La primera directora de cinema fou la gran Elena Jordi

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

La Història ens ha brindat personatges de rellevància que malauradament han romàs en un oblit arbitrari. Per això volem recordar i homenatjar a Montserrat Casals i Baqué més coneguda com l’Elena Jordi, una catalana polifacètica que a més de ser actriu, empresària teatral i productora, fou la primera dona que dirigí una pel·lícula de cinema a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Nascuda a Cercs el 1882, la Montserrat treballà de modista a Berga. Va contraure matrimoni el 1901 amb Josep Capellera, de professió veterinari i tingueren dues filles. El 1905, després de la mort del seu pare, decideix separar-se i marxar a Barcelona amb la seva família (les seves filles, la seva mare i la seva germana Tina). Arribades a la ciutat comtal, van regentar un estanc situat entre els carrers de la Boqueria i Rauric, que avui dia encara existeix. L’establiment es convertí en un punt de reunió i tertúlia de personatges coneguts del món de la cultura, l’espectacle i del periodisme barceloní com Ramon Tor, Pere Prat, Alexandre “Jandru” Soler, Salvador Vilaregut, Ramon Raventós o Ramon Vinyes.

Montserrat Casals i Baqué “Elena Jordi” i Celestina Casals i Baqué “Tina Jordi”

El 1909 arran d’aquests contactes i animada pel seu mentor i amant, l’escenògraf Alexandre Soler “Jandru”, amb el nom artístic Elena Jordi inicià la seva carrera teatral acompanyada per la seva germana amb la companyia del Teatre Íntim d’Adrià Gual. Posteriorment treballà amb les companyies de Margarida Xirgu al Teatre Principal, d’Enric Borràs i de Josep Sampere (1910). Va aconseguir èxit amb obres com Salomé d’Oscar Wilde, Cuídate de Amelia de Georges Feydeau, La lepra de Santiago Rusinyol, La mujer desnuda de Henry Bataille… entre d’altres.

La singularitat de l’actriu berguedana donava un toc personal i sofisticat al gènere del vodevil. La seva bellesa, distinció i elegància allunyava la grolleria típica del teatre menor. Aquesta personalitat i gràcia innata de combinar erotisme i bon gust fou el detonant d’aquest gran èxit com a actriu que la convertí en la més popular del Paral·lel. Poc després, l’any 1914 l’Elena Jordi s’inicià com a empresària i creà la seva pròpia companyia al Teatre Espanyol de Barcelona amb el nom de “Companyia Catalana de Vodevil Elena Jordi”. La creació refinada dels seus espectacles s’inspiraven en les representacions artístiques de París, ciutat que freqüentava per a generar noves idees.

El 1916 s’introdueix al món del cinema col·laborant amb Studio Films, segurament animada per Domènec Ceret, un dels seus actors que havia estat director de la productora. En aquests anys, concretament el 1917, Barcelona era considerada gairebé la capital del cinema d’Europa. El 1918 fou un any clau en la vida d’Elena Jordi, tant professionalment com en sentit personal. Dona d’esperit emprenedor va produir, protagonitzar i dirigir la pel·lícula Thaïs. Un projecte que la convertirà en la primera dona directora d’una pel·lícula de cinema. Malauradament no s’ha conservat cap còpia d’aquest film mut.

L’argument del curtmetratge, durada habitual de la majoria de produccions, estava basat en una adaptació lliure del llibret de l’òpera de Joul Massenet de 1893, que a la vegada es basava en una novel·la homònima.

El seu darrer projecte fou l’adquisició d’un solar ubicat a la Via Laietana, justament en un eix en plena expansió per l’enderroc de les antigues muralles de Barcelona. Elena Jordi volia construir el seu propi teatre que anomenaria “Teatre Elena Jordi” però malauradament no va arribar a existir i s’inaugurà el 1923 com a cinema amb el nom de Pathé Palace i el 1940 es rebatejarà com el Palau del Cinema.

Amb un gran trasbals emocional, pateix la pèrdua del seu estimat amic Jandru Soler víctima de la famosa grip espanyola (1918-1920). Des d’aquest moment, les seves actuacions començaren a ser esporàdiques essent la darrera el 1929 al Teatre Goya de Madrid. Elena Jordi abandonava el món de l’escenari i la vida pública.  Una de les actrius més importants de vodevils del teatre català, l’anomenada La reina del vodevil del Paral·lel, morí el 1945 en el més injust i absolut anonimat. Actualment descansa en el cementiri de les Corts a Barcelona.

 

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

La primera directora de cinema fou la gran Elena Jordi

La Història ens ha brindat personatges de rellevància que malauradament han romàs en un oblit arbitrari. Per això volem recordar i homenatjar a Montserrat Casals i Baqué més coneguda com l’Elena Jordi, una catalana polifacètica que a més de ser actriu, empresària teatral i productora, fou la primera dona que

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)