Jaume Fortuny i Fontanet. Tres condemnes a mort

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Jaume Fortuny i Fontanet neix, l’octubre de 1917, al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat, zona plena d’influències cenetistes que condicionà la seva consciència llibertària barrejada amb un fort i profund sentiment nacional abrandat de macianisme. Milità a ERC (Esquerra Republicana de Catalunya).

El 19 de juliol de 1936 surt al carrer per enfrontar-se als militars revoltats contra la legalitat republicana. Intenta entrar a l’Exèrcit de l’Aire, aprofitant que tenia el títol de vol a vela, però la seva adscripció a la CNT (Confederació Nacional del Treball) ho va frustrar, puix l’estament militar de l’Aeri Popular de Barcelona estava en mans comunistes.

Escola popular de guerra de la Generalita. Arxiu fotogràfic de Barcelona, Pérez de Rozas (gener de 1937)

Ingressa a l’escola de Guerra de la Bonanova barcelonina, d’on surt com a tinent. És nomenat comissari polític del 864è batalló de la 216a Brigada Mixta de la 67a Divisió de l’Exèrcit Popular. Posteriorment, és ascendit, amb només 19 anys, a comandant i nomenat Comissari de Propaganda de tota la Divisió. És ferit greument dues vegades. El final de la guerra li agafa a Alacant des d’on, amb altres companys empren una llarga fugida, cap a Barcelona uns i a França altres. S’amaga a casa de la seva promesa i posteriorment, aprofitant coneixences familiars, s’incorpora al servei militar quan és cridada la seva lleva.

Durant un permís és reconegut per un falangista que intenta detenir-lo, tanmateix, ell aconsegueix fer-se escàpol. Aprofitant la documentació del permís i amb l’uniforme de soldat, intenta el camí de la frontera, però és detingut a Vic per la Guàrdia Civil. Portat al local de la Falange de l’Hospitalet és brutalment apallissat.

Se l’empresona al castell de Montjuïc, i jutjat en Consell de Guerra pel càrrec de Comissari Polític, és condemnat a mort.

Mentre es trobava al castell, el 3 d’octubre de 1940 hi porten el president Lluís Companys. En Jaume, amb la col·laboració de la seva promesa que participava en tasques de resistència –i que posteriorment moriria en una topada amb la Guàrdia Civil a prop de Llívia- va empescar-se un pla per tal d’alliberar el President i dur-lo a l’ambaixada anglesa o americana. Amb la complicitat d’un presoner que treballa a la cuina, li fa arribar fins a tres missatges confeccionats amb paper de fumar: «President: estem assabentats de la vostra arribada. No us desanimeu. Vetllem per la vostra llibertat. Ànim!  (CP 67 D)». Tres dies més tard el segon missatge: «President: tot està previst. Ànim! Visca la llibertat (CP 67 D)».  El 12 d’octubre, el tercer missatge  «President: avui arriba l’hora de la llibertat. Ànim. Visca Catalunya Lliure (CP 67 Divisió)». Aquest darrer missatge fou interceptat, s’establiren mesures de vigilància estrictes i els presoners foren aïllats.  Descobert, en Fortuny torna a ser torturat, resta trenta dies incomunicat i apallissat.  Jutjat en un nou Consell de Guerra per aquest fet, rep un altre “cantimplora” (com deien en argot a la pena màxima).

Lluís Companys, Castell de Montjuïc (octubre de 1940)

«15 d’0ctubre 1940. Estirat al llit ploro i renego per dintre i per fora. Han assassinat el President de la Generalitat Catalana! Ho pressentia, no han valgut les manifestacions que havia fet el company Pardo, que, al meu costat, segurament renega en silenci. El conec. Són una colla de botxins en acció continuada. Assassins potencials… Pobra Catalunya».

Traslladat a la presó Model viu l’infern de les “saques” dels companys condemnats com ell a la darrera pena. El sadisme d’alguns funcionaris que quan, a la nit, anaven a buscar els que havien de dur al Camp de la Bota pel seu afusellament, si a la cel·la n’hi havia dos amb el mateix nom de pila, feien un temps entre el nom i el cognom, per tal de tenallar d’angoixa a tots dos. Per dues vegades viu el drama de veure marxar cap a la mort un pare i el seu fill.

El desembre de 1942, torna a ser jutjat. Aquest cop culpat d’haver estat Comissari de Propaganda, amb el resultat de sempre, una altra pena de mort. Per ell, però, un dia va arribar l’indult i, més tard, la llibertat. La recull a Talavera de la Reina, el 1949. Havia passat tancat 10 anys de la seva joventut. El pare i la mare havien mort mentre ell estava empresonat.

Totes aquestes vicissituds no van fer perdre el tremp en Jaume Fortuny i quan l’any 1984, amb Ignasi Pontí, l’Agustí Barrera, l’Enric Borràs i qui signa aquest escrit crearem el  “Grup per a l’Anul·lació del Procés al President Companys” GAPPC i l’anàrem a cercar, es convertí en un dels motors de la iniciativa, junt amb altres amics i companys que s’hi afegiren.

Jaume Fortuny i Fontanet, nat a l’Hospitalet del Llobregat el 12 d’octubre de 1917, mor a Ripollet l’ 1 d’abril de 1988

Ell, l’home que intentà arrabassar de les urpes dels franquistes el president Companys, volia mitjançant la seva reivindicació, salvar-lo de l’oblit i de la ignomínia d’haver estat condemnat per «delito de rebelión militar» pels mateixos que es rebel·laren en contra de la legalitat democràtica.

En els diversos actes de presentació del Grup, a diferents llocs de Catalunya, vam comprendre el perquè el nomenaren comissari de Propaganda, posseïa la paraula inflamada, tenia l’art de l’oratòria del míting, pujava la tensió del públic en un crescendo continuat, fins a arribar a l’esclat, la conclusió final, la consigna breu i concisa que explotava com un espetec, enmig de la sala.

Vàrem conèixer en Jaume i el vàrem estimar. Home afable i directe, amb la vivacitat i empenta d’un jove, alhora crític i entusiasta, sempre honest i amic dels seus amics. Lluny dels compromisos polítics fets entre passadissos, en Jaume, mantenia viu en el seu cor, cansat de la lluita per la llibertat, la figura del qui representà la nostra dignitat col·lectiva enfront dels que intentaren esborrar-nos del mapa com a nació. Que el seu exemple sembri la llavor que fecundi el terrer de la Pàtria.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Vicenç Albert Ballester, pare de l’Estelada

Nascut a Barcelona el 1872, Vicenç Albert Ballester i Camps, segueix estudis de nàutica traient-se el títol de pilot a Barcelona. Continua així la tradició paterna, ja que el seu pare era capità de la marina. Ell treballa a la Marina Mercant de pilot, però ha de deixar-ho per motius

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)