La nissaga de reis Felip i Catalunya. Felip V de Castella i Felip VI d’Espanya

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Felip V de Castella l’Animós

Va regnar de 16.11.1700 a 15.01.1724, abdicant en favor del seu fill Lluís, mort al cap de set mesos,  recobrant la corona fins al 1746.

 

Carles II l’Embruixat, el darrer Habsburg, va atabalar poc a Catalunya, què, de mica en mica es va anar refent. A Madrid vetllava pels interessos catalans el notari reial, Magí Vilana Perles. Carles II preferia com a hereu a l’arxiduc Carles d’Àustria, no així els cortesans de Castella, i l’església del cardenal Portocarrero, que preferiren a Felip de Borbó, falsificant el testament, com podia acreditar el frare confessor de Carles II (+01.11.1700) que hagué de fugir cames ajudeu-me [i]. Felip entrava a Madrid el 18.01.1701. Seguint els consells de l’avi Lluís XIV,  partí a Barcelona, jurant  les Constitucions Catalanes el 30.09.1701, convocant Corts.  Es va casar a Figueres,  amb Lluïsa de Savoia consumant-se forçadament el matrimoni, patint la jove reina fins a la seva mort els fogots continus i malaltissos del francès, fins a morir el 1714. Es casaria llavors, amb Isabel de Farnese (1714-1746). Fou un rei maniàtic-depressiu, melàrgic, amb trastorns psicòtics freqüents [ii]. Els catalans hem patit la seva història, perdent nació i Estat,  fins avui.

De les Corts de 1701/2, allò més destacat fou modernitzar les nostres Constitucions -feia molts d’anys que no teníem de Corts-  creant aquestes el primer Tribunal Constitucional del món “El tribunal de Contrafaccions”; el “permís” per a comerciar amb Amèrica en la forma establerta, pagant, a canvi de concessions reials que foren moltes, l’acostumat “donatiu”. Retornat a Madrid Felip V, es va oblidar del seu jurament, prioritzant el comerç amb França, provocant reiterats conflictes d’interessos. Catalunya va enviar a Madrid una ambaixada de queixa, encapçalada per Pau Ignasi Dalmases. Foren fets presoners. Catalunya ho interpretà com a trencament del jurament fet. Començaren llavors les “conspiracions” entre el grup de Vilana Perles, el canonge de la Seu d’Urgell Llorenç Tomàs i Costa, els “Vigatans”, Jordi de Hessen i els cònsols a Barcelona, Midford Crowe per Anglaterra, Harnold de Jagger i Johann Kies pels Països Baixos. Es produí una trobada a l’ermita de Sant Sebastià, a Santa Eulàlia de Riuprimer, on s’acordà negociar amb Anglaterra el que seria el Pacte de Gènova (20.06.1705). Descobert el complot, va engarjolar el virrei Velasco a Narcís Feliu de la Penya, Ramon F. de Vilana Perles i altres, per conspiradors, condemnant-los a mort, però mantenint-los vius, per si de cas. Es va crear la  Gran Aliança d’Anglaterra, Holanda i altres estats en favor de Catalunya, declarant la guerra,  proposant com a Hispanorum Rex a l’Arxiduc Carles d’Àustria, iniciant-se així, la Guerra de Successió.

Castella més França contra Catalunya i els seus aliats. El lector coneix com ens va anar en aquesta guerra, i el fet de la traïció anglesa i holandesa pel Tractat d’Utrecht de 1713, suposant això,  l’anorreament de Catalunya, la pèrdua de les nostres institucions i llibertats, amb  molts de morts, la destrucció de totes les nostres estructures i institucions (Decret de Nova Planta de 16.01.1716), naixia “The Deplorable History of the catalans” i el “The Case of the Catalans Considerd”, amb l’exili del bo i millor dels nostres intel·lectuals, empresaris i militars, més uns 30.000 exiliats que s’hagueren d’aixoplugar, bàsicament a Itàlia i a Àustria on ajudaren al S.R.I. a lluitar contra els otomans, en la Tercera i Quarta Guerra Turca. Mai ningú ens ho ha agraït.

No explicaré doncs la història d’aquest monarca que, arreplegant tots els vicis dels anteriors Hispanorum Rex, finalment aconseguí allò que cercaven, un rei, una llei, una llengua i una espasa -persisteixen-,  amb la qual sotmetre tot intent català de recuperar la nostra cultura, llibertats i dignitat. Persistim. Ofereixo en aquest context, només uns apunts per a reflexionar, com ja ho feia, en el meu treball “Gibraltar català”[iii]; també en altre  encara per publicar, a Àustria, escrit  en català i alemany, “Ramon Frederic de Vilana Perles. Catalunya-Àustria”, en un projecte de museïtzació en honor d’aquest personatge, que estem embastant a Biedermannsdorf [iv]. També ho indicava en la meva novel·la “Sa Majestat, el president de la República”, autoeditada el 2005[v].

Per a poder decidir, caldria tenir com a proves preconstituïdes útils, els  següents Tractats i llurs “capítols secrets o reservats” que els solien acompanyar:

. Acta d’abjuració de Leiden, 26.07.1581. Independència d’Holanda. Model d’autodeterminació per incompliment de les obligacions del Estat predecessor.

.  Primera República catalana: 17.01.1641,  sota l’aixopluc de França, ara, sota l’aixopluc de l’ONU?, de UE?. Seguí la Pau de Westfalia i la de Münster (1648)

.  Tractat dels Pirineus, 07.11.1659. Es podien perdre territoris catalans, sense estar acordat per Corts Catalanes?.

. Tractat de Nimega, 01.08.1678, on no assistí, que conegui, cap representant de la Corona d’Aragó.

. Tractat de Rijswijk, 20.09.1697, aquest tractat preveia la devolució de tots els territoris conquerits després de la Pau de Nimega. Ens havien d’haver tornat la Catalunya Nord.?

. Pacte de Gènova, 20.6.1705. Es un Tractat internacional entre nacions lliures. Pot un Decret unilateral de Nova Planta abolir-lo, sense haver-lo abolit les nacions que el signaren?

. Tractat d’Utrecht, 14.07.1713. Un tractat de Traïció anglesa i holandesa. L’actual Anglaterra, post Brexit, tenint com te escriptures de propietat de Gibraltar, reconeixent com a fet secularment la seva traïció a Catalunya establerta en el Pacte de Gènova, pot afavorir la vindicació catalana?. Li podem exigir?

. Decret de Nova planta 16.01.1716. Decret nul, a l’existir Constitucions catalanes que avalen que, tota esmena, anul·lació, reforma de les nostres Constitucions s’ha de fer en Corts.

. Pau de Viena de 1725. Cal estudiar-la bé, en especial l’ acció diplomàtica.

. Apel·lació a les N.U. 1945.

Felip VI d’Espanya

Nat el 30.01.1968, fou proclamat Rei d’Espanya el 19.06.2014, després de l’abdicació del seu pare Juan Carlos I, que passà a ser “rei emèrit”.

El primer que caldria saber són les raons per les quals rebé el nom de Felip. Recordem,  d’ençà del darrer Felip V, la monarquia havia estat abolida diferents vegades, amb repúbliques pel mig; després de la guerra civil 1936-1939, el dictador imposà la “Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado”. Ens donaren dues paperetes, una amb Si, altra amb NO. Havies de justificar haver votat, presentant a l’oficina o feina la papereta de vot no emprada, segellada per la mesa. El vot deixava de ser secret, enfrontant-te a represàlies. El príncep Juan Carlos, resultà ser l’hereu del dictador, jurant el “Fuero de los Españoles”. Tot estava “atado y bien atado”. Els pares de la Constitució negociaren la “modèlica” transició amb un text constitucional fiscalitzat pels militars, imposant aquests l’article 2 i 8CE,  per deixar ben clar a tothom que l’aital constitució estava “vigilada”. Cap institució va fer la transició a la democràcia, continuant els poders amb les mateixes estructures de sempre, amb altres noms, amb autonomies inventades.  La situació no agradava als militars, en desacord amb la restitució de la Generalitat de Catalunya a l’exili, abans de ser referendada la CE-78, d’aquí el 23F-81, amb intervenció del rei Juan Carlos I, qüestionada per molts. -Aquells sabres, han tornat a fimbrar amb impunitat, no fa massa dies-. Conseqüència: la LOAPA (30.06.1982) amb cafè per a tothom i un judici als militar sollevats de les que se’n lliuraren aviat. No així els del “procés”. Adéu a les nacionalitats històriques. Els catalans, amb folgada majoria parlamentària, consensuàrem  l’Estatut de 2005/6, devaluat per la comissió presidida pel fuster Alfonso Guerra, «lo hemos cepillado»,  rematada per la S.TC-2010 que, passant per sobre d’un referèndum acordat, va estar retallat en allò essencial. La sentencia de facto es convertí en la “Llei d’exclusió de Catalunya del sistema constitucional espanyol”[vi] reaccionant Catalunya en la forma que tots recordem, abdicant el rei per aquestes raons i per altres, amb faldilles pel mig, donant pas, a l’actual Cap d’Estat, Felip VI d’España, no reconegut com a Felip V de Catalunya, en no tenir la nostra nació Corts restablertes, úniques que poden reconèixer un rei a Catalunya. Les mai vistes manifestacions organitzades per ANC-Òmnium, la Consulta d’Arenys de Munt 2009, el referèndum del 01.10.2017, mostren clarament la voluntat de Catalunya de recuperar o establir de bell nou, pacíficament i democràtica, una República catalana, reaccionant el Regne d’Espanya i les seves institucions, en la forma violenta que ha quedat reconeguda, per sempre més, en les xarxes socials i en la història. La República catalana del 27.10.2017 va nàixer, morint de part, sent presos i exiliats els que gestaren la criatura, engendrada davant el Món pel poble català, aquell 01.10.2017, enterrada al llim, condemnada al foc etern pel reial discurs del 03.10.2017[vii] que ens ha estat gravat a l’ADN,  deixant com a seqüeles amb el 155CE:  la dissolució del nostre Parlament; unes noves eleccions el 21.12.2017; la suspensió de candidats a MHP; l’abandonament d’empreses que crèiem nostres; la suspensió en el càrrec del nostre darrer MHP, i, en gaudi aliè, les constants baralles entre polítics professionals processistes, retòricament independentistes, vigent el càrrec de l’actual Rei d’Espanya, Felip VI que és a l’hora Cap de l’Estat del Regne d’Espanya i Cap de les seves Forces Armades.

La història d’aquest rei no ha finalitzat. Quan escric aquest treball, el seu discurs de Nadal 2020, no ha estat encara pronunciat. Serà polític. Un voler quedar bé, reiterant la unitat del regne. No n’espero cap esmena, ni esperances d’un millor reconduir la política, ni amnisties, ni indults, sabedor que els catalans, vergonyantment barallats, seguiran amb el seu processisme, abans i després de les pròximes eleccions.

Carta als reis. Demano a Felip VI, que faci arribar als seus col·legues, els Reis d’Orient, per son pare l’emissari, que no em portin res, que ho deixin tot a l’Orient, al Corn d’Àfrica, o als països d’on foragiten els migrants per tenir governs pitjors que a Occident. Que portin carbó als polítics professionals, pel món tan desmanegat que ens deixen, ferint la Natura. També al Deep State per no deixar que les nacions es desenvolupin lliurement, en especial la Nació Catalana, que no vol pas existir contra ningú, sinó amb tots com a veïns, amb qui compartir voluntàriament i en pau, el que sigui just, i calgui, dins de l’Europa dels ciutadans, dels pobles, en Euroregions agermanades. Amén.

Sebastià  Sardiné Torrentallé, advocat. Investigador històric. Escriptor i articulista.

[i] Jo Vilana, Perles. Pages editors. 2013.  Autor Sebastià Sardiné Torrentallé.

[ii] 1721, Duc de Saint-Simon, i treball de Jose Maria Zabala, 2007:  « …encorbat, disminuït, pronunciada mandíbula, caminava malament… semblava un  babau, mal vestit… el sexe l’anul·lava, exigència amorosa impecable… malalta de mort  Maria Lluïsa -patia escròfules- amb pèrdua d’humors freds, dissolta i coberta de nafres, no va tenir treva (sexual) ni un sol dia».

[iii] Gibraltar i Catalunya. Treball de cerca, autor SST, publicat a www.inh.cat

[iv] Museu monogràfic VILANA-PERLES “in construction”. Biedermannsdorf. Àustria. Amb edició d’un llibre a quatre mans, sobre aquest personatge, la seva obra, el despatx amb emperador Carles VI i el seu dia a dia. S’Accepten donacions de material per a aquest museu que Catalunya no té.

[v] Novel·la Històrica: Sa Majestat el president de la República” autor Sebastià Sardiné Torrentallé, ISBN84-609-5676-8, DL B-22379-2005. Previ a publicar-la, per requeriment notarial, la  vaig enviar a la Zarzuela, per si hi tenien quelcom a dir, no rebent resposta, per tant, entenent-la autoritzada, on novel·lava un encontre en el llavors un  príncep hereu solter, que en un accident de trànsit va rebre sang d’una republicana; un cop recuperat, seguint els fogots de tot bon Borbó, la deixà prenyada i… en resultà un futur hereu mascle, qui arribant a ser, o no, aquí la trama, Cap d’Estat, ¿com a rei, o com a  president elegit democràticament?

[vi] Veure nota 4, del meu anterior article sobre reis Felip III i Felip IV.

[vii] https://www.youtube.com/watch?v=K4kKlVxf3bE

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Vosaltres en teniu la responsabilitat

Apreciats catalans, Per la meravellosa tecnologia d’aquest apassionant s. XXI, m’heu permès compartir amb vosaltres, sense interferir-hi, el vostre procés, continuació d’aquell que nosaltres no vàrem saber gestionar o acabar bé, sigui per mancances pròpies, sigui per traïcions alienes, tot sortint-nos-en amb dignitat, sense ser vençuts, només capitulats. Hi hauria molt a dir de positiu

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)