Josep de la Trinxeria i els Angelets de la Terra com cal

La revolta armada dels Angelets de la Terra en defensa de les Constitucions catalanes i la reunificació del Principat, posterior a l’infame Tractat dels Pirineus (1659), aconseguí portar de corcoll al totpoderós Rei de França durant més de deu anys. Comandats al Vallespir per en Josep de la Trinxeria assoliren grans victòries i escrigueren una de les pàgines més heroiques i plenes de dignitat de la nostra història. Tanmateix, un cop més ens trobem davant d’uns fets que no són prou coneguts a casa nostra i, és clar, també hi ha una manca alarmant de representació icònica que els mantingui presents com a testimoni ufanós de l’ancestral esperit combatiu de la nació catalana. Per nosaltres no restarà l’intent de restituir la memòria d’aquests herois i denunciar aquesta manca de rigor. Tot seguit us fem cinc cèntims…

El juliol de 1660 s’instaura el Consell Sobirà del Rosselló, substitut de la Diputació, confirmant a la Catalunya Nord (el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya) l’oficialitat de les Constitucions del Principat de Catalunya que Lluís XIV jurà a Perpinyà, com les havia jurades abans Lluís XIII, i tots els seus virreis i confirmades per reials edictes a París. Malgrat tot plegat, l’any següent el monarca francès imposa el monopoli reial de la sal, contrari a les Constitucions catalanes, la qual cosa implica el tancament de les salines pròpies i la prohibició de traginar sal d’altres salines del Principat com ara la de Cardona. Les protestes contra aquest ultratge són generalitzades i la revolta és represaliada amb gran crueltat. Per acabar-ho d’adobar, el regne imposa un nou impost als catalans, la gabella de la sal, per mantenir les tropes d’ocupació.

Al crit de «Via fora, lladres i gabatxs!» i «Visca la Terra» s’organitzen grups armats arreu del territori, els catalans són un poble acostumat a l’ús de les armes i experimentat en la guerra guerrejada. Els Angelets de la Terra són un cos armat, organitzat tècnicament i tàcticament seguint els sistemes habituals d’autodefensa del país, com els sometents, miquelets, etc. coneixen molt bé el terreny, molts d’ells són traginers de sal, gaudeixen de suport popular i saben treure partit de l’armament lleuger amb pany de pedrenyal i la llibertat de moviments que els hi dóna el fet de no combatre com un exèrcit reglat.

En aquesta imatge, mostrem diferents tipus de combatents, des de caps militars de diferents nivells com de combatents de base i les armes que els hi eren pròpies. Un fet singular és que com a distintiu portaven una peça de roba de color blau de l’anomenat “blauet”, tant podia ser una ploma, les calces, unes mitges, la faixa, la barretina o la capa.

Alliberen poblacions senceres (prats de Molló, Arlès, Ceret, etc.) i provoquen moltes baixes entre les tropes franceses i els gabellots (recaptadors de l’impost) i el 1669 l’anomenat Compromís de Ceret, pel qual els funcionaris de la sal no farien més inspeccions i s’entendrien amb els Consells de cada poble per a la venda de la sal. Però les autoritats no respecten el mateix tracte amb la resta de territoris i la revolta es torna més cruenta encara. Els Angelets intervenen en la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per assolir la reunificació del Principat. Dissortadament, la conspiració és descoberta. La repressió s’estén a tota la població fins a un paroxisme insuportable també per la monarquia francesa que arriba a oferir al rei de les Espanyes una revisió del Tractat dels Pirineus, Lluís XIV proposa insistentment (entre 1668 a 1677) bescanviar els comtats catalans per Flandes.

Josep de la Trinxeria és el comandant dels Angelets. Membre d’una família de burgesos, paraires, i notaris de Prats de Molló i, abans de 1640, amb drets reials diversos i propietats a la Garrotxa i el Vallespir, dedicà la seva vida a lluitar heroicament per la reunificació del Principat. Gaudí d’un gran prestigi entre la població i és un dels impulsors de la conspiració de Vilafranca de Conflent. Mor en combat el 1689 durant una de llurs habituals incursions als territoris de la Catalunya Nord per fustigar als ocupants francesos que organitzava des de la seva base operativa a Olot, on era refugiat des de 1674.

 

Josep de la Trinxeria. Pintura al oli del 1726. Museu Can Trincheria, Olot.

És l’única imatge que es conserva del nostre personatge. Oli fet per encàrrec, juntament amb un altre del seu fill Blai, el 1726 i tot fa pensar que per encàrrec d’aquest.

Fent una anàlisi estilística de les dues pintures es veu clarament que foren obra del mateix pintor. La data de realització basant-nos en l’estructura formal del vestit de tots dos personatges que per cert són idèntics, ens permet assegurar que és la pròpia del moment de l’encàrrec, seguien la moda del 1726, trenta-set anys després de la mort d’en Josep, entremig ha plogut una mica, han passat la guerra dels Nou Anys, la Guerra de Successió, la desfeta del 1714, l’adveniment dels Borbons i els decrets de Nova Planta. Per arribar a aquesta conclusió només cal centrar-nos en la peça principal del vestit com és la casaca, solapada amb la botonada distribuïda de dos en dos, amb la gira de la màniga fins a l’alçada del colze i la disposició de la botonada de la butxaca. Conclusió, el vestit que porta en Josep de la Trinxeria que va viure entre el 1630 i el 1689 ens diu clarament que no té res a veure amb el que hauria pogut portar en algun moment de la seva vida i menys durant la revolta dels Angelets.

Malauradament aquest fet no té res d’estrany com es pot comprovar en altres col·leccions de retrats familiars, tots els que representen personatges anteriors al moment de l’encàrrec mai no s’arcaïtzen ni es fa la més mínima recerca documental de com haurien pogut anar vestits. Com a molt s’hi pot incorporar algun detall que fos característic de la persona, en aquest cas ens atreviríem a dir que podria ser el bigoti, caragolat cap a dalt, que de ben segur els seus descendents recordaven de l’avi Josep. La resta els hi era indiferent.

 

Josep de la Trinxeria com cal – Restitució rigorosa

Per a la correcta recreació del personatge ens hem basat en la descripció del seu vestit feta el 1673 i recuperada per Alain Ayats en el seu llibre Les guerres de Josep de la Trinxeria diu: «portait un habit de drap fonçé avec un galon d’argent et un chapeau à la francaise avec des houppes» complementada per les imatges de diverses fonts iconogràfiques contemporànies que ajuden a veure l’estructura formal del vestit I la manera de portar-lo. Es correspon amb el nivell social benestant segons la biografia del personatge.

 

Porta els cabells llargs seguint el costum del moment, bigoti caragolat cap a dalt respectant el quadre familiar. Casaca fins a mitja cama (l’habit) amb les mànigues obertes deixant veure la camisa, galonada per vores i costures. Botonada pel davant. A la cintura una corretja amb la doble finalitat de ser ornamental I funcional per portar-hi l’armament. Una capa a sobre de l’espatlla esquerra que, seguint l’estil de l’època, li embolica la mà dreta amb la qual aguanta el barret (chapeau) a la francesa. Calces del mateix drap estretes tancades amb cintes i uns borseguins alts amb guardapols. Les botes porten el guardapols que subjecta l’esperó per quan va dalt del cavall.

Armat amb una espasa de guardamà de tassa penjada per un taalí de cuir, una xispa de 3 pams i una altra de curta amb la seva corresponent bossa per pedres i bales així com un flascó amb dosificador per portar la pólvora.

 

 

 

 

 

 

 

Durant la guerra entre França i Holanda, la monarquia hispànica fou aliada del sacre imperi, motiu pel qual facilità l’aixopluc d’en Josep de la Trinxeria que rebé patent de coronel de Miquelets.

Per no fer més extens aquest text, hem obviat els detalls heroics dels fets d’armes d’aquells que van ser considerats com els últims defensors de les llibertats catalanes a la Catalunya Nord i sacrificaren llur vida per desfer la desmembració del Principat. Seria quelcom del tot imperdonable que restin a l’oblit, no trobeu?…

 

Francesc Riart i Jesús Lloria amb el suport de Vibrant.

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail