Josep Serra Estruch, independentista i llibertari

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

En Josep Serra va néixer, el 31 de desembre 1921, a Bràfim (Alt Camp). El pare era mestre nacional, aquesta feina va fer que, en Josep anés de Bràfim a Barcelona. D’aquí i per raons de salut del petit Josep, a Moià, on passa la infantesa i, als 12 anys, es traslladen a Vilanova i la Geltrú.

Josep Serra i Estruch (Bràfim, 1921 – Barcelona, 1997) escriptor, especialista en cinema i mitjans audiovisuals i catalanista compromès

En esclatar la guerra i formar-se la centúria d’Estat Català per anar a alliberar Mallorca, que havia quedat en mans dels facciosos, en Josep es presenta voluntari essent rebutjat per la seva edat (14 anys). El 1937 col·labora en l’edició del butlletí Avant que era portaveu del Grup Estudiantil Basquetballista. Destaca com a dirigent dels estudiants de l’Institut Samà. És un dels fundadors, a Vilanova, de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i del Bloc d’Estudiants Nacionalistes (BEN).

Tot i no estar-hi vinculat a Estat Català, quan els feixistes entren a Vilanova, crema els fitxers dels militants de la població. Temps a venir, el dirigent d’aquesta organització, Francesc: Serranoves, va agrair-li l’acció que probablement els havia estalviat l’execució d’algunes de les condemnes de mort que els Consells de Guerra els van aplicar.

Amb la idea de fer quelcom per oposar-se al genocidi contra la cultura catalana, ell i un grupet de joves de la vila (Salvador Botet, Daniel Cruells, Joan Vidal, Albert Mallofré i Joan Garí) tiren endavant un butlletí manuscrit, del que feien un sol exemplar, i que circulava de mà en mà, amb el significatiu títol -que aleshores era una premonició- de Superació. Va sortir el primer número el 8 de març de 1939, tractant-se de la primera publicació clandestina sota el franquisme.

 

És enviat a fer el servei militar, “la mili”, al Regiment d’Intendència núm. 10 a Melilla. Un cop allà se situa a la impremta de la caserna i edita la col·lecció poètica L’ocell de paper primer i, posteriorment, el butlletí Catalunya, nom posat com a homenatge al diari que, amb aquest nom va treure la CNT durant la guerra, i, tot i el risc que suposava, les feia circular entre els soldats catalans i enviava a la península dins d’un llibre prèviament buidat. Col·labora amb ell en Joan C. Bossom que era de Puigcerdà i, des de Barcelona, l’Andreu Capdevila Bossom, cosí de l’anterior. Cal tenir present que, en aquella època, si atrapaven soldats parlant català entre ells, eren arrestats. És evident que el risc que corrien, amb aquestes publicacions, podia arribar a condemnes molt fortes.

 

 

Un cop llicenciat, a través d’en Francesc Serranoves, connecta amb en Jaume Martínez Vendrell, prenent la responsabilitat, conjuntament amb en Manuel Caballeria, de la impressió del portaveu del Front Nacional de Catalunya (FNC), Per Catalunya, així com els papers i manifestos clandestins d’aquesta organització. Com a membre de la secció militar, amb el sobrenom ”Enric”, participa en l’entrada d’armes i explosius des de França, forma part dels grups de protecció en la penjada de banderes i, armat amb una metralleta, és un dels que vigilen la casa de l’Esteve Albert a Dosrius mentre se celebra la primera conferència general del FNC, l’any 1946.

Amb motiu de jugar-se, l’any 1946, a l’estadi barceloní de Montjuïc la final futbolística de la “Copa del Generalísimo”, organitzen la penjada d’una bandera. En el curs dels preparatius l’Emili Boté i Serrat cau en mans de la guàrdia civil. Això desencadena un seguit de detencions, entre elles la d’en Josep. Dins la presó Model torna a situar-se a la impremta i aprofita per fer unes octavetes per a la diada de l’11 de setembre. Gràcies a un indult amb motiu de la commemoració de l’”Año Santo” és alliberat el 1950.

Aleshores inicia les seves activitats al món del cinema potenciant i creant documentals i pel·lícules infantils en català que culminen, el 1970, en la fundació de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV), una escola pública de cinema i audiovisuals depenent del Consorci d’Educació de Barcelona, la primera en tola la península. També es vincula al món sardanista. Fou president de l’Associació Professional de Titulats en Imatge i So de Catalunya i membre del Comitè d’Enllaç Europeu per una internacional dels treballadors i els pobles.

Des de setembre de 2019 EMAV té la seva nova seu al recinte fabril de Can Batlló al barri de La Bordeta

Tira endavant la revista d’opinió confederal de la CNT, Catalunya. Conseqüent amb les seves idees llibertàries elabora, amb en Joan Cornudella i Barberà, la ponència sobre socialisme autogestionari, aprovada en el Congrés del FNC de gener de 1977. És un dels organitzadors de l’homenatge que pretenia fer-se al President Tarradellas a Sant Cebrià (Rosselló) al costat del monument al President Companys i que, preveient el suport multitudinari que anava prenent, els ministres de l’Interior francès i espanyol, Poniatowski i Martin Villa, tallaren la frontera per evitar l’entrada de les caravanes d’autocars que, de tota Catalunya, es preparaven. Posteriorment, en Serra, deixa el FNC i s’incorpora a “Alianza por la República”, grup fundat el 1988 i que és dissolt tres anys més tard.

Per acabar afegiré un tros del pròleg que vaig escriure per a les memòries d’en Serra i Estruch. «Aquella va ser una generació d’homes i dones amb un esperit de lluita irreductible, generosos i capaços de sacrificar-ho tot per Catalunya i la llibertat».

Per a més informació: Una vida per Catalunya, J . Martinez Vendrell, Ed. Pòrtic; Nacionalisme i premsa clandestina, A. Viladot i Presas, Curial i Petjades en la llarga nit memòries inèdites d’en Josep Serra.

Entendre Occitània, publicat el 1989 per l’editorial ja desapareguda El Llamp. Amb aquesta obra,  Josep Serra Estruch fou guardonat amb el premi “Rei en Pere” atorgat pel Centre d’Agermanament Occitano-Català (CAOC).

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Joaquim Fons. Diners al servei de Catalunya

Joaquim Fons i Pont va néixer el 1905 a Barcelona, com a vuitè fill, al si d’una família benestant. Estudia a La Salle de la Bonanova barcelonina com a intern. El 1922 s’inscriu al Centre Excursionista “Avant”. Es matricula a les Escoles Mercantils del CADCI (Centre Autonomista dels Dependents del

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)