Joaquim Fons. Diners al servei de Catalunya

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Joaquim Fons i Pont va néixer el 1905 a Barcelona, com a vuitè fill, al si d’una família benestant. Estudia a La Salle de la Bonanova barcelonina com a intern. El 1922 s’inscriu al Centre Excursionista “Avant”. Es matricula a les Escoles Mercantils del CADCI (Centre Autonomista dels Dependents del Comerç i de la Indústria) on se sensibilitza pel que fa al fet nacional de Catalunya. Assisteix a la Conferència Nacional Catalana (4-6 juny 1922) que donaria lloc a la creació d’Estat Català.

Catalunya Gràfica, juny 1922

En implantar-se la dictadura del general Primo de Rivera, ingressa al SEM (Societat d’Estudis Militars). A causa de la detenció d’en Miquel Arcàngel Baltà, el SEM decau, tot i l’esforç d’en Josep Maria Batista i Roca per mantenir-lo. El 1926 el mateix Batista ho recondueix i crea ORMlCA (Organització Militar Catalana) on en Fons ingressa.

El 1927, en només dos anys fa el batxillerat i el peritatge mercantil. Durant un temps treballa per en Cambó fent uns informes de la marxa empresarial i econòmica de La Veu de Catalunya. Es compra un cotxe que posa al servei de les activitats d’ORMlCA, car en aquells temps hi havia pocs vehicles i menys conductors.

El 1929 entra a treballar a la Companyia General del Suro. Es casa amb Dolors Estor i Llongarriu i, per raons de feina, es trasllada a Algèria. Retornat a Catalunya és un dels fundadors de Palestra, entitat destinada a la formació i educació de la joventut catalana en un sentit global. És el secretari de la Germanor de Guies Excursionistes que, com Palestra, presidia Batista i Roca.

Participa en la proclamació de la República Catalana i pren part, conduint un camió, en la recollida d’armes del Sometent del Vallès Oriental a fi i efecte de neutralitzar les seves possibles actituds de defensa de la monarquia espanyola.

El 1931 retorna a Algèria establint-se a Bugia i viatjant sovint a París i Marsella. Continua mantenint el contacte amb Batista i Roca. El 1939, acabada la guerra, el vicecònsol espanyol a Bugia, Morato li ofereix d’ocupar-se dels afers del consolat perquè ell és gran i vol plegar. A causa de la seva ideologia contradictòria amb l’espanyolisme i el franquisme s’hi nega, però aconsellat per refugiats republicans i per raons de feina –era director de la Société Français de Lieja –acaba acceptant, posteriorment en Nicolau d’Olwer que havia presidit el SEM li aprovaria la decisió. Des d’aquest càrrec ajuda a refugiats catalans i bascos.

Acabada la 2a guerra mundial toma a connectar amb Batista i Roca a qui ajuda econòmicament en les seves tasques d’internacionalització del fet català. Batista tenia un compte a la Banque Nationale de París, on Fons aportava el seu finançament a través de la Sra. Pico que treballava a la recepció de l’Hotel Royal-Roussillon de Perpinyà, el seu marit havia estat membre d’ORMICA. També, a través dels seus amics Sánchez Granados i Rafael Tona, facilita diners per ajudar els exiliats i els resistents de l’interior, ho fa amb dos pseudònims “Llobregat” i “Besós”.

El 1975, participa en les trobades que es feien als Caputxins de la Diagonal de Barcelona per redactar uns estatuts de l’Assemblea de Catalunya on hi té una destacada col·laboració, però la cosa no fructifica. El mateix any plega tots els seus afers a l’Àfrica del Nord i comença les gestions per crear una societat financera dedicada a recollir cabdals destinats a l’alliberament de Catalunya. A través d’una societat anònima CADEU (Catalans d’Europa) crea la Fundació Catalunya amb la missió de defensar els drets col·lectius i individuals dels catalans. La seu és a St. Julià de Lòria (Principat d’Andorra) i en Fons hi aporta la quantitat inicial de deu mil dòlars i, tot liquidant-se el patrimoni personal, arriba a un milió de dòlars.

A partir de la II Conferència del Consell Nacional Català (CNC) a Avinyó (maig 1969) estableix lligams més estrets amb Batista i Roca. Participa en els Aplecs de Pau i Treva de Toluges. El 1976 havia obert un domicili a Perpinyà. El mateix any Batista vol fer un viatge a l’interior per tal de mesurar les possibilitats d’implantar-hi el Consell Nacional Català; en Fons amb el seu cotxe i acompanyat de la seva dona per donar una imatge de respectabilitat, prenen el camí de la frontera, però són aturats per la policia. En veure el passaport Nansen -d’apàtrida- d’en Batista els agents consulten amb Girona i d’allà amb Madrid i els hi nega l’entrada. Tossuts i decidits ho intenten, més endavant, per Andorra aconseguint-ho finalment. En Batista va fer les gestions per normalitzar la seva situació documental que assoleix l’octubre d’aquell any.

El gener de 1978, en Fons acompanya a en Batista a Bordeus a la II Conferència sobre Política Regional Europea del Consell d’Europa. Quan se celebra la 4a Conferència Nacional del CNC al Centre de Lectura de Reus (20-21 maig 1978) en Fons hi participa amb la ponència: “El futur dels Països Catalans a Europa”. A la mort de Batista i Roca, va haver-hi divergències entre els aspirants a tenir una activitat política electoral i els que volien mantenir el CNC com un referent d’influència ideològica. Dimiteix en Vilanova i altres i en Jové retorna les sigles a Perpinyà, on el CNC s’esllangueix. El fons econòmic del CNC que restava i que controlaven l’E. Genovés i en Duran Roviralta són recuperats pel Joaquim Fons que els entrega a la Fundació Catalunya (entitat constituïda el 1983, a iniciativa de Joaquim Fons, per a la defensa dels drets nacionals dels catalans, tant individuals com col·lectius, i especialment els reconeguts per la Declaració Universal dels Drets Humans).

Joaquim Fons i Pont mor a Barcelona el 23 d’agost de 1991

Per saber-ne més: La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha negat de Robert Surroca i Tallaferro. Pagès editors

 

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Manuel Cruells, un intel•lectual independentista

En Cruells viu la seva infantesa a les Borges Blanques (les Garrigues). Ingressa a l’Orde dels Caputxins (1921). En sortir-ne accedeix a la Universitat Autònoma de Barcelona on estudia Humanitats i Filosofia, especialitzant-se en Història Medieval (1936). Mentre està a l’Autònoma ingressa al BEN (Bloc Escolar Nacionalista) i a la

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)