Joaquim Juanola. Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Joaquim Juanola i Massó, nascut el 1891 a La Bisbal (Baix Empordà), estudia la carrera de dret i va ser membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. També fou mestre de L’Escola Normal de la Generalitat. Va fundar i presidir la Joventut Nacionalista de la Lliga del districte VI de Barcelona. És un dels organitzadors de la manifestació pro-Mancomunitat del 1914. Participa en la fundació d’Acció Catalana (1922); ell i Manuel Carrasco i Formiguera fan aprovar el principi: «Catalunya es considera en guerra amb l’estat espanyol». És membre de l’Ateneu Catalanista Pàtria Lliure. Seguidor de Macià, se’n separa el 1928 junt amb Jaume Compte per considerar que “l’avi” adoptava derives federalistes. Va ser president del Casal d’Estat Català del districte IX de Barcelona (carrer Pons i Gallarza núm. 3, Sant Andreu).

Durant la guerra va participar en l’expedició que vol alliberar Mallorca i Eivissa, fou president del Tribunal Revolucionari d’aquesta darrera illa.

Acabada la guerra, el 1939, des de París fa gestions per aconseguir un visat per anar a Colòmbia on tenia amics que el podien ajudar a refer la situació de penúria en què es trobava, amb la seva mare vella i cega d’un ull per una ferida produïda per la darrera bomba caiguda a Barcelona el 25 de gener del mateix any. Aquestes gestions no donen fruit. Resideix a Bordeus on serà, després de l’alliberament de França (1945), president d’Estat Català del departament de la Gironda i també corresponsal del portaveu d’EC, Proa. Pren part en els inicis de les activitats del Casal Català d’aquesta ciutat arribant a ser-ne secretari general.

Joaquim Juanola (Burdeus,1945) Partidari de la independència «per la via que sigui, per la via que calgui»

El 1947 arriba a Caracas, s’integra al Centre Català on, el 1967, es postularia per a la presidència d’aquest. Forma part del grup fundador, de fet n’era l’ànima, del Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya (MANC) que va crear-se a la capital veneçolana el 19 de juliol de 1958. L’acta de constitució la van signar, amb ell, Amadeu Oller i Navarro, Carles González i Juncosa, Joan Bachs i Cortina, Rafel Oller i Palet, Lluís-Bartomeu Cortel i Rovira, Pere Vila i Parés i Josep Fargas i Nadal. També van ser-ne col·laboradors el Llibert Piera i l’Albert Compte i Sabater. El grup ja tenia actuacions conjuntes des de finals de 1950. Van aconseguir delegacions, més o menys operatives, a 17 països americans i 10 d’europeus. Publiquen diversos opuscles com a butlletí.

Font Centre Català Ccs (Caracas)

Subscriuen un document de col·laboració (1960), redactat per Juanola, amb el DRIL (Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación); pel MANC signen Joaquim Juanola i Rafael Oller i pel DRIL Josep Velo Mosquera i el comandant Antoni Padilla Castillo. El gener de 1961, el capità portuguès Henrique Galváo, en nom del DRIL, segresta el transatlàntic Santa Maria en aigües de l’Atlàntic, com acció de denúncia de les dues dictadures peninsulars. És el primer segrest polític de la història d’un transatlàntic de passatgers.

Envoltat per tots els costats per la Sisena Flota dels EUA, el DRIL finalment va acceptar negociar amb els nord-americans. El contraalmirall Allen Smith, segon al comandament de la flota de l’Atlàntic dels Estats Units, va pujar a bord del Santa Maria amb alguns dels seus oficials i dos homes de la CIA el diumenge 29 de gener (1961)

Juanola també és el representant, a Veneçuela, del grup de Córdoba (Argentina) “Resistència Catalana”, representant-lo aquests i el MANC, el 26 de novembre de 1958, intervé en la sessió de Solidaritat Catalana que es fa a Caracas, els principis de la qual no compartirà. El 27 de maig de 1959 participa en la formació de l’entitat trinacional “Galeuzca” (Galicia-Euskadi-Catalunya), essent-ne Juanola el secretari general. És membre del “Centro Cultural de Estudios Sociales” de Caracas. Va participar, com a mínim de 1963 a 1966, en l’emissió radiofònica “Hora Catalana”, que es feia sota el patrocini del Centre Català. El 1965, participa, i col·labora econòmicament, en l’homenatge que el Centre va fer a August Pi i Sunyer. L’any següent representa els catalans de Veneçuela a la Conferència que el Consell Nacional Català celebra a Mèxic. També forma part del secretariat que organitza els Jocs Florals de la Llengua Catalana, per segona vegada a Caracas (la primera va ser el 1953); el Comitè d’Honor estava encapçalat per l’expresident de Veneçuela Rómulo Gallegos.

Signatura de Galeuzca, Caracas (1959)

A títol anecdòtic cal explicar que en un dels viatges de París a Veneçuela, Juanola, que ja tenia el bitllet, el canvia per no viatjar de nit; el vol que havia cancel·lat es va estavellar sense supervivents, era un Boeing 107, a París el 21 de juny de 1962.

El 1967, Joaquim Juanola mor a Caracas deixant inèdit La Gran Catalunya. Home de salut precària, malgrat això, va dedicar tota una vida d’esforços, personals i econòmics, a la causa de l’alliberament de Catalunya.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Antoni Ribera i Jordà, submarinista, ufòleg i patriota

Antoni Ribera (1920-2001) va ser un important escriptor català, pioner de la ciència-ficció, de l’exploració submarina i de l’estudi dels grans misteris de l’Univers, tot un humanista del segle XX i un catalanista compromès. Estudià a l’institut Tècnic Eulàlia, a l’Institut-Escola Ausiàs March i, després d’una estada Hongria, estudià Filosofia

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)