La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939)

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Aquest és un aspecte de la nostra història nacional, volgudament oblidat per l’autonomisme, i per unes esquerres d’un bonisme infantil, “pacifista” herència del Pujolisme i més.

La Comissió de la Indústria de la Guerra (CIG) fou creada el 7 d’agost de 1936, apareix al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya BOGC núm. 225, el 12 d’agost de 1936, a la pàg.1025, el decret de la seva creació és signat pel President de la Generalitat Lluís Companys i el Conseller d’Economia i Serveis Públics Josep Tarradellas.  Depenia de la Presidència del Consell de la Generalitat, la seva funció era la de coordinar totes les activitats de la fabricació d’armament i explosius, per tal de poder fer front a les necessitats de la guerra.

Josep Tarradellas lliura al general Miaja un Fontbernat, el primer subfusell metrallador fabricat a Catalunya. Barcelona, 8 febrer 1938. (Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià)

Es procedí a una reconversió industrial, per tal de crear una indústria bèl·lica que abastís el front d’Aragó i d’altres fronts de la Península. Això obligà a un triple esforç: de finançament, de subministrament de primeres matèries i de reconversió. Tallers de fabricació de material d’escriptori, petit material elèctric, bicicletes, capses i tubs de llautó per a la perfumeria s’adaptaren de forma accelerada a les necessitats de la guerra i  fabriquen cartutxos per al fusell Màuser. De la CIG en passen a dependre, per un decret del Govern Català, fàbriques, laboratoris d’experimentació i manufactura d’explosius i armament, que havien estat confiscats o intervinguts pel Govern de la Generalitat, entre d’altres esmentem: La Maquinista Terrestre i Marítima, Societat Electroquímica de Flix, Productes Pirelli, La Hispano Suïssa, SA.Cros, etc.

Aquesta indústria de guerra estava formada per uns 500 tallers i fàbriques, quinze eren propietat del Govern Català, la resta eren indústries col·lectivitzades i després militaritzades. Un total d’uns 50.000 obrers treballaven de forma directa en les esmentades fàbriques i uns 30.000 en indústries auxiliars de les primeres, podem dir que de 80.000 a 90.000 obrers treballaren en la indústria de guerra catalana.

Primera bomba d’aviació fabricada a Catalunya. Diari “Última Hora”, 14 agost 1936

Pocs dies després de la creació de la CIG membres del Govern Català visitaven els tallers Elizalde, on es produïen motors d’aviació i municions. El 28 d’agost de 1936 s’obtenia la primera trilita fabricada a Catalunya, l’endemà una corrua de cotxes blindats construïts als tallers catalans desfilaven per la plaça de la República.

Per a un millor coneixement d’aquest fet ha estat important la publicació de La Indústria de Guerra a Catalunya  (1936-1939) L’obra de la Comissió, creada per la Generalitat i el seu report d’actuació. Josep Tarradellas, Pagès editors. Lleida 2007, té un total de 202 pàgines i 230 fotografies inèdites. El text està basat  en un informe de 118 pàgines L’obra de la Comissió de la Indústria de la Guerra elaborat l’octubre de 1938 i signat pel president de la CIG Josep Tarradellas i Joan, aquest informe recull un Report d’actuació de 70 pàgines redactat l’1 d’octubre de 1937. Aquests reports i les 230 fotografies que acompanyen el text estan dipositades a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de  l’Arxiu de Poblet i corresponen al fons que Josep Tarradellas pogué salvar quan s’exilià.

En el report es detalla la producció anual dels distints pertrets de guerra, armes, explosius, trilita, tetralita, àcid pícric, trinitronaftalina, pólvora i elements auxiliars camions cisterna, tractors per al transport dels canons, etc. El Laboratori de Química Orgànica de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, obté el tetraetilat de plom, additiu necessari per a la benzina dels motors d’aviació, alhora que treballa en la fabricació de gasos de guerra i de caretes antigàs.

La indústria siderometal·lúrgica fabricà fusells Màuser i vehicles blindats a la Fàbrica número 14 (Les Escoles Professionals dels Salesians a Sarrià). La pistola metralladora (subfusell) Fontbernat, es fabricava a Olot a la fàbrica número 15, i la pistola Ascaso a la fàbrica número 290 a Terrassa se’n fabricaren unes 5.000 unitats.

Al final del report unes gràfiques ens indiquen la producció de granades d’artilleria, de bombes de mà, de morter, d’aviació, durant el 1937.

L’edició d’aquest llibre coincidí amb la producció del documental de TV3 Del pintallavis a la bala (La indústria de guerra a Catalunya). Montserrat Besses és la directora del documental i l’arenyenc Marc Sansa realitzador de la música original. El documental model de periodisme d’investigació, pedagògic, rigorós i entenedor és important perquè ha recuperat molts testimonis d’història oral dels treballadors de les fàbriques després de setanta anys, perquè ha refet la memòria abandonada, la reproducció amb maquetes que es fa de les fàbriques permet una millor comprensió de l’estructura de les indústries. Aquest documental contribueix al coneixement d’un aspecte del període de la guerra fins ara desconegut, la creació d’una indústria bèl·lica en mesos, aprofitant la infraestructura industrial existent, i la voluntat de lluita del poble treballador català.

També us proposem el visionat d’aquest vídeo:

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Gregori Font, un home d’acció

Gregori Font i Catibiela (1913-1991) fou l’amic de tota la vida de Jaume Martínez i Vendrell, que era dos anys més gran que el primer. Tots dos van  viure a la Colònia Güell,  G. Font en una de les primeres cases del carrer del Bosc coneguda com a Ca la

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)