El telescopi es va inventar a Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Fins fa pocs anys l’invent del telescopi s’havia atribuït a Hans Lippershey, un fabricant de lents, que amb molt d’oportunisme i poca de vergonya va provar de registrar la patent el 1608 a La Haia, però una escrupolosa investigació del divulgador científic Nick Pelling el 2008 va posar al descobert la rocambolesca història d’aquest frau i va demostrar al món la veritable autoria de l’invent.

Un deixeble de Galileu, Girolamo Sirtori, el 1610 ja havia atribuït l’invent a l’òptic de Girona Joan Roget, i les investigacions publicades el 1958 per l’optometrista Josep María Simón Guilleuma van posar sobre la pista a Pelling, n’hi ha per llogar-hi cadires:

 

La cursa per la patent fraudulenta a La Haia

El setembre de 1608, l’astrònom i fabricant de lents, Hans Lipperhey es guanya l’admiració del príncep holandès Maurici de Nassau mostrant-li el revolucionari invent que li permetria veure qualsevol objecte a distància. Tot ufanós, Lipperhey presenta la patent el 2 d’octubre, però no serà l’únic. Uns dies després dues persones més es presenten pel seu compte al registre de patents amb artefactes molt semblants, aquests individus són l’òptic Jacob Metius (14 octubre) i un conegut venedor ambulant dit Zacharias Janssen (17 octubre).

Casualitat? És que tots tres van fer el mateix invent i a la vegada? Els tres holandesos, per dir-ho d’alguna manera, eren uns oportunistes. Les investigacions per escatir la trama són referenciades ja el 1655. La clau de l’embolic està en Janssen. El seu fill va explicar com el pare en realitat va copiar el disseny d’un artefacte que datava de l’any 1590 i havia comprat a la Fira de Frankfurt de 1608. Convençut d’haver trobat la gallina dels ous d’or, va intentar vendre’l a un noble alemany, però no ho va aconseguir perquè una de les lents estava trencada i perquè el preu era exorbitat, llavors va tornar de seguida a Holanda, amb la voluntat de fabricar alguna cosa semblant, però Janssen no era òptic i necessitava lents. Demanà ajuda a Lipperhey i també a Metius. Quan construeix el seu propi telescopi i se’n va cap a l’oficina de patents, Lipperhey i Metius ja se l’havien avançat.

El telescopi el va inventar Joan Roget a Girona el 1590

A Telescopium sive Ars perficiendi novum illud Galilaei visorium instrumentum ad sydera, publicat el 1618, l’erudit milanès Girolamo Sirtori explica com la seva recerca dels orígens del telescopi el van dur al Principat el 1609. A Girona coneix a Joan Roget, un vell mestre fabricant d’ulleres membre d’una família dedicada a la construcció d’instruments científics, que li mostra el llibre on tenia descrit i calculat llur invent, amb la precisa col·locació de les lents còncava i convexa. El 1590 havia venut el seu telescopi al qual li va dir “Ullera per mirar lluny”. Sirtori parla també del seu germà en Pere Roget, mestre fabricant d’ulleres a Barcelona «Ningú ha traçat telescopis més exactes que aquests germans Roget»

El 1958, l’oftalmòleg, optometrista, historiador i col·leccionista, Josep Maria Simón Guilleuma publica els resultats de la seva recerca confirmant  Joan Rogent com  l’autèntic inventor del telescopi. L’ofici de fabricants de lents gaudeix d’una llarga tradició a Catalunya i ja al segle XIV els tallers de Barcelona són reconeguts internacionalment. Precisament un testament datat a Barcelona el 1593 descriu curosament una “ullera llarga” guarnida de llautó d’una longitud aproximada a vint centímetres que en Pere de Cardona llega a la seva dona. Pocs anys després, n’hi han registrats enginys similars propietat de diferents mercaders catalans.  El 5 de setembre de 1608, a una subhasta dels béns d’en Jaume Galvany a Barcelona, un desconegut compra una ullera de llauna per mirar lluny i se l’emporta immediatament a Frankfurt, la fira on es presentaven anualment els llibres i les novetats científiques. Allà coneix a Janssen i li ofereix anar a mitges en el negoci a canvi que aquest li vengui l’objecte als seus clients. Aquest, fascinat per l’objecte, fa l’impossible per quedar-se l’invent.

I vet aquí com, un cop més, a causa de l’ambició i la manca d’escrúpols d’alguns, creadors com Joan Roget han quedat sense el merescut reconeixement.

Jesús Lloria, divulgador cultural, història i tradicions catalanes

 

Partint d’una publicació vista al Diari de Girona, vaig contrastar la literatura posteriorment cercada amb diverses fonts que em van ajudar a muntar com un trencaclosques, peça a peça, aquest contingut:

https://www.historytoday.com/archive/who-invented-telescope; http://dbe.rah.es/biografias/4824/juan-roget; https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Roget; https://www.diaridegirona.cat/cultura/2008/09/16//287371.html; https://www.historyofinformation.com/detail.php?id=4093; https://reader.digitale-sammlungen.de//en/fs1/object/display/bsb10053132_00001.html; http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=IKL; sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false; http://www.ub.edu/cca/pdfs/simon.pdf

El llibre que tothom esperava ja és disponible aquí: Historia Vibrant

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)