La Barretina, el barret més antic d’Europa

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Si hi ha alguna peça de roba que ens identifiqui a tots els catalans, aquesta és la barretina. Un barret de llana, tradicionalment vermella o morada, en forma de bossa, amb una franja negra al final. Tots en coneixem l’aspecte, de segur que en tenim alguna o bé n’hem portat una al cap en algun moment; el que no tots tenim clar, el que molta gent desconeix, n’és l’origen.

 

Uns orígens ben misteriosos

Alguns historiadors argumenten que podria venir de les llunyanes terres de l’actual Anatòlia (Turquia), a la regió històrica de Frígia. Aquesta regió li dóna el nom amb el qual se la coneix a la resta del món, barret frigi. Les terres esmentades eren el centre, a partir del 1500 aC, dels dominis hitites, un poble d’origen indoeuropeu ja desaparegut.

Tanmateix, si ens endinsem encara més en les profunditats de la història, descobrim vestigis de l’ús d’aquesta singular peça de roba també en els pobles etruscs. Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena, presents del segle X a l’I aC. Van viatjar des d’Àsia Menor a Itàlia al voltant del segle XII aC. En peces d’art d’aquest poble es troba la figura del barret frigi, especialment en les imatges d’amazones, una antiga nació llegendària de guerreres que habitava els confins del món.

barretina

La nostra estimada barretina també hauria viatjat amb els pobles gots des del Caucas a través de Tràcia i Dàcia, regions històriques situades a l’est d’Europa i a les ribes del Mar Negre. Els barrets tradicionals dels pobles gots que van habitar aquestes regions són també iguals en forma als barrets frigis. Els sàrmates, poble pare dels Alans, veïns i parents dels gots a les costes del Mar Negre, també tenen la barretina com a peça tradicional en l’antiguitat.

Encara podríem anar més enrere en el temps, fins a les terres dels actuals Israel i Palestina, on un obelisc negre de Shalmanaser III mostra els reis d’Israel i Gilzanu amb barretines al voltant del segle IX aC. A més a més, el rei d’Israel Jehú, es troba acompanyat d’un seguici de servents amb sengles barretines en algunes representacions. Pobles molt llunyans en l’espai i en el temps portaven barretina, pobles que l’han anat transmetent pels segles dels segles mitjançant el comerç, la guerra, la religió o la cultura. Encara, però, podríem aventurar-nos fins i tot a parlar d’orígens anteriors al poble hitita. Tanmateix, aniríem a parar a temps tan remots com fa més de quatre mil anys, doncs alguns historiadors i investigadors parlen d’un origen gairebé tan antic com la civilització mateixa. La barretina podria tenir el seu origen a l’Alt Egipte en l’època predinàstica, fa entre cinc mil i set mil anys, però això ja és una altra història…

 

A casa nostra, barretina

A Catalunya, la barretina es començà a emprar al llarg de la segona meitat del segle XVII, però es té constància del barret frigi molt abans. Els romans van conèixer i abraçar moltes de les divinitats del panteó del poble frigi (Mithra, Attis, Dioscures o Kibelia) a partir del segle II a.C. i això explicaria que en temps de l’Imperi Romà hi estigués present, amb el nom de pileus i com a distintiu dels liberatus, els esclaus alliberats. El pilos era també un barret de viatge, comú a l’Antiga Grècia. Resulta molt curiós el fet que va ser utilitzada simbòlicament pels botxins de l’emperador Juli Cèsar. Posteriorment i ja caiguda la civilització romana, apareix un singular barret en un mosaic de l’església bizantina de Sant Apolinar el Nou a Ràvena. En aquesta peça, els mags d’Orient que acudeixen a adorar a Jesús porten tots tres barrets frigis, com podem veure en la imatge.

 

barretina1
Mosaic dels reis d’Orient. (s. VI). Basílica Sant’Apollinare Nuovo, Ravenna

 

Així mateix, també va ser utilitzada com a símbol de llibertat durant la Guerra d’Independència dels Estats Units i durant la Revolució Francesa, totes dues esdevingudes a finals del segle XVIII. Comproveu en els següents escuts com la barretina té un clar i inequívoc simbolisme de llibertat i República.

 

muntatge escuts

 

Aquest barret, que tant identifica al poble català, casualment és un símbol de llibertat en aquells pobles que han esdevingut una república lliure i democràtica després dels seus respectius processos, com ho veieu?…

 

war gardening 1919revolucio francesa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

L’Alguer, perla de la nació catalana

Al mig del mediterrani, a l’illa de Sardenya, s’hi amaga una de les perles més boniques de tots els Països Catalans, l’Alguer. Oblidada fins a mitjans del segle XIX per la resta de la nació, aquesta ciutat ha conservat la cultura i la llengua que la uneixen amb Catalunya, València

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)