Joan Fiveller, els vectigals i el “Pacta sunt servanda”

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Imposar i pagar impostos és més vell que anar a peu. Els romans, pel fet de transportar i entrar mercaderies en els pobles i ciutats, vehere, et gravava amb el “vectigal” que va persistir, amb aquest nom o altre, fins al s. XX. A Vic, els pagesos que entraven pel Sud, amb gallines, conills, o altres viandes, pagaven el vectigal al burot, funcionari municipal, instal·lat en entrar al parc Jaume Balmes. Arreu era igual.

Se’n cobraven altres de vectigals, per entrar a ports, travessar rius, per exercir la prostitució (vectigal ex capturis -en temps de Calígula-), o per gestionar excrements (vectigal urinae). A la Prússia post la nostra guerra de Successió, la solteria femenina tenia un gravamen, vectigal in puellas, per afavorir els casaments i la natalitat. A Europa, fins a mitjans del s. XX, del vectigal en deien: octrois. Foren, fins fa poc, impostos indirectes, amb una finalitat concreta: l’impost de clavegueram, per reparar/millorar/establir clavegueres; l’impost de circulació, per afavorir millors carrers i aparcaments; impost sobre rètols; els guals, i molts d’altres per tots coneguts. Ara els impostos indirectes han perdut la seva finalitat. Tots van a una caixa, estatal, autonòmica o municipal, i amb aquests impostos, ben o mal gestionats, ho paguen tot, serveis, sous de funcionaris, polítics i assessors.

A Catalunya tothom estava subjecte a pagar impostos, comtes-reis inclosos. A Castella nobles, església i “Corte” n’estaven exempts, amb excepcions. Però vet aquí que quan, dissort afavorida pels precs del papa Luna Benet XIII en col·laboració amb els germans Ferrer, entraren en discutir la successió de Martí l’Humà (Compromís de Casp de 1412) on es compraren els vots d’algun compromissari polític català, n’eren tres, elegiren a Ferran d’Antequera. Ferran prou jurà les nostres Constitucions, ben cert, però no les devia llegir prou bé, tenint al cap com tenia, els costums i lleis de Castella, absolutistes, on el rei feia i desfeia, sense haver de pagar res; només cobrava. Però no a Catalunya, on des d’un inici, regia el nostre aforisme: «Faci lo Rei la llei a la Cort, amb la Cort», és a dir, el rei Ferran d’Antequera, no podia fer el que volia, menys, si no respectava el “Principi d’Observança” que deia: «Poc valdria fer lleis i constitucions, si no foren per Nos e per nostres oficials observades» (Jaume II, 1291), recordant-li al d’Antequera i successors que «El príncep té potestat en tant que el poble l’hi atorga», vist que «el poder judicial ve de la llei; la llei ve del costum i el costum, ve del poble». (S’ho poden aplicar ara igualment el TC, TS, AN, PSJC i la JEC).

Ferran I, Ferran d'Antequera
Ferran I jura les Constitucions catalanes (1413)

Si el comte-rei no compleix amb les Constitucions, amb el contracte social que l’obligava i obliga a gestionar la cosa pública en benefici de l’interès general del territori d’on n’és príncep, si no ho fa, el poble afectat, pel Dret de Resistència, recupera llur sobirania i canvia de rei, com es va fer amb Felip V, també ho feren els Països Baixos en 1581 amb l’“Acta d’obduració de Leiden” 26.07.1581, destituint Felip II de Castella i declarant-se independents, i tot per què?, per no haver complert, el pacta sunt servanda, que no vol dir altra cosa que: el contracte civil i els pactes signats en constitucions hi són per a complir-los.

Ferran d’Antequera, fou nomenat comte-rei el 1413. El nomenament portà a la guerra. La mare del pretendent Jaume d’Urgell, Margarida de Montferrate, li va dir «fill, o rei, o res», i sent així, el d’Antequera amb tropes castellanes va entrar a Balaguer vencent a Jaume d’Urgell el dissortat; qui va recórrer diferents presons, la darrera a Xàtiva, fins a la seva mort el 01.06.1433.

Quan les tropes de Ferran d’Antequera s’establiren a Barcelona, no volgué aquest pagar el vectigal sobre la carn adquirida i consumida. El Consell de Cent va comissionar a Joan Fiveller, conseller primer, (1416) per a exigir al rei que, en aplicació de les lleis catalanes, pagués els impostos, com tothom. Abans d’anar al palau reial, feu testament i es confessà; l’encontre era perillós. L’entrada a palau fou complexa; el conseller primer, amb dos dallonses, va defensar les Constitucions i furs de Barcelona; parlamentaren; el rei va reunir als seus assessors aconsellant-lo aquests, pagar segons lleis jurades. El rei va acomiadar Fiveller, amb un amenaçant: «per a vos queda aquesta volta la victòria». Finalment el d’Antequera va pagar.

Joan Fiveller
Joan Fiveller exigeix a Ferran d’Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885)

El comte-rei va emmalaltir de pesta, retirant-se a Igualada on va morir el 02.04.1416, diuen, acompanyat del gens rancorós Fiveller. Mal començàvem amb la nova nissaga de comtes-rei.

Joan Fiveller fou conseller diferents vegades a partir del 1406; conseller en cap de 1418 al 1419, partint llavors a Sardenya on fou marquès d’Oristany; tornà a Barcelona per a ser novament conseller en cap del 1427 al 1428. Honor i glòria a Joan Fiveller, defensor dels drets i llibertats dels catalans i barcelonins!

Podem trobar la seva estàtua a la Casa de la Ciutat de Barcelona, Cap i Casal de Catalunya, ara governada amb vots estranys. Alcaldessa, regidors, diputats i polítics, quan passeu pel seu davant, l’hauríeu de saludar, amb respecte, recordant que se la va jugar davant tot un comte-rei, a qui va obligar a respectar les lleis. Pacta sunt servanda. 

Joan Fiveller, estàtua ubicada a la façana d l’Ajuntament de Barcelona, de Josep Bover (1844)

 

Sebastià Sardiné Torrentallé. Advocat i investigador històric

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

De les Assemblees de Pau i Treva a la República Catalana

L’article 61 de la Proposta de Constitució per a la República Catalana de Constituïm crea: l’Institut Internacional de Pau i Treva de Catalunya (International Institute for Peace and Truce of Catalonia) amb vocació internacional. Després del Brexit cal redefinir la UE. Catalunya ofereix altra manera de resoldre els conflictes, siguin armats

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)