La Renaixença del panteó reial de Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Any 1935: s’acompleixen 100 anys des de la desamortització de Mendizábal i la fi de l’activitat monàstica a Santa Maria de Poblet. Tot i això, l’esforç i la determinació al llarg de la vida d’una persona donen els seus fruïts i  Poblet està de celebració: retornen al monestir les despulles de Carles, Príncep de Viana, en el que fou un acte de vertadera reafirmació nacional.

 

Uns anys abans, però, i des del 1835, el monestir de Poblet era un cadàver. El que havia estat la gran joia de la Corona Catalana des de temps de Ramon Berenguer IV, nucli d’un dels senyorius més grans de Catalunya i lloc de repòs de tant gloriosos nobles i reis nostres es trobava en un estat de decadència i abandó absoluts. Consumada la desamortització i la fi de la vida monàstica, nombrosos saquejadors van assaltar Poblet a la cerca de tresors, trencant els sarcòfags reials i deixant per terra les despulles dels reis Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i les seves esposes.

L’avarícia, l’anticlericalisme i la negligència dels governs espanyols -i les seves respectives autoritats locals- van permetre que el monestir fos legalment saquejat, amb els pretextos de la cerca de tresors amagats pels monjos i l’ús de les runes com a pedrera. Parets esquerdades, sostres caiguts, plantes i runa arreu: el vestigi de l’esplendor de temps passats es trobava despullat i indefens davant l’implacable acció de la natura.

 

Runes del monestir de Poblet, Josep Salvany (1917)

 

Fou el dia 2 de juliol de 1870 quan es sembrava la llavor del ressorgiment de Poblet.

Tres joves brillants volen reconstruir Poblet

Josep Ribera és un jove amb gran talent per la creació literària i captivat pel moviment intel·lectual que és la Renaixença. Aquest, coneixedor de la tragèdia de Poblet, porta allà d’excursió als seus amics de batxillerat de Reus: Antoni Gaudí i Eduard Toda. Els tres joves queden impactats per l’estat decadent del monestir i estan determinats a actuar, impulsant un projecte de captació de fons per tal de reconstruir Poblet.

Antoni Gaudí s’encarregaria de la part arquitectònica: reforç dels fonaments, bastiment de nous murs i parets, reconstrucció de terrats i voltes…

Josep Ribera s’encarregaria de recollir i narrar la història de Poblet, cercant remoure la consciència popular i sumar gent i recursos a la causa. La mort dels seus pares, però, el dugueren a continuar els seus estudis de batxillerat a casa del seu oncle, a Almeria, motiu pel qual abandonà prematurament el projecte.

Eduard Toda, de 15 anys, i protagonista d’aquesta història d’èxit, fou qui assumí la funció propagandística i de gestió, recopilant informació de l’indret i publicant el seu primer llibre: Poblet, descripción histórica (1870), la venda del qual havia de servir per finançar les primeres despeses del projecte.

Plànol de Poblet encarregat per Toda a Gaudí (1870). Extreta del documental Les 7 vides d’Eduard Toda

Fou un projecte juvenil on els joves, amb gran empenta però escassa experiència, estimarien les despeses materials i de sous del projecte i contactarien amb personalitats i administracions a la recerca de finançament. Aquell mateix any, però, Toda marxa a Madrid a estudiar la carrera de Dret, tutelat pel seu oncle i polític de confiança de Castelar, Josep Güell. Des d’aquest moment, es posa en marxa l’exitosa carrera diplomàtica de Toda, que el durà a Macau, El Caire, L’Alguer, Hèlsinki i, ja com a gerent per la naviliera basca Sota y Aznar, a Londres.

Aquella experiència primerenca amb Poblet va deixar empremta en els tres joves, a més d’una inoblidable amistat que es reflecteix a les publicacions que formen part del seu llegat: les biografies d’Antoni Gaudí, la publicació de Recuerdos a la revista andalusa La Campana que Ribera dedica a Toda i el llibre que n’Eduard escriu, ja des d’Escornalbou el 1930, El Doctor Joseph Ribera y Sans.

L’incombustible projecte de l’Eduard Toda

Retorn a Catalunya

Tot i que el jove diplomàtic havia publicat i investigat el passat de Poblet, dispers en arxius històrics i publicacions diverses entre els anys 1883 i 1885, no és fins l’any 1918 quan Toda retorna definitivament a Catalunya i s’estableix a l’antic monestir d’Escornalbou que, onze anys abans, ell havia adquirit i restaurat a l’estil d’un castell d’estil anglès.

Des d’allà, desenvolupa una gran tasca de reconstrucció cultural que, pel que afecta a Poblet, implica la reunió d’un gran i valuosíssim fons documental, entre el que destaca la Historia del Real Monasterio de Poblet (1746) de Jaume Finestres i aproximadament un centenar de volums de la biblioteca donada a Poblet per Pere Antoni d’Aragó el segle XVII. Toda, l’any 1920 s’incorpora a la Comissió de Monuments de la província de Tarragona i intervé decisivament, des d’aquesta institució, en la declaració de Poblet com a monument nacional el juliol de 1921, després de la visita d’Alfonso XIII.

 

Castell Monestir d'Escornalbou - Museu d'Història de Catalunya

Biblioteca d’Eduard Toda al monestir-castell de Sant Miquel d’Escornalbou (M.Hist.Cat)

Fruit de la seva devoció cap a l’estudi de Poblet, Eduard Toda publica dos llibres: Curiositats de Poblet (1922) i Estudis Pobletans (1925), a més d’una gran quantitat d’articles (uns 40) a diferents revistes i diaris.

 

En Toda a Poblet

El fet que marca el tret de sortida definitiu a la reconstrucció de Poblet és la creació, el 14 de juny de 1930, del Patronat de Poblet, impulsat i presidit per Eduard Toda. Amb 75 anys i la determinació de veure el ressorgiment d’un dels espais simbòlics de la Nació Catalana, passa a viure a la Casa del mestre de novicis del monestir, des d’on dirigirà les tasques de reconstrucció de tant ambiciós projecte que incubava des de petit.

Article “Reconstrucció de Poblet” (1935). Font desconeguda

És molt important considerar que Toda ha estat i, als seus 75 anys continua essent, un romàntic: intel·lectual de la Renaixença catalana fortament influenciat pels seus grans amics Víctor Balaguer i Marià Aguiló. Per a ell suposa una gran fita la recuperació del que fou en temps passats la síntesi de la Corona Catalana i vol recuperar Poblet “no només en l’aspecte material sinó també en l’espiritual”. Això suposa la recuperació de la biblioteca del monestir, la compilació del saber del passat, l’expansió i el poder de Catalunya en la seva etapa d’esplendor: Toda arribarà a formar una biblioteca a Poblet amb més de 10 000 volums, segons relata l’historiador Joan Ruiz i Porta.

Pel que fa a la restauració del complex monàstic, l’activitat de Toda gira entorn a la captació d’ajuts per finançar les obres de neteja (desenrunament) i reconstrucció, a més de canalitzar l’assessorament i col·laboració d’alguns dels contactes que havia anat fent des de la seva tornada a Escornalbou: el prof. Jordi Rubió i Balaguer, el mossèn Jaume Barrera, els historiadors Agustí Duran, Francesc Martorell, Antoni Rovira i Virgili, Ferran Soldevila… i arquitectes com Jeroni Martorell, Josep Puig i Cadafalch i Cèsar Martinell. També comptarà amb l’inestimable suport econòmic del col·leccionista Lluís Planidura, a més de la seva pròpia fortuna personal que en ocasions, inverteix en el monestir (consta que Toda, en acabar la Guerra Civil, havia acabat arruïnat i ven el monestir d’Escornalbou per cobrir despeses).

Eduard Toda, amb els treballadors en la restauració de Poblet, pels volts del 1932. (Col·lecció privada de l’Espluga de Francolí)

El 1935, ja amb les tasques de recuperació avançades, Toda publica la memòria del Patronat de Reconstrucció de Poblet: Obres realitzades de 1930 a 1934 pel Patronat del Monestir, on recull els avenços del projecte i adjunta un extens reportatge fotogràfic amb la clara finalitat d’aconseguir fons addicionals per a les tasques de reconstrucció. També va ser aquest any que publica La Destrucció de Poblet, un llibre on relata l’espantós segle del Poblet sense monjos, abandonat als saquejadors i cercadors de tresors. Amb un marcat caràcter romàntic, publica també el 1935 Panteones reales de Poblet.

Fou també aquest any en el qual organitzà actes memorables per tal d’assentar definitivament els fons necessaris per culminar amb la restauració del monestir: el retorn de les despulles de Carles de Viana, l’emissió d’un cicle de conferències radiades per l’arrelada Ràdio Associació de Catalunya amb notables oradors com Manuel de Montoliu, Ramon d’Alòs-Moner, Joan Amades i un llarg etcètera, a més dels col·laboradors anteriorment esmenats. Toda també organitzà nombroses visites turístiques a Poblet (mobilitzant autocars) i la venda de postals.

Guerra Civil, renaixement de Poblet i mort d’Eduard Toda

En esclatar la guerra civil, l’activitat a Poblet minvà a causa de l’escassetat de recursos econòmics i l’anticlericalisme present dels comitès revolucionaris. Tot i això el gran respecte dels pobles de la Conca de Barberà cap a Eduard Toda, permeté a aquest seguir amb les tasques de recuperació del monestir, a més de salvaguardar el patrimoni i protegir eclesiàstics com fou el seu amic i cardenal Francesc Vidal i Barraquer.

Comptà amb el suport de la Generalitat a través del conseller de Cultura Bonaventura Gassol, també amic seu qui “ordena a tots els alcaldes i prega als militants del Front Popular que li donin totes les facilitats que li sien necessàries”.

Finalment i ja acabada la guerra l’any 1940, la reconstrucció de Poblet culminava amb la recuperació de la vida monàstica cistercenca, amb l’arribada dels primers quatre monjos italians. Toda, ja amb 85 anys d’edat, cultivà bones relacions amb ells i els garantí unes bones condicions d’acollida. Malauradament, la primavera de l’any següent, Toda emmalaltí greument de pneumònia i va morir a la seva residència a la Casa dels novicis de Poblet el 26 d’abril de 1941.

De ruïnes a patrimoni | Josep Lluís Eras / EPN | VIMBODÍ I POBLET | Cultura | El Punt Avui

Els primers quatre monjos cistercencs que retornen al monestir de Poblet (1940)

Eduard Toda, que havia assolit el seu desig de restablir el monestir de Poblet, respectant la màxima del seu fundador d’ésser “ferment de fe i civilització” deixava el nostre món i era enterrat en lloc sagrat, a l’antic cementiri de monjos, rere la capçalera del temple de Poblet en una cerimònia multitudinària el dia de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat.

Tot i això, el context franquista i l’anticatalanisme imperant va fer que el llegat de Toda caigués ràpidament en l’oblit. Eduard Toda, el redescobridor del catalanisme de l’Alguer, el pare de l’egiptologia catalana i, finalment, el reconstructor del panteó Reial de Catalunya.

Tomba d’Eduard Toda a Poblet

 

Fonts consultades


Eduard Toda Güell i Poblet (Gener Gonzalvo i Bou, 2016)

La mort d’Eduard Toda a Poblet l’any 1941 (Gener Gonzalvo i Bou, 2001)

Eduard Toda i Güell, Ideologia i Escriptura (1855-1941) (Jordina Gort Oliver, 2003)

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Daniel Cardona i Civit, heroi oblidat de Catalunya

Ara que s’atansa el moment clau, l’oportunitat de tota una vida, l’alliberament de Catalunya, convé especialment fer un cop d’ull al passat per mirar amb il·lusió cap al futur pel qual tanta gent dels que van lluitar per aconseguir-lo no podran arribar a viure’l mai. Quan pensem en els herois dels darrers cent

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)