La ferma resistència de Dénia a les tropes de Felip V de Borbó

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Va ser en el context de la Guerra de Successió (1701-1715) quan Dénia va mostrar el seu ple suport a la causa del pretendent Carles d’Àustria i al manteniment dels Furs del Regne de València. Des de mitjans d’agost de 1705 fins a caure finalment derrotada, el dia 17 de novembre de 1708, la ciutat va ser un dels principals bastions austriacistes del Regne de València.

Durant aquells tres anys la ciutat va patir dos setges. El darrer dels quals vindria després de la derrota de les tropes aliades a la Batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707). Tanmateix, la ciutat de Dénia va resistir l’embat de les tropes que comandava el Baró d’Asfeld fins a la seua capitulació definitiva motivada per la destrucció absoluta de la ciutat. L’entrada a Dénia de les tropes invasores, després d’obrir una bretxa en les defenses de la vila, va venir succeïda de saquejos, incendis i matances que canviarien per sempre més la seua fesomia. Val a dir que Dénia era aleshores una pròspera localitat portuària, que havia conegut moltes dècades de prosperitat, les quals li havien valgut el reconeixement com a ciutat l’any 1612.

La brutal destrucció de Dénia, després de l’entrada del Baró d’Asfeld, va comportar la pràctica desaparició de la seua població; dels 10.000 habitants que la vila tenia abans de la guerra va passar a només 36 després de l’ocupació. La mort a causa dels atacs de l’exèrcit borbònic, la ferotge repressió i la fugida cap a les Illes Balears i altres indrets, foren les causes d’aquest daltabaix.

 

Capital de l’alçament maulet valencià

El 10 d’agost de 1705 desembarcava el general austriacista, Joan Baptista Basset i Ramos a la vila d’Altea, i a ell s’uniren la majoria de pobles al seu pas. Amb la promesa d’abolir els pagaments dels censos als senyors, el general Basset va aconseguir l’adhesió de la majoria dels llauradors valencians. Acompanyat d’un exèrcit dels seus partidaris, coneguts per tot el Regne de València com a Maulets, varen arribar a Dénia pocs dies després. El dia 18 d’aquell mes d’agost, enmig d’un gran entusiasme popular, va ser proclamat rei -per primera vegada- Carles III d’Àustria a la ciutat.

 

Placa a l’avinguda de València (Dénia)

Pocs dies després, el 9 de setembre de 1705, les tropes de Felip V de Borbó posaven la ciutat sota el setge. Aquest setge es perllongaria fins als inicis de l’any 1706 i va comportar el bloqueig per terra de la ciutat per part de les tropes atacants. Les quals varen incendiar algunes cases de camp i les terres de conreu que l’envoltaven; així mateix, foren cremades algunes cases del raval de Dénia, per aquesta raó la seua població va haver de patir l’escassetat de subministraments i queviures. L’angoixosa situació, que per als deniers comportava aquest setge, va poder ser alleujada pels subministraments, que arribaven al port, provinents de la ciutat de Barcelona.

En avançar l’any 1706, les tropes borbòniques van haver d’abandonar el setge de Dénia per haver-se generalitzat el conflicte arreu del Regne de València. El 30 de setembre de 1706 el rei Carles III d’Àustria jurava els Furs al Cap i Casal del País Valencià. Es convertiria així en l’últim rei legítim dels valencians, posat que Felip V (a diferència del que va fer a Barcelona) mai els va jurar.

Durant gairebé dos anys la ciutat de Dénia viurà un període d’una certa tranquil·litat fins que el dia 25 d’abril de 1707 les forces aliades que defensaven el pretendent Carles d’Àustria varen ser derrotades a les campes d’Almansa.

 

El segon setge borbònic de Dénia i l’ocupació de la ciutat

Després de la seva victòria a Almansa, les tropes castellanes i franceses de Felip V anaren ocupant els pobles, viles i ciutats indefenses del Regne de València. Al seu pas, se succeïren els incendis dels pobles que s’havien oposat al Borbó, els càstigs amb confiscacions dels béns i les matances. El país no havia conegut mai un sobirà tan cruel i dèspota com aquest. Al capdavant de l’exèrcit borbònic estava l’aristòcrata, James Fitz-James Stuart, primer duc de Berwick.

Després de la batalla d’Almansa l’exèrcit ocupant es va dividir en dos bàndols: d’una banda, el del Duc de Berwick, que avançava cap al nord i prengué la vila de Bunyol, arribant a la ciutat de València el 8 de maig de 1707, i ocupant-la sense a penes resistència. I d’altra, el bàndol de Claude François Bidal, Baró d’Asfeld, qui es va dirigir a ocupar les ciutats de Xàtiva, Gandia, Alcoi i la vila de Cocentaina. Conegut per la seua extrema crueltat, fou el responsable de l’incendi de Xàtiva i Cocentaina, els habitants de les quals són encara coneguts com “Socarrats”.

El 26 de juny de 1707 arribaren les tropes capitanejades per l’incendiari Baró d’Asfeld a les portes de Dénia, provinents de la ciutat en cendres de Xàtiva, posant-li setge a la ciutat a principis de juliol. Segurament, aquest s’esperava una ràpida rendició de Dénia, però no va ser així. El general Joan Baptista Basset, que havia arribat per mar, va dirigir la resistència presentant una forta oposició a l’atac del Baró, que es va veure obligat a desistir d’aquest primer embat. El general maulet va comptar amb l’ajuda del regiment de fusellers de Josep Martí per aturar aquest nou atac a la ciutat.

Plan d’atac a Dènia, 1708 

En aquest moment ja només Alacant, Alcoi i la mateixa Dénia resistien al Regne de València. Es creu que el Baró d’Asfeld va reunir un exèrcit format per 12.000 homes per a l’assalt a la ciutat. Amb aquest segon setge van tornar la crema de collites i la destrucció de les cases de camp. La ciutat va resistir heroicament, malgrat les amenaces dels atacants i l’escassesa de queviures, fins a novembre de 1708, capitulant davant les forces enemigues el dia 17 d’aquell mes, després d’un assalt incontenible. Tanmateix, la resistència va ser enorme i la mortalitat entre els seus defensors també. Per sort, una part de la seua població es va embarcar cap a les Illes Balears i va aconseguir així salvar la vida.

Un testimoni presencial d’aquell horror va exclamar: «valga’m Déu!». Davant la destrucció que veien els seus ulls, i encara avui existeix a Dénia la plaça “Válgame Dios” i encara es pot visitar.

L’Aplec de La Marina

Per commemorar uns fets històrics tan rellevants per l’esdevenir de la vida a Dénia, i tota la seua comarca, se celebra anualment des de l’any 1988 un aplec popular al castell de Dénia, seguit d’un dinar popular. L’aplec va ser organitzat per un grup de persones que militaven llavors a la Crida a la Solidaritat i comptà amb l’impuls decisiu de l’activista denier Tomàs Miquel Perelló i Miralles. Ell va ser un gran defensor de la nostra llengua i del nostre país, tristament desaparegut l’any 2002 quan comptava només una trentena d’anys. Amb ell, i la col·laboració d’unes quantes persones més, arrancava aquell primer Aplec que es va celebrar al recinte del castell, davant del monòlit als Maulets, el 18 de novembre de 1988. Després d’un parlament de membres de la Crida i l’MDT (Moviment de Defensa de la Terra) l’acte va concloure amb l’actuació del cantant Pep Gatxes i un dinar de germanor.

L’Aplec de la Marina no s’ha deixat de celebrar mai des d’aleshores, i va ja per la 25a edició. Si bé, amb el pas del temps, ha anat matisant el caire independentista i partidari de la unitat Països Catalans dels seus inicis, per la defensa de la llengua i de la sobirania del país. Actualment, hi participen també els Miquelets del Regne de València i es fa una recreació històrica d’aquells esdeveniments ocorreguts a principis del segle XVIII.

 

Monolit homenatge als defensors de Dénia

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)