Hipòlit Nadal i Mallol, servint la Pàtria des de l’exterior

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en email
Compartició en whatsapp

Hipòlit Nadal i Mallol, nascut el 1891, fill d’una família de pescadors de Port de la Selva, de ben jove, va anar a Barcelona a aprendre l’ofici de sastre. S’inicià en el camp del periodisme, escrivint a La Nació, L’Esquella de la Torratxa, L’Escena Catalana, La Campana de Gràcia i altres publicacions de la capital catalana, així com a Ciutadania de Girona, i L’Empordà Federal de Figueres.

Hipòlit Nadal i Mallol (Port de la Selva, 1891 – Buenos Aires, 1978) De petit, s’interessa per la poesia i la narrativa catalanes. A Barcelona, s’interessà també per la política i el periodisme.

S’adhereix a la Unió Catalanista i, el setembre de 1912 n’és el delegat pel seu poble nadiu. A finals del mateix any, per no fer el servei militar a l’exèrcit espanyol –«per no servir al Rei», com es deia aleshores- emigra a l’Argentina, instal·lant-se a Buenos Aires, on treballa del seu ofici.

S’incorpora ràpidament a la colònia catalana que hi havia a la capital argentina; associant-se al Casal Català, des d’on va impulsar i dirigir el “Comitè Llibertat”, organització independentista dels catalans de l’Argentina fundada pel figuerenc Pere Seras Isern. Junt amb Antoni de P. Alèu i J. Vila Estruch, tiren endavant la revista Catalunya Nova que amb el subtítol de “Periòdic Setmanal d’Acció Patriòtica”, durant el 1914, va treure 17 números. Esdevé, per Amèrica, un promotor de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

El 1914 funda “Catalunya Nova”, una entitat d’acció nacionalista, políticament independent i una revista amb el mateix títol

El 1918, publica Algues (Proses salobres) records de la seva infantesa a Port de la Selva; i el 1928 treu Articles de combat que recopila els seus escrits, contra la dictadura del general espanyol Primo de Rivera, publicats a Ressorgiment. També va editar els opuscles: “El meu Francesc Macià”, “El Corpus de sang” i “6 d’octubre”.

El 1916, junt amb Pius Alias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, creen la revista Ressorgiment. En el número 1, i sota el títol “Unes paraules” diuen que «…com que tenim una qüestió nacionalista prèvia a resoldre, no fem exclusivisme polític de cap partit ni dogma, puix entenem que la nostra missió és recollir les diverses opinions que s’emetin, sempre que la finalitat llur sigui de positiu valor per a la Pàtria nostrada…» i afegeixen: «Som humils obrers. No estem habituats a les bregues periodístiques. L’esforç que significa aquesta publicació sols es deu al voler, a l’entusiasme i a la fe en l’avenir de Catalunya».

Amb aquests propòsits va iniciar-se la publicació més regular de totes les fetes dins i fora dels Països Catalans; no va deixar de sortir ni un sòl mes durant 56 anys, exceptuant dos cops per un viatge d’en Hipòlit Nadal a Catalunya. Va editar 677 números. Ell va ser el veritable artífex de la publicació, que va dirigir des del primer número i que, de vegades, feia tot sòl signant amb diversos pseudònims; dedicant-hi abnegació, sacrificis i diners.

A la seva mort, el desembre de 1978, els seus fills, nascuts a l’Argentina, i que parlen català com els seus nets; van donar la biblioteca d’en Nadal i una col·lecció de Ressorgiment al seu poble nadiu, que l’ha honorat dedicant-l’hi una plaça amb el seu nom.

Inicialment publicada amb el nom Resurgiment, a partir del número 20 canvià el nom pel de Ressorgiment per tal d’adaptar-se a les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra

Els milers de pàgines de Ressorgiment, són el millor monument a la memòria d’aquest gran lluitador que passà gairebé tota la seva vida fora de Catalunya; però que també tingué, en el decurs de tots aquests anys, el pensament posat en la Pàtria i servint-la. Contrasta la seva fidelitat als Països Catalans des de tan lluny i de manera continuada, amb les febleses i apaties vergonyoses que hi ha a l’interior. Que el seu exemple ens esperoni per tirar endavant pel camí de l’alliberament. El que ell seguí.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en email
Email
Compartició en whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)