La gran aportació catalana a la guerra naval

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Juny de 1284, badia de Nàpols, nit rasa i mar serena. L’activitat al port és frenètica, del tot inusual aquelles hores, passada la mitjanit, de ben segur que algú es prepara per a la guerra. Una barca de l’armada catalana s’acosta tant a la ciutat que el seu còmit, Joan Albert, pot guaitar-ho amb detall. Compta 28 galeres i moltes altres embarcacions menors que superen de llarg el nombre de naus de l’estol català. Són carregades amb pressa i veu molta gent armada que hi puja. Es meravella com resplendeix tota la ribera de Nàpols, aital com si hi hagués claror de dia, dels llums que hi ha disposats al port i del que reflecteixen tants elms i armadures de les denses corrues de soldats francesos. Aviat en té prou i n’Albert mana girar cua. Una nau armada que surt de Nàpols els ha vist i els hi va a la caça. La barca catalana, allargada i estreta, propulsada també per rems és molt més ràpida i la francesa s’entorna cap al port a avisar que els catalans ja són a prop.

Amb els primers raigs de Sol a l’esquena, el príncep de Salerm, Carles d’Anjou contempla com les galeres catalanes passen davant la ciutat i s’allunyen sentit sud-est, somriu i decideix que no cal esperar les 40 galeres pisanes i provençals que són de camí per reforçar el seu estol. Ufanós puja a la galera almirall mentre mana la presta persecució de l’estol català. Amb gatzara de trombes i fanfàrries, les embarcacions franceses plenes de soldats i cavallers convençuts de llur superioritat surten del port.

L’almirall català, Roger de Llúria, comprova amb goig que l’estol francès ha sortit del port i els hi va al darrere. Llavors, mana girar les naus i fer dues línies, una principal amb el gruix de les galeres i l’altre a la rereguarda guaitant que no arribessin altres naus enemigues. Els francesos tenen el Sol de cara i, quan són ben a prop, els ballesters catalans escombren les cobertes enemigues amb els seus dards. Els remers lleven els rems per permetre que les galeres s’ajustin de costat amb les enemigues i els soldats provin l’abordatge. El combat amb llança i espasa és molt dur.

Una barca petita, al servei de l’almirall català, s’apropa desapercebuda a la proa de la galera del príncep Carles. Els mariners armats amb destrals i un barrobí, barrinen la nau amb sis forats. La galera aviat s’enfonsa de proa provocant el pànic dels mariners francesos. Roger de Llúria i els seus salten dins la galera, espases en mà colpejant a banda i banda fent morts i ferits fins a escoltar la rendició de l’almirall francès i del mateix príncep de Salerm que li entrega llur espasa mentre la nau és plena d’aigua.

La Galera Catalana

Galea és el nom original, i ja la trobem documentada com a nau de la marina catalana durant el segle XII. El seu disseny esdevé primordial per a explicar l’èxit de l’expansió naval i comercial dels catalans a la mediterrània. Aquest vaixell es fa servir tant per a la guerra com per al comerç. Les galeres catalanes són les més ràpides i lleugeres, amb una gran capacitat de maniobra molt superior a la resta. Foren insubstituïbles fins ben entrat el segle XVIII.

Propulsada per rems, no depèn del caprici dels vents i les veles són un complement per aprofitar-los quan convingui llur direcció. Els remers són professionals, tot el personal és assalariat i regulat per les Ordinacions de Ribera i el llibre de Costums de la mar que fan del port de Barcelona un dels més ben organitzats de tota l’Edat Mitjana. El fet que fossin naus de fons plana i de poc calat les feia ideals per a la navegació costanera, on les profunditats són menors i la fàcil maniobrabilitat cobra una importància cabdal. La seva capacitat de càrrega era inferior a la d’altres galeres, però quedava compensat per la velocitat, el que millorava la competitivitat dels catalans per servir els seus productes, tenir bones comunicacions amb els nombrosos consolats de mar i una bona capacitat de reacció militar per a protegir els seus interessos i els de la Confederació.

Els remers anaven a l’exterior i quan arribava el moment se sumaven al combat. Les Ordenacions establien que s’havien d’embarcar amb espasa

Una armada, com la catalana, no s’improvisa d’un dia per l’altre. Demana d’una estructura pensada i calculada amb molt de temps i experiència. La formació i regulació són imprescindibles per a reeixir com ho va fer la marina catalana. Especialment a partir del segle XIII, recordem la conquesta de Mallorca, la conquesta de Sicília la construcció de les magnífiques drassanes reials a Barcelona o els grans almiralls, com en Roger de Llúria, formats al Principat.

Les Drassanes Reials de Barcelona foren projectades el 1243 durant el regnat de Jaume I. El primer recinte era obert al mar per facilitar les entrades i sortides dels vaixells. L’edifici va anar creixent, va incorporar potents muralles i baluards i esdevingué un gran arsenal medieval.

Pel que fa a la construcció, cada vaixell és diferent dels altres. Cada mestre d’aixa mostra només el disseny principal de la nau, però les proporcions exactes, els encaixos i la resta de detalls d’acabament són el seu secret i també tria ell la fusta abans de tallar-la. Els pins catalans són considerats els millors per a fer els pals. Els mestres velers i els corders o soguers, nombrosos a Barcelona, compten amb cànem, lli i cotó de qualitat. El Consell de la ciutat controla amb rigor la feina d’aquests professionals per garantir la qualitat de les naus. Per tot plegat, el prestigi de les galeres catalanes era d’abast internacional.

L’èxit militar depèn també d’uns guerrers experimentats i els ballesters catalans són els més reconeguts d’Europa. Majoritàriament s’embarquen professionals, dits  “Ballesters en taula” car eren enrolats en taula d’acordar com la resta dels mariners.

Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant.

 

El llibre que tothom esperava ja és disponible aquí: Historia Vibrant

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Ramon Berenguer III i la Galeria Regia més antiga d’Europa

La col·lecció de retrats de comtes i reis que van governar Catalunya fins al segle XVII és la Galeria Regia conservada més completa i antiga d’Europa. Encarregada el 1587 per la Diputació del General al pintor bolonyès Filippo Ariosto, va presidir durant 300 anys la sala de govern al Palau de la Generalitat.

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)