La primera Olimpíada de Barcelona va ser el 1936

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Tothom té molt present els Jocs Olímpics de Barcelona’ 92, tanmateix, cal recordar que aquesta no va ser la primera Olimpíada organitzada a Barcelona. La ciutat ja havia estat en condicions de disputar la seva candidatura per acollir els Jocs de 1924 i els de 1936. Fóra bo, commemorar també aquests fets històrics que, malgrat tot el que van suposar, no són gaire coneguts per molts.

 

 

El maig de 1931, el Comitè Olímpic Internacional (COI) reunit a Barcelona, va escollir finalment Berlín com a seu dels Jocs Olímpics de 1936, desbancant precisament a Barcelona que era la millor preparada, després de l’èxit de l’Exposició Internacional de 1929, i el seu flamant estadi olímpic. La convulsa situació política a Espanya l’any 1931 va ser la causa, feia un mes de la proclamació de la República i de la fugida del rei Alfons XIII.

Quan els nazis van prendre el poder a Alemanya, es va veure com la preparació dels Jocs de Berlín s’orientava a fer d’ells una apologia del nazisme i el racisme, allunyant-se de l’esperit olímpic. Es van produir protestes arreu del món i amenaces de boicot de diferents estats, però el COI no va baixar del burro. A Barcelona, amb el suport de la incombustible societat civil i la Generalitat al capdavant, es va decidir organitzar una celebració alternativa, l’Olimpíada Popular, amb l’objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions.

 

Estava previst que l’Olimpíada Popular s’hi inaugurés el 19 de juliol de 1936 amb una gran cerimònia a l’estadi Olímpic. Les proves esportives es farien del 22 al 26 de juliol. Van comptar amb la presència de 23 delegacions (entre les quals els Estats Units, França, Suïssa, Anglaterra…) amb més de 5.000 atletes inscrits, i es va posar especial èmfasi en la participació de les dones.

20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l’Olimpíada Popular. Però, el dia de la inauguració va esclatar la guerra civil a Espanya després de l’aixecament armat dels militars feixistes. Just unes hores abans de l’inici i, amb tots els esportistes preparats al voltant de l’estadi Olímpic, es va haver de suspendre. Molts d’aquests atletes estrangers i de la resta de la península van decidir quedar-se a la ciutat per defensar-la del feixisme i es van incorporar a les brigades Internacionals.

 

Delegació noruega desfilant -Barcelona. juliol, 1936

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

“Tenim un objectiu vital èpic, alliberar un país”

ENTREVISTA A JAUME RODRI. Sociòleg, escultor, escriptor, cineasta i polític català. Nascut a Vic el 1940, estudià al seminari i fou capellà. President del Consell Nacional d’ERC. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Cardedeu el 1991 i diputat al Parlament de Catalunya el 1992. Catalanista irreductible, apassionat, multidisciplinari, darrerament més centrat en l’escultura, ha

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)