La repressió borbònica posterior al 1714 no tingué precedents en brutalitat

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Una guerra gairebé mundial

L’onze de setembre del 1714 cau Barcelona. València ja fa anys que és presa del rei absolutista Felip V de Castella. El 1715 caurà també Mallorca i la totalitat de la Corona passarà a mans borbòniques. Canons, fusells, miquelets, regiments, cavalleria. Bales, mort, repressió, barbàrie, patiment. Han estat anys de guerra, milers de morts han sembrat durant anys els camps de batalla de la Guerra de Successió. Ara, amb la victòria assolida, el bàndol absolutista brandarà el Derecho de Conquista per tal de convertir els territoris del Principat de Catalunya, el Regne de València, el Regne de Mallorca i el Regne d’Aragó en unes regions més del Regne de Castella. El tristament famós Decret de Nova Planta n’inicia la veda. Es decreta la nit total en el país. Es decreta la mort per a tota la vida. Ha arribat la foscor.

mapaguerrasuccessioLa Guerra de Successió enfrontà Europa a principis del segle XVIII

Una repressió salvatge

Immediatament després a la capitulació de la ciutat comtal, s’inicia la repressió filipista al Principat. Serà una repressió d’una crueltat i una virulència que indignarà Europa. A partir del 13 de setembre, dos dies després de la caiguda de la capital, prop de deu mil soldats seran allotjats en una ciutat que només comptava amb al voltant de quaranta mil habitants. Hi romandran dècades. A les muralles, es disposaran noves bateries apuntant cap a la ciutat. Es tracta d’una ocupació militar en tota regla. A Girona, els soldats allotjats representen el 62,5% de la població. A Tarragona, el 35,9%. A Lleida, el 34,6%*. Els actuals Països Catalans, sota una administració totalment militar, han de veure com els mateixos soldats que han assassinat, violat i saquejat arreu del territori de la nació són acollits forçosament en cases dels propis catalans, incloses les vídues de militars austriacistes. La imposició és d’una crueltat extrema. Els catalans s’oferiran a construir casernes per allotjar els soldats, pagant-les de la seva pròpia butxaca per deixar de suportar la miserable càrrega de mantenir els exèrcits estrangers. No serà fins a l’any 1728 que el rei permetrà que les vídues estiguin exemptes d’acollir les forces castellanes als seus domicilis. Els ocupants destruiran fins i tot torres i edificis de la Catalunya medieval per evitar qualsevol resistència. Els borbons esgarren els vençuts amb cinisme i violència.

La repressió arribà fins i tot a les jurisdiccions, a les fronteres del territori. El monarca absolut volgué incorporar les terres de Tortosa i Lleida al Regne d’Aragó per desmembrar el Principat de Catalunya. A partir de la derrota, els catalans serem governats per polítics, governadors i virreis triats a dit des de terres castellanes, destinats a perseverar en la destrucció del nostre poble i l’assimilació total d’aquest a los usos y costumbres castellanas, com ja somiava el 1641 el Comte Duc d’Olivares. Econòmicament, s’obligà els catalans a pagar càrregues de guerra i s’implantà el cadastre per tal que Catalunya contribuís a les arques del monarca conqueridor. Fou, sens dubte, un intent d’ofegar econòmicament el país. D’ençà de la derrota, els funcionaris, com a part de l’administració vencedora, seran nomenats des de Madrid.

ducifelipvEl Comte Duc (1587-1645) i el rei (1683-1746), tots dos cap per avall

La repressió arribà fins i tot als arbres, el rei tenia el dret a expropiar tots els arbres del Principat a un preu ínfim. Tornava el poder absolut i el dret diví, abolit segles enrere per les lleis, costums, institucions i constitucions del nostre país. Mentrestant, fins a quatre mil persones foren executades com a represàlia. Alguns dels empresonats eren fins i tot desterrats a llocs remots de la geografia de la península durant dècades per esborrar-ne el record i impossibilitar qualsevol mena de contacte amb els seus familiars, amics o companys.

En aquells temps, els catalans solíem tenir armes al domicili, ja que així ho permetia i contemplava la Constitució vigent, del 1705. Arran de la derrota, tot català que comptés amb armes podia ser acusat d’haver lluitat contra el bàndol borbònic i ser, per tant, reprimit en conseqüència. Cases foren cremades, famílies assassinades i dones violades per les forces d’ocupació. Moltes viles i ciutats van ser totalment arrasades com a venjança per la nostra resistència. Xàtiva, al Regne de València, fou cremada fins als fonaments. Alguns dels conqueridors sospiraven en repetir la miserable acció a la ciutat de Barcelona. La presumpció d’innocència i la pietat no són vigents quan el rei governa por la gracia de Dios.

La Ciutadella, fortalesa de dominació

[…] Las raices es menester sacarlas de lo más íntimo de la tierra, estas raíces de donde han nacido, siempre es de Barcelona, pues tierra que produce tan malas consecuencias hacerla cenizas. L’1 de març de 1716 es posà la primera pedra de la sinistra Ciutadella, una fortificació militar no construïda per defensar la ciutat, sinó per reprimir qualsevol intent de sublevació per part de la població. Aquesta funesta edificació té el lamentable honor de ser la més gran ciutadella de l’Europa d’aleshores. El projecte serà finalitzat el 1725 i dominarà la ciutat, esdevenint un símbol d’odi i dominació fins a l’any 1868 en el que en serà aprovat l’enderroc. En aquell any, gairebé després de 150 anys d’amenaça constant, els propis ciutadans aniran amb pics i pales a avançar-ne la desaparició. Memorable i inspirador resulta recordar que d’aquella obra de destrucció els catalans n’hem construït un parc, i de l’arsenal d’aquell monstre de pedra i ferro n’hem fet el nostre Parlament.

 

ciutadellaLa Ciutadella féu de Barcelona un presidi. L’edifici del Parlament ens ho recorda.

La ancha Castilla es disfressà d’España

Cadascun dels capítols que formen el Decret de Nova Planta aboleixen tot el que fins aleshores havia estat el govern, les institucions, el patrimoni jurídic i administratiu de la nació catalana. L’objectiu era anihilar materialment i espiritualment un poble. La representació política i social de les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent, el Gran i General Consell desapareixeran totalment. Hem de tenir molt present la involució total i l’endarreriment de dècades que comportà la victòria filipista; haurien de passar moltes dècades, més d’un segle, perquè es posés límit al poder absolut dels monarques borbònics. La solidesa i la sobirania popular que brindaven les Constitucions Catalanes ja no han estat recuperades mai més. Amb el territori reprimit i represaliat, un cop pacificats per la força els territoris de la Corona, Castellà, mitjançant un procés de nacionalització, intentarà emular la centralista França tot creant un Estat Castellà unitari, que disfressarà amb el nom d’Espanya.

Els catalans vam perdre una guerra. Vam passar de ser una nació sobirana a ser una província conquerida per Castella, una colònia més del seu imperi. Ho vam perdre tot. Com resa la popular cançó: No s’ensenya a les escoles com van esclafar un país, perquè d’aquella sembrada continuen collint fruits.

espanyaassimiladaMapa del 1854. España incorporada o asimilada

*Dades de la repressió extretes de Repressió Borbònica i Resistència Catalana (1714-1736) dels autors Antonio Muñoz i Josep Catà. 

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Escamots catalans

Les pertorbacions causades per la Gran Guerra i la Revolució Bolxevic arribaren amb moltíssima força al Principat de Catalunya. Als carrers de Barcelona, el pistolerisme sacsejava la vida pública mentre el país, amb la tot just constituïda Mancomunitat, maldava per revertebrar-se i ampliar la seva minsa autonomia. La conflictivitat social, altíssima, agreujada pels esdeveniments internacionals, i

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)