Joan Josep Ferrer Grau i les penjades de banderes

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

El 4 de gener de l’any 2000, va morir en Joan Josep Ferrer i Grau “el sastre”, membre de l’organització militar del Front Nacional de Catalunya, l’artífex de les penjades de banderes dels anys 40. En la cerimònia d’acomiadament va parlar-se de l’espòs, el pare i les tòpiques paraules que, els sacerdots, diuen en aquests actes; però ni un mot de la seva lluita i entrega al servei de Catalunya i la llibertat. Vaig escriure una carta al diari AVUI explicant la seva activitat militant perquè no marxés sense un petit i modest reconeixement. Va venir a veure’m la companya del Front, Teresa Clota que, aleshores, acomboiava, amb altra gent, a en Xirinacs a la barcelonina plaça de Sant Jaume en la Plantada Cap a l’Assemblea dels Països Catalans. Tenien per costum repartir algun paper a la gent que s’aturava per preguntar o interessar-se, fos un poema o explicació històrica, i va demanar-me si podia fer una ampliació de la carta a l’AVUI per repartir-la.

Joan Josep Ferrer i Grau (Barcelona, 2 agost 1920 – 4 gener 2000)

El nom de Joan Josep Ferrer i Grau és gairebé desconegut de tothom. Va ser un d’aquests herois anònims que, quan Catalunya va necessitar els seus millors fills, van saber fer el pas endavant, salvant la nostra dignitat de poble, en una de les hores més tràgiques de la nostra història nacional només comparable a la repressió de després de l’ocupació del 1714.

En Joan Josep Ferrer i Grau va participar en la guerra de 1936-1939 com a soldat d’infanteria, en una de les últimes lleves reclutades; va prendre part en els combats del Cap de Pont de Balaguer.

L’any 1943 es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya (FNC). Casa seva, al carrer de la Riera Alta –on va néixer i on va morir- situada al barri antic barceloní, esdevingué un quarter general del FNC. Allà es varen imprimir els primers manifestos del FNC, el primer número de la revista Per Catalunya, portaveu de l’organització, i també s’hi van preparar moltes altres accions.

La revista “Per Catalunya”, òrgan del Front editada a partir de l’abril de 1945

Pel fet que era escalador, en Ferrer i Grau va ser un dels artífexs de les penjades de banderes dels anys 40: la del transbordador del port, les de la Sagrada Família…, que feien sota protecció armada, perquè s’hi jugaven la vida. Cal destacar l’impacte, moralment positiu, que aquestes accions tenien damunt la gent, a la Catalunya vençuda, terroritzada i afamada d’aquells temps.

D’aquesta manera, la nit del 10 a l’11 de setembre de 1944, mentre Jaume Cornudella, Carles Soler i Jaume Martínez, proveïts d’armes, esperen en un bar que quedava a la parada final del tramvia de la Barceloneta, unes persones vestides de pescadors, equipats amb unes bosses on porten plegada la gran bandera catalana que han estat cosint, amb una clau falsa per obrir la porta de la torre del port i els estris per arrossegar la bandera pels cables del telefèric, entren directes a la torre de Sant Sebastià i l’escalen. Joan Grau, Joan Josep Ferrer i Ferran Marull són els voluntaris triats per a aquesta acció.

Un cop acabada l’operació, aquella nit tant els integrants de grup d’acció com els del grup de protecció  van dormir fora de casa. Mentre l’acció s’estava portant a terme, es va repartir la propaganda impresa a casa d’en Joan Josep Ferrer a totes les comarques on hi havia presència de l’FNC.

L’endemà, moltes mirades es fixaren en la senyera penjada al cable del telefèric i moltes eren les llàgrimes que maldaven per sortir. Un diari falangista en va manipular la fotografia i va convertir la bandera quadribarrada en una estelada.

La premsa franquista publica una foto manipulada de la senyera que penja un escamot del Front, la diada de 1944 al telefèric de la Torre de Sant Sebastià de Barcelona, convertint-la en una estelada

El dia de Sant Jordi de 1945, la secció militar de l’FNC va donar un altre cop d’efecte. Així, mentre al xamfrà de Còrsega amb Sardenya un grup de militants, convenientment armats, constitueixen l’escamot de protecció, Joan Josep Ferrer juntament amb deu persones més entren al temple de la Sagrada Família i hi resten amagats. Josep Oriol Palà, Joan Josep Ferrer i Joan Espinet pengen una gran bandera catalana a dalt de les torres del temple. Per acabar la feina i posar més dificultats a les autoritats, serren les escales de ferro del capdamunt de la torre, de manera que no s’hi pugui accedir fàcilment.

 En Ferrer és detingut en la caiguda del 1946, el 13 de juny són intervingudes les armes, explosius, la impremta i en total hi ha catorze detinguts: Octavi Viladrosa i Mas, Gregori Font i Cativiela, Emili Boté i Serrat, Joan Josep Ferrer i Grau, Josep Serra i Estruch i Jaume Martínez Vendrell, de la Secció Militar de l’FNC; Pere Begué i Cigonyà, Jaume Castells i Linyola, Josep Oriol Domènech i Joan Franz i Adrover, de la Secció Universitària, i Mercè Oller i Prat, Antoni Romeu i Just, Ferran Valls i Mencion i Francesc Gonzàlez i Graells, del grup del CEC. Tots foren brutalment torturats, i en Joan Josep va intentar suïcidar-se per por de no poder resistir i evitar delatar els companys. Van eludir condemnes de mort per la pressió que feren les Conselleries britàniques i franceses que agraïen així la col·laboració del FNC durant la Segona Guerra Mundial, a favor dels aliats en serveis d’espionatge i cadenes d’evasió de gent perseguida a l’Europa ocupada. Cal destacar que l’aportació dels catalans a l’alliberament d’Europa va ser molt important. Joan Josep Ferrer va acabar sentenciat a una condemna de quinze anys.

De tot això, en Joan Josep Ferrer i Grau no en va fer mai ostentació. La Catalunya oficial no li ha reconegut el seu esforç. Nosaltres avui ho fem.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Sang, dolor i esperança

Octavi Viladrosa i Josa, nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1922, vinculat de ben jove a l’Orfeó Gracienc, juntament amb Josep Planchart, el seu inseparable amic de joventut, militarà primer a Estat Català (EC) i, després de l’ocupació de Catalunya, al Front Nacional de Catalunya (FNC), fou conegut

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)