Josep M. Murià i Romaní. Catalunya des de l’exili

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Josep Maria Murià, nascut a Barcelona el 1907, des de ben aviat va tenir inquietuds literàries que plasmà a la premsa, tant de Barcelona com de comarques, pels volts dels anys trenta del passat segle. Milità a Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Català i, ja en plena guerra, a Estat Català.

Vivències d’un separatista, editat per El Llamp (1985)

Durant la guerra, en caure el Front d’Aragó, s’allista voluntari a l’Exèrcit Popular on és anomenat milicià de cultura del seu batalló. Lluità a la batalla de l’Ebre, on tanta joventut catalana hi va deixar la vida.

Passà la frontera, cap a un llarg exili, el febrer de 1939. Per la seva condició de francmaçó i de felibre, pot evitar entrar als camps de concentració francesos. S’instal·la a Montalban on, junt amb en Marcel·lí Perelló, fan el Butlletí d’Estat Català, mecanografiat i que, del juny de 1939 fins al maig de 1940, va treure 46 números. D’allà es trasllada a Montpeller on, per raons de feina, pot obtenir informació sobre els horaris i transports ferroviaris d’interès militar que trameten als membres de la Resistència que lluiten contra l’ocupació alemanya.

Retrobament familiar a Roissy-en-Brie (16/10/1939) D’esquerra a dreta Magí Murià (pare), Armand Obiols, Mercé Rodoreda, Josep M. Murià, Mercé Casals, Agustí Bartra, Anna Murià (germana) i Anna Romaní (mare). En el castell d’aquesta vila trobaren aixopluc la majoria d’escriptors catalans exiliats mercè a la col•laboració del govern francès i la Generalitat. Arxiu Mercè Rodoreda, IEC.

L’abril de 1942 s’embarca cap a Mèxic. En el Districte Federal, publica el butlletí Estat Català, de curta durada. L’any 1943, junt amb Artur Costa, treuen La Nación Catalana, feta en espanyol a fi i efecte de donar a conèixer el fet català als habitants d’Amèrica llatina.

També forma part del grup editor d’Enllà!, que duia el significatiu subtítol de “Catalunya per la independència dels pobles i el socialisme”. S’adhereix al moviment de Comunitats Catalanes, que s’escampa arreu de les colònies de catalans que vivien en els diversos països americans.

S’afilià a la Unió dels Catalans Independentistes que funcionava a Santiago de Cuba. Des de la capital asteca ingressa al Front Nacional de Catalunya; el seu company Marcel·lí Perelló en seria el delegat a Mèxic. El 1959, es trasllada a Guadalajara (Jalisco), tot just arribat es fa soci del Centre Català de Guadalajara, des d’on comença a treure un butlletí, que era el portaveu del Centre; però després es va transformar en el Butlletí d’Informació dels Països Catalans, que va durar 15 anys, en el curs dels quals en van sortir 180 números; es feien trameses a l’interior (Catalunya), molt sovint interceptades per la policia espanyola.

Josep M. Murià, professor de literatura a la universitat de Guadalajara i també a l’American School, era incansable en totes les iniciatives relacionades amb Catalunya, publica durant 15 anys, mensualment, el Butlletí d’Informació dels Països Catalans, col•labora en les revistes Xaloc, La Nova Revista, Revista de l’Orfeó Català (era soci de mèrit de l’Orfeó Català de Mèxic) i altres

En Murià va escriure diversos llibres, articles a les revistes catalanes de tot Amèrica, i participà en els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l’exili, on els seus poemes guanyaren diversos premis. L’any 1977, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el va anomenar membre d’honor.

Mor a Guadalajara (Mèxic) el 19 d’agost de 1999, als 93 anys. En Josep M. Murià va ser un d’aquests milers d’homes i dones que, per estimar apassionadament Catalunya i la seva llibertat, es van veure condemnats a viure i morir lluny d’ella.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Marian Roca i Munté, una vida dedicada a Catalunya

Com a dada curiosa, en Marian va néixer a Reus (1886), al Raval de Robusté, a la mateixa casa on, trenta anys abans, havia nascut el pintor Marià Fortuny. Va a l’escola que dirigeix l’àcrata Joan Montseny (futur pare de Frederica Montseny). Un dia en arribar al col·legi es troben

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)