La patriota que ens han amagat

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Lola Anglada, nascuda a Barcelona el 1892, va ser escriptora de temes infantils, conreant l’escultura i la ceràmica; però se la coneix sobretot, per la seva faceta de dibuixant i pintora amb unes obres dedicades principalment a la mainada, plenes de gràcia i delicadesa. De ben jove ja aportà els seus dibuixos a El Patufet i a Cucut.  El 1916 feu una llarga estada a París, fita gairebé obligada dels artistes d’aleshores.

Col·labora a D’ací d’allà i a la Mainada. Il·lustra, a Catalunya i a França, obres de diversos autors, la majoria de temes jovenívols. Ella mateixa il·lumina els llibres que escriu: “Contes del Paradís”, “En Peret”, “Margarida”, “Martinet”, “La Barcelona dels nostres avis”, “Les meves nines”, “Contes meravellosos” i un llarg etcètera. Va esdevenir una figura mítica de la il·lustració catalana gràcies als seus dibuixos clars dels quals se’n desprèn un encís simple i net.

Aquestes dades que us acabo de donar, fins i tot més ampliades, es poden trobar en qualsevol diccionari d’art o enciclopèdia. En canvi, el que no diuen -ni a la Gran Enciclopèdia Catalana- és que com a persona va ser una dona lliure, autoafirmada i compromesa amb la lluita d’alliberament del seu -i nostre- país.

L’any 1923, connecta a París amb Macià, amb qui arriba a unir-los una gran amistat que fa que posteriorment el visiti en el seu exili a Brussel·les. Durant aquest període dóna molts dels seus dibuixos als exiliats perquè els poguessin vendre i aconseguir així, diners per a la seva subsistència. Sota la dictadura del general espanyol Primo de Rivera, pren part activa en el moviment a favor dels presos; principalment pels detinguts per l’intent d’atemptat contra el rei d’Espanya, el Borbó Alfons XIII, que no va reeixir i que va ser conegut amb el nom de “Complot de Garraf”.

El març de 1930, és la primera signant d’un “Manifest de les dones catalanes”, on es denuncia l’amnistia concedida als presos polítics després de la renúncia de Primo de Rivera, ja que hi havia un article que excloïa «… los delitos que afecten a la integridad de la Patria», cosa que implicava tots els catalans. Aquest manifest va rebre el suport de milers de dones de tot Catalunya, fet extraordinari en una època en què a la dona encara no se li reconeixien drets polítics. Arran de tota la seva activitat de solidaritat amb els empresonats se li dóna el sobrenom de “Mareta dels presos”.

Miquel Badia, Josep Garriga, Lola Anglada, Deogràcies Civit i Francesc Ferrer celebrant l’amnistia dels encausats pel complot del Garraf. (Barcelona, 12 abril, 1930). 

Col·labora a fons amb l’organització separatista “Nosaltres Sols!”. Tant és així, que va fer moltes de les il·lustracions del butlletí que amb el mateix nom editava aquest grup. Dibuixos que, sense perdre la gràcia del seu traç, tenen un caràcter èpic molt propi de l’època.

Durant la República, fruit d’unes converses entre ella i en Roc Boronat -d’Estat Català- neguitejats, tots dos, per la precària situació dels invidents catalans, aquest darrer va crear el cupó pro-cecs, que el franquisme transformaria en la ONCE (Organización Nacional de Ciegos de España) nom, espanyolitzat i feixistitzant que es manté després de vint anys del final de la dictadura. Dibuixa, també en aquests anys, un segell per a la “Unió Catalanista”.

El 1937, en plena guerra, rep l’encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de donar vida al personatge “El més petit de tots” que esdevindria molt popular.

Acabada la guerra, passa dos anys amagada en un pis a Barcelona, fins que es trasllada a Tiana, ja que l’alcalde del poble va assegurar-li que allà no seria represaliada. L’any 1948 fa una exposició de pintura a la galeria “Syra” de Barcelona que la policia obliga a tancar-la per la seva condició de “roja-separatista”. Morí a Tiana el 12 de setembre de 1984. Va cedir el seu patrimoni de llibres, obra i immobles a la Diputació de Barcelona.

En recuperar, per la memòria de l’independentisme, la figura de la gran artista Lola Anglada creiem fer un servei a la veritat històrica de la nostra Pàtria.

El més petit de tots (1937)- Esdevingué símbol de la lluita catalanisme popular contra el feixisme

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Sang, dolor i esperança

Octavi Viladrosa i Josa, nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1922, vinculat de ben jove a l’Orfeó Gracienc, juntament amb Josep Planchart, el seu inseparable amic de joventut, militarà primer a Estat Català (EC) i, després de l’ocupació de Catalunya, al Front Nacional de Catalunya (FNC), fou conegut

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)