La Comtessa Ermessenda com cal

Per a restituir com cal la imatgeria d’Ermessenda, hem de començar per esmenar la plana a les dues recreacions artístiques més conegudes que s’han perpetrat sobre la distingida comtessa, el quadre de la Galeria Regia catalana (s. XVI) i la sèrie Ermessenda produïda per TV3 (2010).

Recuperem com es mereix, aquesta mare, i àvia, de la nostra pàtria, Ermessenda de Carcassona (Carcassona, 973 – Sant Quirze de Besora, 1058), potser la dona amb més poder i influència de la història de Catalunya. 85 anys aprofitats fins a l’últim sospir, tota una vida dedicada a construir una nació bastida com cap altra fins al moment, basada en el coneixement, la cultura, el comerç, la seguretat i la justícia. Venustíssima, magnífica, piadosa, bondadosa, estimada o dolcíssima, acompanyen el seu nom als documents medievals. Va compartir la gestió política i les campanyes militars amb el seu marit, el comte de Barcelona, Girona i Osona, Ramon Borrell. En enviudar governà com a regent durant la minoria d’edat de l’hereu, Berenguer Ramon I, i després es repartí el govern amb ell. Sobrevisqué també al seu fill, i féu igualment amb el seu nét Ramon Berenguer I, obstinada a compartir el poder amb ells imposant els privilegis atorgats pel seu marit. Amb un caràcter, diríem una mica fort, va ser una gran impulsora i mecenes cultural i sobretot una política de primer ordre que va potenciar el triomf del dret per sobre de la violència. El seu nom figura en les cartes de poblament de diverses localitats del Principat.

Llur sepulcre romànic, conservat a la catedral de Girona, decorat amb pals vermells sobre fons d’or són el registre preheràldic més antic que es conserva de la senyera reial.

Foto: Montse Piqué

És un drama comprovar com un personatge tan rellevant no ha estat prou dignificat per la imatgeria generalitzada. Tot i que sí va merèixer formar part de la Galeria Regia catalana encarregada per la Diputació del General a Filippo d’Ariosto al segle XVI. Un retrat exposat dins el Museu d’Història de Catalunya i que mereix ser esmenat de dalt a baix:

 Quadre de Filipo de Ariosto (1587)

 

Es fa difícil de pensar amb quins referents comptaria Filipo d’Ariosto quan va pintar aquest oli. És la recreació menys reeixida de totes les que l’hem analitzat fins ara. Com és habitual en totes les seves pintures de personatges reials o comtals, sempre busca algun motiu arcaïtzant, per fantàstic que sigui, però en aquest cas no n’hi ha cap. Tal vegada es va veure condicionat pel fet que la comtessa era una dona, o va tirar pel dret perquè havia d’enllestir la feina.

Amb una mica d’esforç hem trobat algun referent en el gòtic, com sembla habitual, un període molt posterior al d’Ermessenda que, recordem, visqué al s. XI. La toca o còfia que porta té algun paral•lel, no molt ben interpretat, que l’artista hauria pogut veure en algun retaule de mitjans del s. XV. La cota o abric amb mànigues vorejades de pell també té el mateix referent. Els punys brodats de la camisa que li cobreixen els canells són pràcticament contemporanis a la data de realització de la pintura. Els guants i la joia que ornamenta la cintura de la comtessa no cal ni comentar-los.

 

 

 

Ermessenda de TV3 (2010)

 

La fotografia és excel·lent, l’actitud de l’actriu, Laia Marull, que recrea el personatge és immillorable, llàstima que tant el vestit com el tron no tinguin, ni remotament, la mateixa qualitat.
La corona té un cert referent de l’estil bizantí tal com li correspondria però no és comtal i ni tan sols reial, no se sap que simbolitza és purament un invent. La toca i la resta del vestit, tant la túnica com el manto no estan basats en cap referent ni preromànic, ni romànic inicial, ni bizantí com tampoc carolingi. No segueixen cap estil i és que ni tan sols tenen un patronatge coherent, és com si estiguessin posats a sobre del cos i anessin agafats amb agulles per fer la fotografia i prou. Es limiten a cobrir el cos de manera efectista però totalment desordenada, no val la pena trobar-los cap paral·lel ni referent, la falta de rigor històric és total. Els teixits tenen un cert interès pel que fa al caient i a l’estampat però el fet de no tenir un mínim color els resta credibilitat. El vestit no té cap mena de brodat ni de complements propis del moment. La joieria també presenta una total manca de rigor i no té cap referent arqueològic ni iconogràfic. Del tron no val la pena ni de parlar-ne, presenta les mateixes mancances que el vestit per no dir que més. Els “recreadors” van decidir obviar, per exemple, les il·lustracions de les miniatures contemporànies o properes al s. XI que representen el tron  i els vestits de l’aristocràcia de l’època.

Es pot considerar una altra oportunitat perduda en la tasca de posar al dia la nostra imatgeria, malgrat els registres existents. No caigueu en la desesperació, hem fet els deures i hem observat els registres contemporanis a la comtessa. Aquí teniu el resultat:

 

 Restitucio de la comtessa Ermessenda

 

La corona comtal és d’or amb maragdes i robins d’influència bizantina com correspon al càrrec. La comtessa, famosa per llur beutat, va pentinada amb els cabells partits per una clenxa al mig, recollits al darrere del cap i porten entremig dels rinxols un entrellaçat de galó fet de fils de plata, tot plegat complementat amb dues arracades també d’argent. No hi ha constància de cap collaret.

Tocant al cos porta una camisa llarga de lli fi plisat i ondulat que li arriba fins als canells i unes mitges. Per sobre hi va una túnica, peça d’influència bizantina luxosament ornamentada amb un galó ample brodat amb perles incrustades que envolta el coll, les vores de les mànigues i cau per la part central del vestit fins als peus. Tota la túnica, coll, mànigues i baixos van rematades amb un galó estret de plata. L’últim complement són unes sabates de pell negra que van decorades amb una via de galó d’argent i perles.

 

 

 

 

La restitució s’ha basat amb la iconografia present en les pintures murals del romànic català contemporànies a la comtessa provinents de les esglésies de Sant Quirze de Pedret, Sant Pere del Burgal, on hi és representada la comtessa Llúcia de Pallars i les de Santa Maria de Taüll, malgrat ser aquestes una mica posteriors.

Sant Quirze de Pedret
Llúcia de Pallars. Absis de Sant Pere de Burgal

Com podeu comprovar, és urgent que algú, que talli bacallà, entengui la importància de recrear adequadament la imatgeria de les nostres personalitats històriques. No sembla complicat, gens ni mica, puix no manquen registres documentals i arqueològics. El que sí, manca i molt, és la capacitat de prendre’ns seriosament la nostra història.

 

Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

 

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail