia 11 de setembre. Per la banda borbònica les baixes ronden als 4000 efectius, aproximadament una desena part de l’exèrcit que rodejava la ciutat.

L’heroica resistència a les batalles dels baluards del Portal Nou i de Santa Clara van posar de manifest la vàlua de la Coronela, a més de l’esperit de combat a ultrança de les tropes catalanes. Després dels combats de Santa Clara, Berwick va proposar un acord de rendició a la ciutat que els consellers de la ciutat es negaren fins i tot a negociar. La por a perdre una gran quantitat de tropes, però, era evident en la mentalitat del comandant en cap francès i es mantingué el dia del gran assalt, l’11 de setembre. Després de nombrosos combats i una aferrissada defensa catalana, Berwick optà per pactar la capitulació i evitar així la pèrdua d’un nombre d’efectius que hagués estat inassumible per l’exèrcit de les Dues Corones. Capitulació amb la qual es preservava l’honor i la vida dels resistents barcelonins. Capitulació que no fou respectada pel Borbó i donava pas a un període de repressió sense precedents sobre la població catalana.


Fonts consultades

Castellví i Obando, Francesc. Narraciones históricas (4 vol.)

Riart i Jou, Francesc; Hernàndez Cardona, F. Xavier; Rubio, Xavier. La Coronela de Barcelona (1705-1714)

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Catalunya emprèn el vol

A principis del segle XX, concretament el 17 de desembre de 1903 els germans Wright donaven el tret de sortida al vol a motor amb el seu Flyer I, que va enlairar-se 12 segons a la platja de Kitty Hawk, a Carolina del Nord. L’interès per l’aviació es desferma arreu

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)