Joan Rocamora i Cuatrecasas. La Catalunya exiliada

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Joan Rocamora, nascut a Barcelona el 1914, estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on s’incorpora a la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya) i milita al BEN (Bloc Escolar Nacionalista). Ingressa a ERC (Esquerra Republicana de Catalunya). És detingut durant una manifestació de protesta contra el judici al president Companys i al govern català pels fets del 6 d’octubre de 1934.

Primer pla a la dreta, Joan Rocamora amb els joves d’Estat Català durant els  Fets d’Octubre de 1934. (Fons Josep Maria Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya) 

El 19 de juliol de 1936, en esclatar la revolta feixista, pren part en l’atac a l’hotel Colon de la barcelonina plaça Catalunya, on s’havien fet forts alguns militars colpistes. Marxa, voluntari, amb l’expedició que intenta alliberar Mallorca, dins l’equip quirúrgic del Dr. Noé. Pren part en el desembarcament de la Badia de Porto Cristo. Lluita en el front d’Aragó en el cos de Sanitat. Forma part de les Milícies Pirinenques, en una companyia d’esquiadors, amb les que es retira a França per Osca. Retorna a Catalunya i participa en els combats dels Pirineus lleidatans, concretament a la Vall Ferrera. Acaba la guerra amb el grau de tinent. Amb la derrota marxa a l’exili, primer a Perpinyà i, evitant els camps de concentració, després a París. Via Bèlgica, marxa a Colòmbia i Xile, des d’on l’actriu Margarida Xirgu, li aconsegueix la documentació per traslladar-se a Buenos Aires.

Joan Rocamora Cuatrecasas, membre de les Milícies Pirinenques de retirada cap a l’exili, 1939. (Fons Joan Rocamora – Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

Se’n va a viure a Bolívia, durant cinc anys, per acabar la carrera de medicina que la guerra havia estroncat, doncs, en aquest país, li validaven els cursos acabats. A Cochabamba organitza una residència d’estudiants, dirigeix una emissora de ràdio, i participa, com a voluntari, combatent una epidèmia de meningitis.

Retorna definitivament a l’Argentina, hi exerceix com a radiòleg i publica treballs sobre aquesta especialitat, i també d’altres referents a reumatologia. És un membre, molt actiu, de la colònia catalana de Buenos Aires, presidint el Casal de Catalunya i convertint-se en un puntal d’aquest. Va dirigir la revista Catalunya (1953-1964). Rocamora va ser el motor de la publicació del Llibre blanc de Catalunya (1958), on col·laboren molts intel·lectuals catalans exiliats per a denunciar l’opressió del franquisme a Catalunya, ell hi aportà el capítol “Síntesi de la Política Catalana Contemporània”. Orador brillant, participa en molts actes en defensa de Catalunya i les institucions republicanes. En el pacte de Galeuzka fet a Buenos Aires, l’agost de 1958, sota el lema “tres pobles dempeus: Galícia, Euskadi i Catalunya, per la llibertat”, en Rocamora és l’encarregat de fer el parlament en nom de la col·lectivitat catalana. És membre del Comitè que, a l’Argentina, va formar part de la campanya demanant el Premi Nobel de la Pau per a Pau Casals. S’adscriu a la francmaçoneria.

El doctor Rocamora fent unes proves diagnòstiques al Centre Radiològic San Isidro de Buenos Aires,  1950. (Fons Joan Rocamora – MHMC)

Participa en l’organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats el 1958 a Mendoza i el 1960 a Buenos Aires. En aquests darrers és secretari d’aquests. Junt amb Francesc Arnó, Joan Bas, Josep Carbó, Joan Cuatrecasas Arumí, Joan Merli, Ricard Rossell, Josep Rovira i Josep Santaló, és membre de la Delegació, a l’Argentina, de la Generalitat de Catalunya a l’exili. També participa i presideix la Institució Argentina-Catalana de Cultura, amb F. Arnó, J. Cuatrecasas, Isidre Palmada i R. Rossell.

Joan Rocamora Cuatrecasas, acte d’Homenatge als Casals Catalans d’Amèrica celebrat al Saló del Consell de Cent de l’ Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1981. (Fons Joan Rocamora – MHMC)

El 1984, en reconeixement d’una vida d’entrega a la causa de la catalanitat se li concedeix la Creu de Sant Jordi. El 1985, participa en la Comissió América-Catalunya 92. També publica El Casal de Catalunya a Buenos Aires, Joan Rocamora, Curial Barcelona 1991. Catalanes en la Argentenia, J. Rocamora, Artes Graficas el Fénix, Buenos Aires 1992. Records d’un exiliat a Amèrica, entrevista a J. Rocamora, Dalmau editor, Barcelona 1995. Mor a Buenos Aires el 23 de març de 2003.

Els catalans de l’exili i l’emigració van mantenir, en els seus Casals, activitats culturals, artístiques, socials, lúdiques, esportives, etc. Homes com en Joan Rocamora hi van prioritzar sempre les patriòtiques.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

El nostre home a l’Havana

En record i homenatge de Josep Pineda i Fargas nat a Centelles (Osona) el 1894 i mort a Hato Rey (Puerto Rico) el 1973. El 1914 interrompé els seus estudis universitaris i es traslladà a Cuba per fer-se càrrec d’un negoci familiar. S’adscriu al Centre Català de l’Havana que arribà

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)