El rellotger de París

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email
Share on whatsapp

Joan Masot i Rodamilans (Barcelona, 1900 – L’Isle-Adam, Illa de França, 1988) passa set anys de la seva infància a Mar del Plata (Argentina) on s’havia hagut de traslladar amb llur família. De retorn, amb només 16 anys, ingressa a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga. L’any 1922 marxa a París, ja que la policia el cercava per les seves activitats polítiques. Allà hi estableix un negoci de rellotgeria, primer a diversos indrets per recalar finalment al 120 del Bulevard Hausmann, lloc de trobada de molts catalans, tant els de pas com dels exiliats; l’expresident del Parlament Català, Joan Casanovas durant el 1939 hi anava gairebé, cada tarda. Masot mantenia una total concordança amb els punts de vista polítics d’en Casanovas de qui va ser un valuós col·laborador.

Joan Masot i Rodamilans (Barcelona, 1900 – L’Isle-Adam, 1988)

El 1923, és un dels fundadors del Casal Català de París que tenia la seu al soterrani del Cafè du Rocher al Bd. Saint-Germain. Després de l’alliberament de França (1945) es torna a refundar el Casal, Masot va presidir-lo de finals dels 50 fins al 1962.

Des de 1936 és delegat a França de la Unió Catalanista, tot i que aquesta plataforma ja tenia, aleshores, un protagonisme més aviat baix; Masot mantenia el contacte amb el Dr. Soler i Pla, diputat al Parlament de Catalunya que havia estat president de la Unió, exiliat a Barranquilla (Colòmbia). També era el delegat de Nosaltres Sols! (NS!) El seu activisme més accentuat va ser, però, com a representant a París d’Estat Català (EC).

El 1938, fa un viatge a Catalunya per parlar amb el govern de la Generalitat, donant com a segur l’ajut francès al govern de la República. Quan va caure Barcelona, a l’estació de França, hi havia un comboi de trens francesos plens d’armament i poc abans, per la collada de Toses, entrà una columna de tancs que, vista la situació, torna enrere.

En esclatar la 2a Guerra Mundial, va treballar per intentar muntar una unitat de voluntaris catalans (Legió Catalana) que participessin al costat dels aliats, idea compartida amb Daniel Cardona. La guerra-llampec dels alemanys, ho va desbordar tot. Va participar en algunes de les converses que van dur a la creació del Front Nacional de Catalunya (FNC); l’acord es va ultimar en un sopar a casa seva el 8-5-1940, al que assistiren en Joan Cornudella, Antoni Andreu, Marcel·lí Perelló per EC i Daniel Cardona, Jaume Martínez Vendrell i en Masot per NS! Estava casat amb una polonesa molt simpàtica, Ketty Krajewski (amb qui va tenir una filla) que rebia als exiliats convidant-los a menjar, cosa que amb les penúries que aquests passaven ho agraïen molt. El FNC, va servir-se d’ell per connectar amb el Dexième Bureau per mitjà del metge Édouard Daladier –cap del govern francès- del que era amic personal.

La 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada del general Lecrec, formada per molts catalans i republicans espanyols, va ser la primera unitat militar aliada que va entrar en París

Vist que els membres que formaven la Delegació a França d’Estat Català, escollits en el Congrés de Tolosa (oct. 1946) la majoria eren fora de l’hexàgon, es fa un ple de delegats a Avinyó (26-9-1955) on s’anomena un nou Consell Executiu en el qual Masot ocupa el càrrec de Relacions Culturals i Organismes a París; de fet degut sobretot a les seves possibilitats econòmiques, capacitat de feina i contactes, el van convertir en el que portava tots els fils de l’organització. Bo és afegir que el seu despreniment ajudant gent, campanyes i organitzacions, el van dur al fet que posteriorment hagués de rebre el suport de la seva filla.

Va ser el representant d’EC en la instància unitària “Treva Catalana” participada per la Regional Catalana de la CNT, el MSC (Moviment Socialista de Catalunya), el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) i un observador del Consell Nacional Català; aquest organisme, creat a Avinyó el 31-10-1954, es va limitar a fer diversos comunicats. Masot també va ser conseller del CNC (Consell Nacional Català), el maig de 1956 viatja a Cambridge per entrevistar-se amb Batista i Roca, promotor del CNC.

L’estiu de 1955, envia un telegrama d’adhesió i de denúncia de l’opressió que pateix Catalunya i la seva cultura a l’Asemblée des Nations Captives, que tingué lloc a Estrasburg. El 1957 participa en la campanya que va fer-se a l’exili per demanar el premi Nobel de la Pau per en Pau Casals. El Moviment d’Alliberament Nacional dels catalans de Veneçuela, va fer una declaració (30-10-1958) signada per un grup de personalitats veneçolanes encapçalades per l’expresident Romulo Gallegos, a favor de la llengua catalana que va presentar-se a la Conferència General de la UNESCO celebrada a París el novembre d’aquell any. Masot hi estava vinculat, en aquesta acció, amb Batista i Roca. Va fer uns reports diaris de la Conferència que trametia als catalans de la diàspora. Va mantenir una copiosa correspondència amb diversos sectors de la catalanitat. La seva germana, Maria li havia fet de correu amb l’interior.

Masot va ser el factòtum del butlletí més important, fet a l’exili, per Estat Català, duent com a títol el nom del partit van sortir-ne 47 números, fets a Avinyó, entre el 1955-1959. En aquell període va utilitzar el nom de guerra d’”Indomit”. El 1961, amb col·laboracions de l’interior i del Comitè Per Catalunya de Córdoba (Argentina) que editava un butlletí Al servei de la Resistència Catalana van fer-se unes “Consignes al resistent” molt reeixides en les quals ell va cuidar-se, sobretot, del trasllat a Catalunya per la seva difusió.

Joan Masot va ser d’aquests catalans que, lluny de la terra, van estar sempre actius al seu servei i en defensa dels nostres drets. Homes i dones que mai haurien de ser oblidats.

Robert Surroca i Tallaferro, amb agraïment per les aportacions fetes per Jacqueline Torondell i Masot.

Per donar suport a les iniciatives de recerca i a la divulgació independent de la nostra història, tradicions i cultura, fes-te SOCI de VIBRANT

COMPARTEIX L’ARTICLE!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on email
Email
Share on whatsapp
WhatsApp

|

També et pot interessar

Roc Boronat: un patriota, un benefactor, un exemple

Nascut al barri del Poblenou el 1897, en Roc Boronat va fer els estudis primaris, acompanyats de formació musical, a Barcelona. S’afilia a Estat Català; quan el dirigent d’aquesta organització, Manuel Pagès i Mercader, ha de fugir de Barcelona del directori se’n fa càrrec un comitè de tres membres, en

LLEGEIX-LO

EL MÉS NOU A

LA GALERIA

(EN CONSTRUCCIÓ)