Janus i el mes de gener

La Durada dels esdeveniments i la separació que hi ha entre ells, l’home les mesura amb el temps. I és precisament aquesta magnitud física que ens indica que un any equival al temps que triga el nostre planeta a fer una volta completa al voltant del Sol. Per aquest motiu cada any, entre l’alegria i l’algaravia, la majoria de països celebren el primer dia de l’any en funcions del calendari que utilitzen, i que avui dia majoritàriament és el gregorià, instaurat en 1582 pel Papa Gregori XIII.

Però el compte sistematitzat del temps no sempre ha estat d’aquesta manera. Antigament, els calendaris es basaven en cicles lunars, com demostra el calendari més antic trobat a Escòcia, que data de 8000 aC i que mesura el temps a partir de les fases del Sol i de la Lluna. A l’antiga Roma, la divisió del temps era atribuïda al mític rei Ròmul, però també existien Altres calendaris que oscil·laven entre 10 i 13 mesos que s’iniciaven en Lluna Nova.

El calendari romà només tenia 10 mesos amb 31 dies per Martius, Maius, Quinctilis i Octobris i 30 dies per Aprilis, Iunius, Sextilis, Septembris, Novembris, Decembris. L’any durava 304 dies i s’iniciava el mes de març, dedicat a Mart, déu de la guerra. En aquest dia els polítics també prenien possessió dels seus càrrecs i amb ells començaven les seves campanyes bèl·liques, i finalitzava l’últim dia del mes de setembre, quan cessaven les activitats agrícoles i militars. A partir d’aquell moment, s’iniciava un període de temps de purificació col·lectiva que s’estenia fins al primer dia de març, quan començava el següent any.

 

Però, a partir de l’any 700 aC, es van afegir el mes de Ianuarius (Gener) amb 29 dies, i Februarius (Febrer) amb 28 dies. A partir d’aquell moment, l’any natural començaria i acabaria en el solstici d’hivern. Però així i tot, seguien faltant onze dies a l’any per quedar alineat amb l’any solar. Per aquest motiu, es va afegir el “mensis interclaris” durant el mes de Febrer. La decisió del moment quan s’intercalava i la seva durada depenia de Pontifex Maximus que, com a polític actiu, manipulava a la seva conveniència i interessos causant grans desfasaments entre el calendari i les estacions.

Per posar fi a aquests abusos, l’any 45 Pontifex Maximus Juli Cèsar va encarregar al filòsof i astrònom Sosígenes d’Alexandria l’elaboració d’un calendari. Aquest calendari conegut amb el nom de calendari julià disposava d´un cicle solar amb 365 dies i sis hores, i per això, es crearia un dia extra anomenat “bis sextus”. Però Juli Cèsar, el mateix que va governar la Gàl·lia transalpina, territori que durant l’Edat Mitjana es convertiria en la històrica Occitània, va afegir un dia al mes Quintilis, que canvià de nom en el seu honor a “Julius” i, 21 anys després, August faria el mateix amb el mes Sextilis que va passar a anomenar-se “Augustus”. És possible que tots dos augmentessin un dia als seus respectius mesos perquè fossin imparells, ja que existia la superstició que els nombres parells portaven mala sort. Però, com els dies havien estat restats al mes de febrer, aquest va quedar més curt en relació amb la resta de mesos, per això, el dia “bis-sextus” es va situar al mes de febrer.

El calendari julià va ser declarat oficial durant l’imperi romà, però també ho va ser per a l’església catòlica que va seguir fent els càlculs de les celebracions cristianes d’acord amb aquest, com ara el càlcul de la Pasqua de Resurrecció, que se celebrava el diumenge posterior al primer pleniluni durant l’equinocci de primavera. Tot i que l’església catòlica va sostenir durant el concili de Nicea (325), que els càlculs de Sosígenes d’Alexandria eren erronis, va seguir utilitzant el mateix calendari fins a l’any 1582, quan el dia 24 de Febrer, el papa Gregori, per mitjà de la butlla Inter Gravissimas reforma el calendari julià i instaura les bases del futur calendari gregorià.

 

Comissió per la reforma del calendari, Tavoletta di Biccherna (Siena, 1582-1583)

 

No obstant això, el calendari gregorià no va tenir una bona acceptació fins al segle XVIII. El rebuig inicial va ser considerable, fins i tot en els països amb tradició ortodoxa que van trigar molt a acceptar-ho. De fet, alguns no ho van fer fins al segle XX, com és el cas de Bulgària i Grècia. Fins i tot encara avui alguna de les esglésies ortodoxes segueixen utilitzant el calendari julià per a les seves celebracions. Per aquest motiu, el Nadal ortodoxa, sèrbia i russa no se celebra el dia 25 de desembre sinó el dia 7 de gener.

El primer mes de l’any en el món occidental és el mes de gener, i el seu primer dia, segons la tradició judeocristiana, coincideix també amb el vuitè dia del naixement de Jesús quan li va ser practicada la circumcisió. No obstant això, el mes de gener està dedicat també al déu Janus. En la mitologia romana, Janus és el déu de les portes, dels principis i els finals, tenint cura i garantint sempre l’èxit. Per aquest motiu, els romans l’invocaven públicament el primer dia de gener. Fins i tot Ovidi va arribar a caracteritzar-lo com l’únic déu capaç de custodiar ell sol l’Univers.

No obstant això, aquest déu, que no té equivalent en la mitologia grega, entre altres, se li atribueix la invenció dels diners i està representat amb dues cares, motiu pel qual se l’ha relacionat també amb un dels més freqüents i detestables comportaments inherents a l’ésser humà: la hipocresia.

 

Déu Janus

I mentre esperem l’arribada del pròxim mes de febrer, dedicat precisament a “februa”, el festival romà de la purificació, és possible que l’aspecte dissímil entre si que posseeix Janus, ens recordi també la manca d’honestedat a la qual lamentablement està massa acostumada la societat. Practicada de forma habitual per alguns polítics, la hipocresia no sempre és exclusiva de les classes dominants. De fet, cap de nosaltres estem exempts, ni tan sols quan en un intent de protecció psicològica practiquem l’autoengany. Tanmateix, aquesta projecció psicològica associada per Freud als que tenen dificultats en reconèixer les seves pròpies imperfeccions, és possible que ni tan sols ens alliberi de veure’ns reflectits a la cara d’aquest mític déu.

 

Griselda Lozano, experta en Occitània i història religiosa medieval

Podeu col·laborar en el seu nou projecte: Divinòc

 

Janus e lo mes de genièr

La durada dels eveniments e la separacion que i a entre eles, l’òme la mesura amb lo temps. E es justament aquela grandor fisica que nos indica qu’un an equival al temps que lo passa nòstra planeta a far un torn complet a l’entorn del Solelh.
Per aquela rason cada an, dins lo regaudiment, la majoritat de païses celèbran lo primièr jorn de l’an en foncion del calendièr qu’emplegan, e qu’a l’ora d’ara es, majoritàriament, lo gregorian, instaurat en 1582 pel papa Gregòri XIII.

Mas lo compte sistematizat del temps se faguèt pas totjorn aital. Ancianament, los calendièrs se basavan suls cicles lunars, coma o demòstra lo calendièr pus ancian trobat en Escòcia, qu’es de l’an 8000 abans lo Crist, e que mesura lo temps segon las fasas del Solelh e de la Luna. Dins l’anciana Roma, la division del temps èra atribuida al mitic rei Romul, mas i aviá tanben d’autres calendièrs qu’oscillavan entre 10 e 13 meses que començavan a la luna novèla.

Lo calendièr roman aviá pas que 10 meses amb 31 jorns per Martius, Maius, Quintilis e October e 30 jorns per Aprilis, Iunius, Sextilis, September, November, December. L’an durava 304 jorns e començava lo mes de març, consagrat a Mart, dieu de la guèrra. En aquel jorn los politicians prenián tanben possession de lors cargas e començavan lors campanhas guerrièras, e lo tèrme èra lo darrièr jorn del mes de decembre, quand cessavan las activitats agricòlas e militaras. A comptar d’aquel moment, començava un periòde de temps de purificacion collectiva que s’estendiá fins al primièr jorn de març, quand començava l’an seguent.

Mas, tre l’an 700 abans lo Crist, s’apondèt lo mes de Ianuarius (genièr) amb 29 jorns, e Februarius (febrièr) amb 28 jorns. A partir d’aquel moment, l’an natural començariá e s’acabariá al solstici d’ivèrn. Ça que la, mancava totjorn onze jorns per que l’an demorèsse alinhat amb l’an solar. Per aquela rason, s’apondèt lo “mensis intercalaris” pendent lo mes de febrièr. La decision del moment que s’intercalava e de sa durada dependiá del Pontifex Maximus que, coma politician actiu, manipulava segon sa convenença e sos interèsses en causant de grands decalatges entre lo calendièr e las sasons.

Per metre fin a aqueles abuses, en l’an 45, lo Pontifex Maximus Juli Cesar carguèt lo filosòf e astronòm Sosigènes d’Alexàndria l’elaboracion d’un calendièr (calendièr julian) de cicle solar amb 365 jorns e sièis oras e per aquò, se creariá un jorn suplementari nomenat “bis sextus”. Mas, en mai d’aquò, Juli Cesar, lo meteis que governèt la Gàllia transalpenca, territòri que pendent l’Edat mejana vendriá Occitània, apondèt un jorn al mes de Quintilis, que renomenèt “Julius” en son pròpri onor,  e 21 ans puèi, August fariá la meteissa causa amb lo mes Sextilis que lo faguèt apelar “Augustus”.

Es possible que totes dos aumentèsson un jorn a lors respectius meses per que foguèsson impars, pr’amor que i aviá la supersticion que los nombres pars portavan lo malastre. Mas, coma los jorns èran estats levats al mes de febrièr, aquel mes demorèt mai cort a respècte dels autres meses, per tant, lo jorn “bis sextus” se placèt al mes de febrièr.

Lo calendièr julian foguèt declarat oficial pendent l’Empèri Roman, mas o foguèt tanben per la glèisa catolica que contunhèt de far los calculs de las celebracions crestianas sus sa basa, coma per exemple lo calcul del dimenge de Pascas, que se celebrava lo dimenge posterior a la primièra luna plena pendent l’equinòcci de la prima. E mai se la glèisa catolica sostenguèt pendent lo concili de Nicèa (325) que los calculs de Sosigènes d’Alexàndria èran erronèus, ela contunhèt d’utilizar lo calendièr julian fins en l’an 1582, quand lo 24 de febrièr, lo papa Gregòri, mejançant la bulla pontificala Inter Gravissimas, reforma lo calendièr julian e instaura las basas del futur calendièr gregorian.

Ça que la, lo calendièr gregorian foguèt pas plan acceptat fins al sègle XVIII. Lo refús inicial foguèt considerable, quitament dins los païses de tradicion ortodòxa qu’esperèron longtemps per l’acceptar. De fach, qualques unes o faguèron pas fins al sègle XX, coma es lo cas de Bulgaria e Grècia. Quitament encara a l’ora d’ara qualques unas de las glèisas ortodòxas contunhan de se servir del calendièr julian per lors celebracions. Es per aquela rason que lo Nadal ortodòxe sèrbe e rus se celèbra pas lo 25 de decembre mas lo 7 de genièr.

Lo primièr mes de l’an dins lo mond occidental es lo mes de genièr, e son primièr jorn, segon la tradicion judeocrestiana, coïncidís tanben amb l’ochen jorn de la naissença de Jèsus, quand li foguèt practicada la circoncision. Totun, lo mes de genièr es consagrat tanben al dieu Janus. Dins la mitologia romana, Janus es lo dieu de las pòrtas, dels començaments e dels fins, sonhant e garentissent totjorn lo succès. Per aquela rason, los romans l’invocavan publicament lo primièr jorn de genièr. Quitament Ovidi lo caracterizèt coma lo sol dieu capaç de gardar d’esperel tot sol l’Univèrs.

Ça que la, aquel dieu, qu’a pas cap d’equivalent dins la mitologia grèga e qu’òm li atribuís, entre d’autras causas, l’invencion de l’argent, es representat amb doas caras, e per aquela rason es tanben restacat a un dels comportaments pus frequents e pus detestables de l’èsser uman: l’ipocrisia.

E mentre qu’esperam l’arribada del mes de febrièr, consagrat justament a “Februa”, la fèsta romana de la purificacion, es possible que l’aspècte dissemblable de Janus nos remembre tanben la manca d’onestetat que malaürosament i es tròp abituada la societat.

Practicada abitualament per qualques politicians, l’ipocrisia es pas totjorn exclusiva de las classas dominantas. D’efièch, cap de nosautres n’es pas liure, e mai se dins un assag de proteccion psicologica practicam l’autoïllusion. Pasmens, aquela projeccion psicologica associada per Freud als qu’an de dificultats per reconéisser lors pròprias imperfeccions, es possible que nos libère pas quitament de nos veire rebatuts sus l’imatge d’aquel mitic dieu.

Griselda Lozano

Podeu col·laborar en el seu nou projecte: Divinòc

Facebooktwitterredditpinterestlinkedintumblrmail