Joan Cullaré Ibars, un patriota senzill

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Quan tenia cinc anys, els seus pares van traslladar-se de Barcelona a Lleida on, en Joan, va establir-se la resta de la seva vida. El 1933 ingressa al grup cultural de la Joventut Republicana de Lleida. Participa en els fets del 6 d’octubre de 1934, va ser ferit i és empresonat. Posteriorment s’afilia a Estat català.

Joan Culleré i Ibars (Barcelona, 1916 – Lleida, 1995).

Pren part en la guerra civil dins el cos d’Intendència. Quan la retirada passa pels camps de concentració francesos de Sant Cebrià i Agde. S’incorpora a la resistència contra l’ocupació alemanya i el nazisme, dins el Réseaux Alibi-Maurice format gairebé per gent del Front Nacional de Catalunya (FNC), on Culleré s’havia incorporat.

Torna a Catalunya el 1948, essent el màxim referent del Front a la terra ferma. Va col·laborar en totes les activitats en defensa de la democràcia, la nostra cultura i la llibertat nacional de Catalunya, que van tenir lloc a Lleida i comarques de ponent. Quan el franquisme, en un intent de mutilar Catalunya, va intentar segregar les comarques lleidatanes afegint-les a un inventat “Valle del Ebro”, sota control administratiu espanyol, va trobar una forta oposició a tot Catalunya, sobretot la part occidental. Cullaré va estar en la cresta de totes les campanyes i mobilitzacions que van aconseguir que el franquisme se l’embeinés. Dins de la seva maleta de representant comercial de diverses empreses, portava, entre albarans i propaganda, les octavetes, documents, revistes clandestines i materials fets a ciclostil, que li arribaven de la direcció central del Front.

Una anècdota curiosa és que, pel 15 d’octubre de 1969, va encomanar a l’aparell d’impressió clandestí del FNC, ubicat a Barcelona, que féssim un manifest i unes octavetes amb motiu de la commemoració de l’assassinat del President Companys, per llençar a la capital del Segrià. Els documents anaven signats uns pel Front i, altres pel FNC com a membre de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i, el que dóna al fet un to anecdòtic, són les octavetes que ens va fer imprimir pel PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) on també hi constava la seva pertinença a la Coordinadora. A causa de la llençada de papers, prèvia al 15 d’octubre, on es convidava a la gent a passar pel davant de la Generalitat (aleshores “Diputación”), la ciutat va aparèixer presa militarment per la guàrdia civil i la policia espanyola.

En Culleré va ser el delegat del FNC a l’Assemblea de Catalunya de Ponent (1971). Dins el Front va pertànyer al Consell Nacional, que va arribar a presidir. El primer acte polític públic que va fer-se a Lleida, després de la mort del dictador, va ser un míting del Front on, juntament amb en Joan Cornudella i Barberà i Joan Ramon Colominas hi va participar en Culleré. Va ser candidat a les eleccions on el FNC va anar amb Nacionalistes d’Esquerra, l’any 1980 com a diputat, i el 1982 com a senador.

El 1990, com a reconeixement a tota la seva trajectòria, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi. El 1995, la Paeria li atorga la Medalla d’Argent de la Ciutat de Lleida. Arran de la seva mort (octubre de 1995), l’Ajuntament de la seva ciutat, ha volgut mantenir-li un record permanent donant el seu nom a un carrer.

Per tota la seva vida de lluita i de servei, en unes circumstàncies molt difícils, en Joan Culleré va guanyar-se el respecte de tot el món democràtic del nostre país. Els que, a més, vam tenir el privilegi de lluitar al seu costat en els rengles del Front Nacional de Catalunya, gaudint de la seva amistat i apreciant el seu tarannà senzill i tendre, vam aprendre a estimar-lo.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

“Papa Baltà” i la Societat d’Estudis Militars

Miquel Arcàngel Baltà i Botta (Barcelona, 1892 – 1964) va ser farmacèutic i químic, deixeble del  filòsof i biòleg Ramon Turró. El 1916 ingressa, com a soci jove, a la Lliga Regionalista. El 1924, en plena dictadura primoriverista, és un dels fundadors del SEM (Societat d’estudis Militars) que presidia Nicolau

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)