Ignasi Ponti i Grau, un exemple de civisme

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

L’Ignasi va tenir la dissort de perdre el seu pare i el seu germà, morts pel tifus, quan només tenia quatre anys. A això s’hi afegeix el drama de la mort de la seva mare quatre anys més tard. Va ser criat per l’àvia i els oncles. Estudia als Escolapis i, posteriorment, es doctora com a Enginyer Industrial, començant a treballar a l’Anglo Española. El 1935 crea un despatx dedicat a la propietat industrial que encara funciona. Amb l’adveniment de la República, col·labora amb “Nosaltres Sols!” i ”Estat Català”. En esclatar la guerra és mobilitzat dins els rengles de l’Exèrcit Popular.

L’any 1944 es casa amb Adelaida Sales amb qui tindria un fill i una filla. El 1949 és nomenat enginyer municipal d’Igualada, càrrec que ocuparia fins a la seva jubilació. Però una de les coses que més cal destacar de l’Ignasi Ponti és el seu continuat suport amb la seva participació i amb ajut econòmic a un munt d’activitats per mantenir la supervivència de la cultura catalana, enfront del genocidi del nacionalisme espanyol.

Ignasi Ponti i Grau (Barcelona, 1910 – 1993), enginyer industrial, promotor i mecenes de la cultura catalana

Ajuda al moviment escolta, amb diners i facilitant-los el seu domicili per a trobades. Acull a perseguits per la dictadura sense importar-li la seva filiació política. Va ser accionista de la Gran Enciclopèdia Catalana, d’Edicions 62, de la distribuïdora de llibres Arc de Berà, de la llibreria Ona, de les productores Edigsa i Concèntric, Banca Catalana… totes aquestes col·laboracions econòmiques, fetes amb esperit de servei i no per especulacions lucratives, ja que en la majoria dels casos els beneficis eren nuls. El 1975 va ser un dels fundadors d’Edicions de la Magrana, arribant a presidir el Consell d’Administració.

Quan les iniciatives, referents a publicació de revistes i llibres en català, requerien el voluntarisme de les persones sensibilitzades, en Ponti va subscriure’s a totes les que anaven sortint: Serra d’Or, Tretzevents, Cavall Fort, Delta, Qüestions de vida cristiana, Presència, Avui, Punt Diari i un llarg etcètera. Va incorporar-se al Congrés de Cultura Catalana, tant a les comissions com  a l’executiu, com representant de la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials, després formaria part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Va impulsar la creació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, essent el primer president de l’Associació del Museu i de la secció d’Arqueologia Industrial del citat Museu. Intervingué en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Va participar en la campanya per la recuperació de Ràdio Associació de Catalunya (RAC), presidint el Consell Rector de la Cooperativa de la RAC, des de l’any 1985 fins a la seva mort.

El 1971 comença a relacionar-se amb el Dr. Kàlmàn Faluba (creu de St. Jordi) que era professor de català a la Universitat de Budapest. Aquesta relació -i amistat- va culminar amb unes intenses relacions Catalano-Hongareses, fundada per Péter Brachfeld Latzko, també creu de Sant Jordi.

Vaig conèixer l’Ignasi arran de la creació del “Grup per a l’anul·lació del procés al President Companys”, ell va ser-ne un dels motors. Cal dir que la seva personalitat em va seduir d’entrada, a part d’una gran categoria humana, era un home ponderat, prudent, senzill, sense estridències, però d’unes conviccions fermes; no tan sols es feia respectar sinó que l’arribaves a estimar. Ponti és un exemple que, a la catalanitat se la pot servir des de molts fronts.

Els seus serveis, que van ser innombrables, li van ser reconeguts el 1992 pel Departament de Treball de la Generalitat amb la Medalla President Macià i el 1993 amb la Creu de Sant Jordi, En reconeixement al seu incansable suport a iniciatives de recuperació de les llibertats de Catalunya; per la seva destacada actuació en la recuperació de la radiofonia en català, el foment de l’edició i de la literatura catalana, i de la música.

Per a més informació, l’autor d’aquest article proposa: “Entre el mite i l’oblit” Grup per a l’Anul·lació del Procés al President Companys, Ed. El Llamp, Barcelona 1991

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

“Papa Baltà” i la Societat d’Estudis Militars

Miquel Arcàngel Baltà i Botta (Barcelona, 1892 – 1964) va ser farmacèutic i químic, deixeble del  filòsof i biòleg Ramon Turró. El 1916 ingressa, com a soci jove, a la Lliga Regionalista. El 1924, en plena dictadura primoriverista, és un dels fundadors del SEM (Societat d’estudis Militars) que presidia Nicolau

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)