La Pasqua i la Mona

La festa de la Pasqua, molt estesa arreu del món, és la primera festa que van celebrar els primers cristians, molt anterior a les festes del Nadal. D’origen agrari, se celebra la floració que assegurava les collites. Els ous, simbòlics de la fecundació i la multiplicació, es consumeixen a dojo.

És tradició sortir al camp per gaudir d’aplecs a les ermites i menges als berenadors i a les fontetes sempre acompanyats de molta gresca. Les colles de caramelles sortien amb els queviures que havien recollit cantant. Tothom tornava de vesprada i les caramelles, amb atxes enceses, retornaven a la vila amb l’alegria dels seus cants i balls envoltats d’una gentada molt animada. Per por als disturbis, les autoritats feien voltar un esquadró de cavalleria o un escamot de guàrdies fins al tard. Com que, en passar els portals de la ciutat, la guàrdia feia pagar un tribut d’entrada del vi, els nostres avis ja se’n cuidaven de no entrar-ne ni una gota i en arribar al peu del portal, davant dels portalers, acostumaven sorneguerament a beure’s les escorrialles que poguessin restar en botes i ampolles. Sovint hom feia quedar una mica de vi per poder beure i bromejar abans de passar el portal, tot fent el pinxo.

 

 

Dilluns de Pasqua és costum, estès arreu de Catalunya, que els padrins i avis facin present, als seus fillols i néts, d’un pastís fet amb farina, sucre i altres llaminadures; hi són aplicats un nombre d’ous igual al dels anys de l’infant. Aquest present es fa fins que se celebra la primera comunió. El costum és antic, puix que ja surt citat en el segle XV amb el mateix nom de Mona. Per donar una idea de la intensitat del costum, constatem que l’any 1925 es van vendre a Barcelona més de 100.000 mones, a banda les d’elaboració casolana. Font: Costumari català, J. Amades

 

El padrí dóna la mona al fillol, de Tomàs Padró (1840-1877)

“Mona” en àrab equival a obsequi o present fet per un servent o un inferior a un superior, com el tribut feudal pagat pels vassalls en ous. Un dels actes més importants de la Pasqua islàmica, en un moment de l’any diferent del nostre, és el present que tots els súbdits fan al Soldà; aquest acte rep el nom de “Muna” que equival a queviures o menjar.

A casa nostra no hi ha festivitat sense el seu dolç i al llarg del territori català descobrireu variants sobre la mateixa tradició. Bon profit a tothom!

 

Mona de tipus tradicional. Avui són molt preuades amb els ous de xocolata

Jesús Lloria, divulgador cultural, història i tradicions catalanes

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail