Jaume Compte i Canelles, independència i lluita obrera

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Des de molt jove, en Jaume Compte s’interessà per la situació d’opressió colonial que vivia el poble treballador català. Militant d’Estat Català (EC), el 1925  fou un dels fundadors de Bandera Negra, liderada per Marcel·lí Perelló. La funció d’aquest grup era dur a terme accions armades contra les institucions i col·laboradors de l’Estat espanyol a Catalunya.

Jaume Compte i Canelles (Castelló d’Empúries, 1897 -Barcelona, 1934)

El 30 de maig de 1925, l’escamot Roell, de Bandera Negra, planejà un atemptat contra el rei Alfons XIII  i posà una bomba de 43 kg a la via del tren del túnel del Garraf, per la qual havia de passar el tren que portava el rei de tornada cap a Madrid. Una delació féu fracassar l’intent, ell i deu dels seus companys foren detinguts, torturats i jutjats. Jaume Compte fou condemnat a morir al garrot vil, junt amb Marcel·lí Perelló i Julià Garriga. Finalment, la sentència  els és commutada per la de cadena perpètua.

Vista procés als acusats del Complot del Garraf. Setmanari “La Tronada”, 8 de maig 1926

Amb l’arribada de la República el 1931, els set  membres de l’escamot que encara restaven empresonats són amnistiats, entre ells Miquel Badia. Del 14 al 17 d’abril, J. Compte és un dels impulsors de la Guàrdia Cívica Republicana, que ha de defensar la República Catalana proclamada per Francesc Macià.

Miquel Badia, Jaume Compte, Francesc Ferrer i Deogràcies Civit, indultats (1931)

Decebut per la claudicació de Macià i el seu entorn polític, rebutja la Conselleria de Treball que li oferia el nou Govern de la Generalitat. No accepta la integració d’EC, dins del bloc format per ERC, de la qual en critica els posicionaments possibilistes i reformistes. Entre el 3 i el 10 de  gener de 1932, Jaume Compte convocà una assemblea per tal de fixar les bases d’un partit nacionalista revolucionari, s’escindí d’ERC, impulsà la formació d’Estat Català Força Separatista d’Extrema Esquerra (ECFSEE), organització que incorporà al seu ideari independentista, un contingut social de defensa dels interessos de la classe treballadora. L’abril del 1933 al portaveu de l’organització l’Insurgent número 3, (22/04/1932), en l’article: Conferència Nacional Obrera. Tesi sobre la qüestió internacional s’hi feren unes consideracions sobre la crisi econòmica internacional, l’atur  i l’internacionalisme obrer.

Uns mesos més tard l’ECFSEE passà a anomenar-se Estat Català Partit Proletari (ECPP), en el seu Projecte de Programa de l’octubre del 1932, en l’apartat: Projecte de Programa de Tesi Sindical, proposaven: Jornada de 7 hores sense disminució de salaris. Control obrer de la producció per mitjà dels Comitès de Fàbrica. Per la independència de Catalunya, l’establiment d’un règim socialista mitjançant un govern obrer i pagès, i la unió amb les Repúbliques Socialistes existents.

A partir del 1934, l’ECPP passà a dir-se Partit Català Proletari (PCP), tindrà uns 500 militants, gairebé tots a Barcelona i bona part al CADCI, del qual  controlaran la direcció, junt amb els afiliats, militants del Partit Comunista Català (PCC), desplaçant a ERC, que fins aleshores era hegemònica dins el CADCI.

La tarda del Sis d’Octubre del 1934, uns 30 afiliats del CADCI que disposaven de 17 armes llargues, s’atrinxeraren, dins del local, disposats a defensar l’Estat Català de la República federal espanyola que havia proclamat el president Lluís Companys a les 20.10 h des del Palau de la Generalitat.

Proclamació de l’Estat Català de la República federal espanyola, president Companys, 6 d’octubre de 1934

Poc després de la proclama del president Companys, el govern espanyol declarà l’estat de guerra. A les 22.40 h una Companyia del 34 Regiment d’Infanteria situada davant del CADCI llegí el Ban de guerra, una descàrrega provinent del CADCI, matà un sergent, ferí un oficial, cinc soldats i un músic. La tropa emplaçà canons davant de l’edifici i començà el canoneig, com a resultat de les granades disparades, els militants del PCP, Jaume Compte, Manuel Gonzàlez Alba i Amadeu Bardina del PCC, moriren  la matinada del 7 d’octubre. La resta de militants fugiren pels terrats per evitar ser detinguts.

 

Local CADCI, 7 octubre 1934. Foto Agustí Centelles

Jaume Compte i els seus dos amics són un referent emblemàtic d’aquells militants obrers que, des de posicions d’un marxisme nacional, foren coherents amb la seva Pàtria i la seva classe.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Sant Joan: Festa Nacional dels Països Catalans

Hi ha la creença popular que atorga als focs de Sant Joan virtuts de caràcter remeier, purificador i de fecunditat. Hom creu que qui salta el foc de Sant Joan, té la salut assegurada durant tot l’any, els fadrins no eren aptes pel matrimoni fins que no havien saltat set

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)